Arxiu d'etiquetes: Segarra

Torrefeta

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Poble (475 m alt) i capital del municipi. L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona.

El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell.

Toni, mas de

(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)

(o mas Toni)  Masia, de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.

Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants.

Timor

(Timor, Segarra, segle XII – Catalunya, segle XIV)

Llinatge, enllaçat amb el de Queralt, potser com a línia d’aquest. Els Timor havien estat castlans del castell de Queralt i, en obtenir-ne el domini ple passaren a cognomenar-se de Queralt.

El primer personatge conegut és Alarig, el qual cedí al seu fill Ramon (I) de Timor, en alou, els llocs de Figuerola i Guialmons i, en feu, els de Timor, les Coromines, Rubinat, Ondara, Pontils i Aguiló.

Un altre fill fou Pere (I) de Queralt, possiblement castlà de Queralt i després monjo de Poblet.

Timor

(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)

Antic poble de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, a llevant del poble.

Centrat en el castell de Timor (actual masia dita la Torre de Timor) i l’antiga església parroquial de Sant Jaume, bastits al cim d’un tossal que domina, per la dreta, el riu d’Ondara.

Tauladella

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

Antic santuari, dins l’antic terme de Florejacs, desaparegut, dins la parròquia de Gra.

És probablement l’antic monestir de Santa Maria de Tauladella o Tauladells, de monges augustinianes, fundat el 1248 amb llicència del bisbe Ponç de Vilamur al municipi de Guissona. Sembla que es trobava prop de Guissona.

S’havia ja extingit el 1423 i els seus béns s’uniren a la mesa capitular de la col·legiata de Guissona.

Talteüll

(Massoteres, Segarra)

Poble (481 m alt), al nord del terme, prop de la riba esquerra del Llobregós. La seva església parroquial (Sant Pere), depèn de la de Palou de Torà.

El 1014 és esmentat el castell de Talteüll.

Tallada, la

(Sant Guim de Freixenet, Segarra)

Poble, al sud del terme, damunt l’altiplà que separa les aigües de l’Anoia i del riu d’Ondara, al voltant de l’església parroquial de Sant Martí.

El castell de la Tallada és esmentat ja el 1193.

Sitges, les

(Torrefeta i Florejacs, Segarra)

(o les Sitges de Florejacs)  Llogaret, al nord del poble, centrat en l’església de Sant Pere (annexa de la parròquia de Florejacs) i en el castell de les Sitges, d’origen medieval, força ben conservat.

Formava part del comtat d’Urgell.

Sisteró

(les Pallargues, Segarra)

(ant: Sesteró)  Poble, a l’esquerra del Sió.

A l’antiga església parroquial, dedicada a sant Salvador i que més tard depengué de la de Pelagalls, es venera la Mare de Déu de Bellvila.

Sió, ribera del

(Catalunya)

Vall de la Depressió Central Catalana, conca del Sió, afluent, per l’esquerra, del Segre, que inclou sectors de la Noguera, l’Urgell i la Segarra (i un petit sector marginal de l’Anoia).

Davalla de l’extrem occidental de l’altiplà de Calaf; més enllà de les Oluges, la vall s’amplia notablement al nord, vers el Llobregós, amb la plana de Guissona. D’Agramunt fins prop del Segre forma una vall més tancada, limitada, al nord, per la serra de Montclar i, al sud, per la serra d’Almenara.

Guissona, al sector segarrenc, i Agramunt, al sector urgellès, són els centres principals.

Fins a la divisió territorial de Catalunya del 1936 fou considerada per molts geògrafs com una comarca diferenciada.