(Catalunya, segle XVIII – )
Títol atorgat el 1767 a Ramon Ignasi de Copons i d’Ivorra, baró de Sant Vicenç dels Horts i senyor de la Manresana.
Passà als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra.
(Catalunya, segle XIX)
Títol concedit el segle XIX pel pretendent carlí Carles VII al senyor de Llanera, capità del seu estat major.
(Catalunya, segle XIX)
Títol, concedit el 1845 al capità general de Catalunya, Ramon de Meer, baró de Meer, per la seva victòria al lloc de Gra (Segarra).
(ant: Guanalor) Masia i antiga quadra, a l’antic municipi de les Pallargues, a l’esquerra del Sió, aigua amunt de Sisteró.
Masia i antic terme, de l’antic municipi de Llanera de Solsonès, a la vall de Figuerola, tributària, per l’esquerra, del riu de Llanera.
L’església depenia de la de Sant Miquel de Fontanet.
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Llogaret (612 m alt), aturonat.
L’església parroquial (Sant Esteve) depèn de la de Vicfred.
(ant: Sacardosa) Despoblat, a l’antic terme de la Prenyanosa, enclavat entre els de Cervera i Tarroja.
Esmentat ja el 1193, el 1398 fou incorporat al veïnatge de Cervera. L’església dels Sants Apòstols depèn de la parròquia de Sedó. El castell és actualment masoveria.
Santuari de la Mare de Déu de Camp-real, de la parròquia de Talteüll, al costat del qual hi ha la casa consistorial del municipi.
Dades de Catalunya 