Masia i capella (Mare de Déu de Loreto), al nord del poble, a l’antic camí de Cervera a Solsona.
L’edifici principal és de grans dimensions, amb quatre façanes i quatre plantes, hi ha altres edificis adjunts en forma de barri.
Del 1456 al 1620 va pertànyer a l’orde de la Mercè.
Antiga quadra, dins l’antic lloc de Fluvià.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Antic terme, al límit oriental de l’antic terme de Freixenet de Segarra, al camí de la Tallada a Santa Maria del Camí, al voltant d’una antiga torre medieval.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Partida i antic lloc, dins l’antic terme de Florejacs, a l’est del poble, al límit amb el terme de Guissona.
És esmentat el 1099.
Nom del nou municipi creat el 1972 a la comarca, resultat de la fusió dels de Sant Antolí i Vilanova i Sant Pere dels Arquells.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Nom oficial del municipi, adoptat arbitràriament al de Torrefeta en agregar-se-li, el 1972, el de Florejacs.
Poble, al nord del terme, vora el de l’Aranyó. La seva antiga església parroquial (Sant Pau) depèn de la de la Curullada.
L’estructura del poble és en forma de ferradura amb una sola entrada per accedir a la plaça, voltada gairebé tota per seients de pedra.
Tapioles (Argelaguer, Garrotxa) Veïnat.
Tapioles (Guissona, Segarra) Antic terme, esmentat ja el 1099.
Tapioles (el Catllar de Gaià, Tarragonès) Antic terme.
Tapioles (Vallgorguina, Vallès Oriental) Veure> Santa Eulàlia de Tapioles.
Antiga quadra de l’antic municipi de les Pallargues, al nord-oest del poble, al límit amb els termes de Florejacs i d’Ossó de Sió.
Caseria, al sud-oest del terme, al límit amb els de Montoliu de Segarra i Llorac (Conca de Barberà), al cim de la serra de Suró (827 m alt), que separa les conques del Cercavins i del riu Corb.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 