(Sant Ramon de Portell, Segarra)
Poble, al nord del terme, al centre del pla de Viver, al límit amb els municipis d’Ivorra i de Sant Guim de la Plana.
L’església parroquial és dedicada a santa Maria. La jurisdicció senyorial era del bisbe de Solsona.
(la Ribera d’Ondara, Segarra)
Nom adoptat el 1937 per a l’antic municipi de Sant Antolí.
(Santa Antolí i Vilanova, Segarra)
Poble, sota el tossal que presideix l’església parroquial de Sant Antolí, al llarg de l’antic camí de Cervera a Santa Coloma de Queralt.
La jurisdicció pertanyia al comte d’Erill.
(Montoliu de Segarra, Segarra)
(ant: Vilagrassa) Poble (618 m alt), al nord del terme, a la dreta del torrent de Vilagrasseta (que neix sota Talavera i s’uneix, per la dreta, al Cercavins poc abans de Verdú). De la seva església parroquial (Sant Andreu) depèn la de Gramuntell.
El castell de Vilagrasseta havia estat donat per Ramon Berenguer I el 1059 a Dalmau Gerovard. El 1227 fou adquirit pel monestir de Santes Creus.
(Sant Guim de la Plana, Segarra)
Poble (635 m alt), al nord-est del terme. De la seva església parroquial (Sant Esteve) depèn la de Comabella.
La jurisdicció eclesiàstica d’aquests dos llocs pertanyia a l’arxiprestat d’Àger, i quan aquesta jurisdicció exempta fou agregada el 1874 a la diòcesi de Lleida, constituïren un enclavament d’aquesta entre les d’Urgell i de Solsona (tot formant part de l’arxiprestat de Lleida); des del 1955, tanmateix, depèn del bisbat d’Urgell.
La jurisdicció senyorial pertanyia al duc de Cardona.
(Estaràs, Segarra)
(ort trad: Vergós Garrejat) Poble (635 m alt), situat al sector meridional del terme, més enllà del pla de Vergós, a la dreta de la riera de Vergós, afluent, per l’esquerra, del Sió, al qual aflueix entre Montfalcó Murallat i les Olugues.
L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena.
(Cervera, Segarra)
(o Vergós de la Ribera) Poble, situat a llevant de la ciutat, a la dreta del riu d’Ondara (l’aigua del qual és aprofitada per a regar l’horta del Vergós).
La seva església parroquial (Sant Salvador) és esmentada ja l’any 1131; l’actual edifici és del segle XVI.
(Cervera, Segarra)
Llogaret, al nord de l’antic terme de la Prenyanosa, vora el límit amb el de Torrefeta. És centrat per l’església romànica de Sant Miquel de Tudela (540 m alt).
El lloc és esmentat ja el 1099. El segle XIX formà ajuntament juntament amb Queràs.
(Torrefeta i Florejacs, Segarra)
Poble (475 m alt) i capital del municipi. L’església parroquial de Sant Amanç havia depès de la col·legiata de Guissona.
El lloc, esmentat ja el 1073, pertangué fins a la fi de l’Antic Règim a la jurisdicció de la mitra d’Urgell.
(Sant Antolí i Vilanova, Segarra)
(o mas Toni) Masia, de l’antic terme de Sant Pere dels Arquells, que havia estat seminari menor claretià del 1920 fins al 1936; hom hi bastí el 1929 la capella de la Providència.
Al començament de la guerra civil de 1936-39 hi foren afusellats nombrosos membres de la comunitat i dels estudiants.
