Arxiu d'etiquetes: Vilafranca del Penedès (nascuts a)

Ferran i Vallès, Adrià

5 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 – Barcelona, 1842)

Escultor. Després d’estudiar a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, vers el 1804 obrí taller en aquesta ciutat. L’any 1809, fugint de l’ocupació francesa, s’instal·là a Palma de Mallorca.

En principi es dedicà exclusivament a la imatgeria, però més endavant construí també mobiliari d’una gran qualitat.

Malgrat el prestigi que assolí a les Illes, el 1822 era novament a Barcelona, on arribà arruïnat i portà una existència precària fins que va morir foll a l’hospital.

Entre les moltes obres que realitzà per a les esglésies mallorquines sobresurten una Pietat, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa i que ara figura a la catedral de Mallorca, també féu un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric.

A Barcelona esculpí imatges per al convent de Santa Caterina i un Neptú per a una font pública.

Tingué un fill que, en principi, l’ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran i Andrés.

Escaler i Milà, Lambert

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)

Escultor, decorador i comediògraf.

Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.

També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).

Elias i Font, Ignasi

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)

Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.

El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.

Cuyàs i Parera, Narcís

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1881 – Barcelona, 1953)

Fotògraf i cineasta. Creador de l’Arxiu Cuyàs, d’art, etnologia, i geografia dels Països Catalans, que, destruït en part el 1938, fou continuat posteriorment pels seus fills, Enric i Narcís, coneguts també com a fotògrafs de postals de la geografia catalana.

Director cinematogràfic de l’Iris Films, col·laborà en Amor heroico, La esclusa i Violant, les tres del 1910.

Copons i de Tamarit, Joan de

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1609 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1642)

Comanador de Sant Joan. Oncle de Ramon de Copons i de Grimau.

Durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa (1640).

Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Francesc Cabanyes.

El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de Sant Celoni.

Coll, Jaume

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Historiador franciscà. Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona.

Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 (1738), Traducción de la vida del V. Buenaventura Gran (1733) i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba (1725).

Canyelles i Escardó, Benet

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1678 – Illes Balears ?, 1743)

Prelat. Fou abat de la comunitat benedictina de Sant Feliu de Guíxols.

Posteriorment fou consagrat bisbe de Mallorca.

Camps i Castellví, Manuel

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 31 desembre 1772 – Barcelona, 1842)

Cantor i organista. Cantor de la capella reial a Madrid, mestre de capella a Vilafranca i a l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona.

Compongué algunes obres de música d’església i l’obra teòrica Escuela elemental del noble arte de la música y canto… (1831), en la qual parla del cant pla reformat.

Campllonch i Parés, Eugeni

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1870 – Buenos Aires, Argentina, 1950)

Arquitecte. A Vilafranca, on era arquitecte municipal (1904-10), féu l’altar major (1902) de l’església de la Trinitat i la façana (1912) de la casa de la vila.

A l’Arboç féu l’Hospital de Sant Antoni (1912).

En un estil goticista construí el casal de Catalunya (1928) del Centre Català de Buenos Aires.

Calvet i Prats, Ferran

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 22 gener 1903 – Barcelona, 16 juny 1988)

Bioquímic. Estudià a Barcelona, Oxford i Munic. Ocupà la càtedra de química orgànica de la Universitat de Santiago de Compostel·la (1930-38). Després d’un període d’investigació a Estocolm i Nova York.

Introduí la bioquímica a la Universitat de Barcelona i ocupà la càtedra d’aquesta especialitat el 1962.