Arxiu d'etiquetes: Vilafranca del Penedès (nascuts a)

Janer i Bertran, Fèlix

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 30 juliol 1781 – Guadalajara, Castella, 2 desembre 1865)

Metge. Estudià filosofia al Seminari Tridentí de Barcelona i medicina a la Universitat de Cervera, on es doctorà el 1805.

Dos anys més tard guanyà la càtedra de matèria mèdica, terapèutica i higiene; passà a exercir la càtedra de medicina interna a l’Escola de Barcelona i de Madrid.

Exercí l’ensenyament durant cinquanta-cinc anys, i publicà més de 40 obres i opuscles.

Fou director i degà de l’Escola de Medicina de Barcelona, i diputat a les corts (1820-21).

Publicà Elemento therapiae generalis ad usum academicum (1826) i De los viajes médicos (1844).

Huguet, Jaume

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, vers 1547 – Barcelona, després 1606)

Pintor. Treballà a l’obrador de Pere Serafí.

El 1571 pintava el retaule de Creixà i més tard fou cònsol del gremi (1600-06) a Barcelona.

Una altra obra coneguda és el retaule de Sant Jaume dels Bastons.

Güell i Cortina, Lluís Maria

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)

Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.

El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).

Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.

Guasc, Pere Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1553 – 1613)

Filòsof escolàstic. Religiós dominicà, fou mestre de teologia del convent de Girona (1601), a Valladolid (1605) i a la universitat de Tarragona (1607).

Escriví Commentaria in Aristotelis Dialecticam et in Universam Aristotelis i Quaestiones philosophicae aristotelico-thomisticae.

Girona i Trius, Pere Joan

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 15 gener 1877 – Barcelona, 13 setembre 1952)

Publicista. Perit agrícola, doctorat en dret (1897) i llicenciat en ciències i en farmàcia (1911).

Director (des del 1918) de la “Revista de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre” i de la biblioteca d’aquesta institució. El 1928 fou president i vicepresident de la Federació Agrícola Catalano-Balear.

Col·laborà a la fundació de l’Escola Superior d’Agricultura de la Mancomunitat de Catalunya i creà, al Masnou, la col·lecció ampelogràfica per al millorament de les diverses varietats de ceps.

Fou desposseït per la Dictadura de Primo de Rivera de la càtedra de comptabilitat agrícola de la Universitat Nova de la Mancomunitat (1924).

Publicà dues novel·les: La plaça de Sacanell (1899) i El meu amic Modest (1933). La seva bibliografia de temes agrícoles comprèn els títols Compendio de agricultura moderna, Vocabulari català d’Agricultura i Indústries, La “rabassa morta”, su historia, conflictos y soluciones i Lecciones de viticultura y enología.

Girona i Ribera, Ramon

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1900 – Buenos Aires, Argentina, 1980)

Editor i tècnic. Emigrà a l’Argentina el 1920, on ha estat un dels principals promotors i mecenes de la cultura catalana a Buenos Aires.

Director de la revista “Catalunya” i editor, ja el 1939, de la primera col·lecció de sis llibres que la revista publicà, en català, d’escriptors exiliats (1939-41), sota el patrocini de l’Associació d’Ajut a la Cultura Catalana.

Gili i Güell, Antònia

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 12 maig 1856 – Barcelona, 17 novembre 1909)

Poetessa. Tenia la carrera de magisteri. Publicà poemes a diverses revistes. Col·laborà a les publicacions catalanes, especialment les de caràcter religiós.

Publicà un recull titulat Lo miracler de Barcelona (1899), en honor de sant Josep Oriol.

Després de la seva mort aparegué el recull de poesia mariana titulat Maria (1911).

Ferran i Vallès, Adrià

5 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1774 – Barcelona, 1842)

Escultor. Després d’estudiar a l’Escola de Nobles Arts de Barcelona, vers el 1804 obrí taller en aquesta ciutat. L’any 1809, fugint de l’ocupació francesa, s’instal·là a Palma de Mallorca.

En principi es dedicà exclusivament a la imatgeria, però més endavant construí també mobiliari d’una gran qualitat.

Malgrat el prestigi que assolí a les Illes, el 1822 era novament a Barcelona, on arribà arruïnat i portà una existència precària fins que va morir foll a l’hospital.

Entre les moltes obres que realitzà per a les esglésies mallorquines sobresurten una Pietat, un joc de canelobres de set braços per a Sant Jaume i un Sant Bru per a la cartoixa de Valldemossa i que ara figura a la catedral de Mallorca, també féu un llit de gran parada per al palau del marquès de Solleric.

A Barcelona esculpí imatges per al convent de Santa Caterina i un Neptú per a una font pública.

Tingué un fill que, en principi, l’ajudava al taller i que possiblement fou August Ferran i Andrés.

Escaler i Milà, Lambert

2 Respostes

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 2 febrer 1874 – Barcelona, 4 maig 1957)

Escultor, decorador i comediògraf.

Tot i que escriví algunes comèdies (Una poma per la set, Homenots), és conegut per les seves personals escultures de terra cuita policromada de gust modernista, un dels símbols més divulgats d’aquest moviment artístic. Deixeble de Josep Campeny.

També treballà en el disseny de diorames i realitzà els capgrossos de la processó de Vilanova i la Geltrú (1949).

Elias i Font, Ignasi

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)

Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.

El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.