(Sant Jordi Desvalls, Gironès, 26 abril 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1961)
Compositor. Tocà la tenora a la cobla La Principal de Palafrugell.
És autor d’una extensa producció de sardanes, entre les quals destaquen Llamp de despit, Renaixement, La rodona i Oh, si et trobés.
(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Coll de la serra del Montnegre (467 m alt), entre el turó d’en Vives i el turó Gros.
Davalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 2 gener 1905 – Barcelona, 10 juny 1997)
Escultor. Estudià a l’Escola de Llotja i treballà al taller d’Eusebi Arnau. Viatjà pensionat per Espanya, Bèlgica, França i Itàlia.
Participà a les Exposicions de Primavera (del 1932 al 1936) i, després de la guerra civil, en les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes.
Ha realitzat petits formats, així com imatgeria religiosa i monuments.
Conrea un estil naturalista que oscil·la entre la tradició noucentista i evocacions de l’arabesc modernista.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 10 juny 1693 – Madrid, 1768)
Botànic i farmacèutic. S’establí com a apotecari, successivament a Sant Cugat del Vallès i a Barcelona.
En 1739 publicà els seus treballs Sobre la cerviana i Sobre el Cotyledon Hispanica. L’any següent fou nomenat farmacèutic major de l’exèrcit espanyol expedicionari a Menorca.
A partir del 1748 residí a Madrid, on fou farmacèutic major de dos hospitals i posteriorment, en 1755, professor del Jardín Botánico.
Recollí un herbari extensíssim, que resultà destruït en gran part per un incendi.
Es relacionà amb Linneu. El seu nom serví per a designar una família de plantes.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1604 – Barcelona, 1678)
Eclesiàstic. Cosí de Joan Gaspar Roig i Jalpí. El 1632 es doctorà a Roma en dret civil i canònic. Obtingué el priorat de Meià (1633); rebé tot seguit l’hàbit benedictí.
Fou partidari de Felip IV durant la guerra dels Segadors i objecte de persecució per part dels francesos i de la generalitat de Catalunya.
El 1652 fou nomenat canceller de Catalunya i president de la Congregació Claustral Tarraconense; el 1652 fou elegit per a l’abadiat de Cuixà, del qual no pogué prendre possessió, a causa del tractat dels Pirineus.
Compilà les Constitucions noves de la Congregació, edità les sinodals del priorat de Meià i escriví llibres de devoció, com Romeria del paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya, i les seves memòries.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d’escenes populars catalanes.
Del 1936 al 1948 residí a l’Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans.
El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions.
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble (180 m alt), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.
L’església parroquial (Sant Roc) és d’origen romànic, però és molt refeta. Al segle XIX, i fins al primer quart del segle XX, formà part del municipi de Montnegre.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1609 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1642)
Comanador de Sant Joan. Oncle de Ramon de Copons i de Grimau.
Durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa (1640).
Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Francesc Cabanyes.
El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de Sant Celoni.
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 28 octubre 1949 – )
Naturalista i geògraf. Es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001). Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible.
Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d’Els arbres de la regió del Montseny (1988), Hivern al Montseny: diari d’un naturalista (1992), Medi ambient: una crisi civilitzadora (1998), Canvi ambiental al Montseny (2002), El canvi global (2002) i Boscos de Catalunya. Història i actualitat del món forestal (2003). Ha publicat articles científics a revistes especialitzades de geografia i ecologia.
Ha estat guardonat amb els premis Pau Vila (1988), el d’Actuació Cívica Catalana (1991), el Global 500 (1995), la Creu de Sant Jordi (1999), el Serra d’Or a la millor obra científica (2003), pel llibre El Montseny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges (2002) i el de Medi Ambient de l’IEC (2005).
Dades dels Països Catalans 