Arxiu d'etiquetes: turisme

Bolvir (Baixa Cerdanya)

9 Respostes

Municipi de la Baixa Cerdanya (Catalunya): 10,34 km2, 1.145 m alt, 375 hab (2016)

0baixa_cerdanyaSituat a la zona axial pirinenca, a la vall de capçalera del Segre, en un terreny pla, a la dreta del riu, el qual drena el territori juntament amb els seus afluents els rius Querol i d’Agustins; al sud-oest de Puigcerdà.

La part no conreada del terme és coberta de pastures naturals que aprofita la cabana bovina i ovina, hi ha també bestiar porcí estabulat i avicultura. L’activitat econòmica tradicional del municipi ha estat la ramaderia, complementada per l’agricultura (prats, cereals, patates i farratges), amb conreus de secà, però, gràcies a la sèquia derivada del Segre, preponderen les terres regades. Avui, però, s’han vist superades pel gran creixement de les activitats derivades del turisme. És tradicional l’explotació de prederes per a la producció de llicorelles per a cobertes. Àrea comercial de Puigcerdà.

El poble s’esglaona en un coster a la vora del torrent Forcat; destaca l’església romànica de Santa Cecília, del segle XII, on hi ha una capella amb un retaule gòtic.

Dins el terme hi ha el poble de Talltorta, el veïnat del Castell, la masia i antic poble de Sallenç, els despoblats de Soler, Santa Fe de Talltorta i Sant Grau de Talltorta, i la zona residencial del camp de golf, una urbanització de xalets d’estiueig i turisme d’hivern.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Boí, vall de

64 Respostes

(Alta Ribagorça)

Vall del Pirineu axial, travessada de nord a sud per la Noguera de Tor, amb els seus afluents, el riu de Sant Nicolau i el riu de Sant Martí.

Comprèn els municipis de la Vall de Boí, amb els termes de Barruera, Boí, Taüll, Cardet, Erill-la-vall i el santuari i balneari de Caldes de Boí, i Llesp, agregat actualment al Pont de Suert.

La serra de Cardet la separa de la vall de Barravés i els contraforts del massís de Comaloformo de la vall d’Espot i de la de Manyanet. Al nord, els alterosos massissos granítics de Besiberri, Comaloformo, Tumeneia i Montardo d’Aran la separen de la Vall d’Aran. Aquesta zona muntanyosa, juntament amb la vall d’Espot (Pallars Sobirà), forma el parc d’Aigüestortes i Sant Maurici.

El relleu ha estat modelat per les geleres i es caracteritza pels grans circs que s’hi obren i on es troba una important concentració lacustre (estanys de Cavallers, Negre, de Tumeneia, Travessani) i les petites valls encaixades (plana de Boí). Grans boscs i prats d’alta muntanya.

vall de Boí (Alta Ribagorça)Habitada des de temps antics (hi ha restes romanes), el poblament actual es fixà a l’alta edat mitjana. L’economia es basa tradicionalment en la ramaderia i, subsidiàriament, en l’agricultura, però a partir del 1950 sorgí l’explotació hidroelèctrica i la forestal, i el turisme, facilitades aquestes per la construcció de la carretera, així com per la modernització del balneari de Caldes de Boí i els nous hotels que han contribuït a l’increment de visitants.

Destaca l’important conjunt d’esglésies romàniques decorades amb frescos de Taüll, Erill-la-vall, Durro, Boí, Barruera, i, especialment, Sant Climent de Taüll.

Blanes (Selva)

55 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 17,66 km2, 13 m alt, 39.060 hab (2016)

0selvaSituat a la badia de Blanes, al sud de la Costa Brava i al límit amb el Maresme. La costa és retallada, amb petites platges, com les de cala Bona i la badia de Blanes. Cap a l’ínterior, on el terme és accidentat pels vessants de la serra Llarga, hi ha pinedes de pi blanc i suredes.

La vida econòmica del municipi, basada tradicionalment en l’agricultura (predominantment de secà -cereals, farratge i vinya- sobre la de regadiu -patates, hortalisses, maduixes i farratge-) i la pesca (que encara és una activitat important), ha rebut un fort impuls durant les últimes dècades gràcies a la indústria (la tèxtil és la més important, que coexisteix amb altres de menors; les puntaires i els espardenyers han estat estimulats pel turisme) i sobretot és un important centre d’estiueig, que ha donat lloc a la creació d’un port esportiu i a la proliferació d’hotels i càmpings a la costa. La ramaderia s’ha incrementat, especialment la cria de bestiar boví. Hi ha diverses explotacions avícoles. Al llarg del segle XX, l’augment demogràfic del municipi ha estat espectacular, sobretot a partir del 1930 i a causa de successives onades migratòries.

pobl_blanesLa vila, estesa en semicercle al voltant de l’antic port, conserva les ruïnes del castell de Sant Joan, al cim del puig del mateix nom, i part de la façana del palau dels vescomtes de Cabrera. També hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria (anomenada Santa Maria l’Antiga), d’estil gòtic restaurat; la font gòtica del carrer Ample (segle XV), i els jardins botànics de Marimurtra, dalt d’un turó, únics per la seva singularitat i abundància de plantes exòtiques. El castell de Blanes, conegut als segles X-XI per Forcadell, pertanyia als vescomtes de Girona. Blanes correspon a la Blandae romana.

Dins el terme es troben, a més, els barris de la Maçaneda, de s’Auguer i de la Carbonera, els santuaris del Vilar, del segle XVII, i de l’Antiga i l’estació de Blanes, a uns 2 km a l’oest de la vila.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Begur (Baix Empordà)

34 Respostes

Municipi del Baix Empordà: 20,66 km2, 200 m alt, 3.957 hab (2016)

0baix_empordaSituat a la costa, a la zona del cap de Begur. El relleu litoral és abrupte, caracteritzat pels penya-segats.

La principal font d’ingressos del municipi prové del turisme i de la construcció d’habitatges, activitats que han desbancat els sectors agrícola (cereals, vinya, oliveres i arbres fruiters), pesquer (particularment corall) i ramader (bestiar boví, porcí, oví i cabrum), i han poblat el municipi d’urbanitzacions i d’instal·lacions nàutiques i esportives.

La vila, a uns 2 km de la costa, s’esglaona a la falda d’un puig coronat per les ruïnes del castell de Begur, aixecat sobre una primitiva població romana. Destaquen algunes cases dels indians i l’església parroquial de Sant Pere, d’estil gòtic tardà.

Dins el terme, a més dels típics barris marítims de sa Riera, sa Tuna i Aiguablava, dels més moderns de Fornells de Mar i Aiguafreda, del gran hotel de Cap sa Sal i de l’antic convent de mínims, es troben el llogaret d’Esclanyà, on hi ha una torre medieval, i el barri de Son Moles.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Turisme – Biblioteca

Arenys de Mar (Maresme)

56 Respostes

Municipi del Maresme (Catalunya): 6,75 km2, 10 m alt, 15.253 hab (2016)

0maresme(ant: Santa Maria d’Arenys)  Situat al litoral, al peu de les serres del Corredor i del Montnegre i drenat per la riera d’Arenys. A la zona muntanyosa abunden les pinedes.

L’economia del municipi es recolza sobre tres pilars bàsics: la tradicional activitat marinera i pescadora, la indústria licorera i del gènere de punt, aquesta en decadència, i sobretot el turisme i les segones residències, que han donat un gran impuls al comerç i al sector de la construcció.

La vila, antic barri marítim del municipi de Sant Martí d’Arenys (avui Arenys de Munt), s’estén a banda i banda de la Riera fins al passeig Marítim. Hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb façana i retaule barrocs, la Casa de la Vila, l’Hospital Xifré, d’estil neoclàssic, i el Mercat, modernista. Altres centres d’interès són el Museu Marés de la Punta i el museu històric Fidel Fita.

Amb el nom de Sinera, la vila ha estat convertida pel poeta Salvador Espriu en un mite literari.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Ràdio – Club Nàutic

Ametlla de Mar, l’ (Baix Ebre)

13 Respostes

Municipi del Baix Ebre (Catalunya): 66,86 km2, 19 m alt, 7.102 hab (2016)

0baix_ebre(ant: les Cases de l’Ametlla)  Situat al litoral, al nord-est de l’antic terme general de Tortosa i al límit amb el Baix Camp i la Ribera d’Ebre.

L’activitat econòmica tradicional del municipi és la pesca, especialment de peix blau. Tanmateix, en els darrers anys ha crescut l’interès turístic de la zona marítima, on s’han aixecat càmpings i hotels, alhora que, al costat dels vaixells de pesca, apareixien les embarcacions esportives.

El principal atractiu de la població marinera, que manté un tipisme característic, és la bellesa de les seves cales, com les de Forn i de Sant Roc, i les seves platges d’arenes grosses.

Dins el terme es troben la masia de Ponç, el petit port i cases de l’Estany, el castell de Sant Jordi d’Alfama i la torre de l’Àliga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Alcanar (Montsià)

10 Respostes

Municipi del Montsià (Catalunya): 47,07 km2, 72 m alt, 9.494 hab (2016)

0montsiaEstès al llarg de la costa, a llevant de la serra del Montsià i al límit amb el País Valencià. És el municipi més meridional de Catalunya.

L’economia tradicional es basa en l’agricultura de regadiu, l’apicultura i la pesca, activitats complementades actualment pel turisme.

Al poble destaca l’església de Sant Miquel, d’estil renaixentista, presenta voltes amb nervadures gòtiques. El 15 d’agost s’hi celebra la festa de bous.

Dins el terme es troben el santuari del Remei d’Alcanar i el despoblat de Benifallim. A la costa, el barri marítim de les Cases d’Alcanar, originalment un barri pescador, ha estat transformat en centre d’estiueig gràcies a les seves platges de sorra fina.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut Sòl-de-riu

Aiguamúrcia (Alt Camp)

20 Respostes

Municipi de l’Alt Camp (Catalunya): 72,95 km2, 314 m alt, 903 hab (2016)

0alt_campSituat a la zona muntanyosa que separa el Penedès del Camp de Tarragona, entre el puig de Montagut i la serra de Montmell.

La riera de Marmellar, afluent del Foix i el riu Gaià alimenten alguns horts, però l’agricultura bàsica és la de secà (vinya, blat i patates). La ramaderia i l’avicultura complementen l’economia del municipi, de la qual darrerament el turisme és també part important, gràcies al monestir cistercenc de Santes Creus, situat en el terme, al poble del mateix nom, que ostenta de fet la capitalitat municipal. Àrea comercial de Valls.

El poble d’Aiguamúrcia es troba a la vora esquerra del Gaià.

A més del poble de Santes Creus, que inclou la parròquia de les Pobles, el municipi comprèn també els llogarets de Masbarrat, les Destres, Cal Canonjo, el poble i antiga parròquia de les Ordes (amb els antics termes dels Gaians i de Ramonet), el despoblat de Selma (amb les antigues quadres de la Portella i de Manlleu de Selma, el veïnat de les Gatelletes i el nou poble del Pla de Manlleu) i la parròquia i antic municipi de l’Albà. Vora el Gaià hi ha l’antiga ermita de Sant Pere de Gaià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Aiguafreda (Vallès Oriental)

18 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 7,90 km2, 404 m alt, 2.467 hab (2016)

0valles_orientalSituat a l’extrem occidental del massís del Montseny, a la vall alta del Congost. La forma de poble-camí del nucli urbà denota el seu emplaçament damunt l’antiga via romana a Ausa. El terme és relativament boscat (pins i alzines).

L’activitat econòmica dominant és la indústria tèxtil de filats i teixits de cotó i la metal·lúrgica de maquinària tèxtil. El municipi és també un tradicional centre d’estiueig, la qual cosa fa que, durant l’estiu, es dupliqui la població. Subàrea comercial de Granollers.

El poble està assentat dins el pas natural del Congost, al llarg de la carretera de Barcelona a Puigcerdà. Al nucli primitiu, Aiguafreda de Dalt, hi ha l’antiga església parroquial del segle XI, ruïnes del castell d’Aiguafreda i restes megalítiques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques