Arxiu d'etiquetes: Aiguamúrcia

Corral Rubió, el

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Caseria de l’antic municipi de l’Albà.

Cal Canonjo

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

(o Cal Canonge)  Veïnat, situat a l’est de Masbarrat.

Gatelletes, les

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Veïnat, al nord-est del Pla de Manlleu, a l’extrem oriental del municipi.

Gaians, els

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic terme, esmentat ja el segle XIV, a l’est del Pont d’Armentera, a l’indret on hi ha, entre altres, el mas de cal Ros dels Gaians.

Destres, les

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Veïnat de l’antiga parròquia de l’Albà, 1,5 km al sud-est del monestir de Santes Creus.

Manlleu de Selma

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antiga quadra, al sector oriental del terme, a la vall de la riera de Marmellar (anomenada també riera de Manlleu), la qual en aquest indret s’eixampla, a la sortida de l’engorjat de l’Infern, i forma el pla de Manlleu, on s’ha format el poble del Pla de Manlleu.

Calaf i Tous, Ramon

(Santes Creus, Alt Camp, 1917 – Barcelona, 2004)

Escriptor. Anà a residir a Barcelona.

Ha escrit dues comèdies en col·laboració amb Alfons Saumell: Les engrunes (1957) i L’avió de les 10,30 (1959), i el llibre de memòries Tothom se’n va… Tard o d’hora! (1995).

Albà, l’ -Alt Camp-

(Aiguamúrcia, Alt Camp)

Antic municipi (797 m alt), agregat el segle XIX a l’actual, S’estén a l’esquerra del Gaià, entre el Montmell i el monestir de Santes Creus.

El nucli primitiu és anomenat l’Albà Vell (o de Dalt); centrat pel castell i l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Albà (actualment enrunats), està aturonat i presideix el conjunt de veïnats que formaven el terme: Cal Canonjo, Masbarrat, la Caseta, el Corral Rubió i les Destres, els quals arrengleren llurs cases al llarg de la carretera que els relliga amb Aiguamúrcia.

La parròquia, avui sufragània, fou traslladada a Cal Canonjo; per això aquest agrupament és conegut amb el nom de l’Albà Nou (o de Baix).

Àger, Bernat d’

(Catalunya, segle XII – Santes Creus, Alt Camp, 1222)

Abat perpetu de Santes Creus (1200-22). Impulsà en gran manera les obres del monestir i féu el trasllat a l’església nova, ja gairebé acabada, de tota la comunitat, que formaven llavors quaranta-cinc monjos.

Assistí a la consagració del temple i a les festes de fi d’obres del monestir de Pedra (Aragó), després d’haver-hi estat invitat en una visita feta personalment per l’abat d’aquell cenobi.

El mateix any (1218) anà a Barcelona per prendre part a la solemne institució de l’orde de la Mercè, impulsada per Jaume I de Catalunya. El monarca, que sortia tot seguit de viatge, acompanyà l’abat Bernat d’Àger fins a Santes Creus.

Abellar, Bernat

(Catalunya, segle XV – Santes Creus, Alt Camp, 1466)

Abat de Santes Creus (1457-66). Calixt III li encomanà delicades missions pontifícies.

Enriquí el monestir amb nombrosos privilegis obtinguts principalment de Roma, però també del rei Joan II el Sense Fe.

Li ha estat atribuïda una adhesió a Carles de Viana que la veritat històrica no confirma.