Arxiu d'etiquetes: turisme

Esterri de Cardós (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 16,55 km2, 1.212 m alt, 69 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat entre la vall de la Noguera de Cardós i la serra de Costuix (2.344 m alt), d’on devalla la vall del torrent d’Esterri. Hi abunden el bosc (bosc d’Esterri) i les pastures.

La base tradicional de l’economia local és la ramaderia (bestiar boví), complementada per l’agricultura de secà (cereals i patates), la de regadiu (prats), l’explotació forestal i, darrerament, el turisme, activitats que tanmateix no han pogut evitar el descens demogràfic. Àrea comercial de Tremp i de la Pobla de Segur.

El poble és en un coster, a la dreta del torrent d’Esterri, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere i Sant Pau, d’origen romànic, les pintures de la qual són al MNAC, i amb un campanar de planta quadrada.

Dins el terme hi ha els pobles de Ginestarre, amb l’església romànica de Santa Maria, i d’Arròs de Cardós, i el llogaret de Benante.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 8,49 km2, 957 m alt, 789 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat en una àmplia cubeta de la vall d’Àneu, a banda i banda de la Noguera Pallaresa, al nord de Sort. El municipi comparteix amb els de València d’Àneu, Sorpe i Son el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, prop del port de la Bonaigua.

Les bases tradicionals de l’economia són l’agricultura (amb conreus de cereals i patates de secà) i la ramaderia (boví i oví), amb diverses fires i amb prats naturals per a aprofitament del bestiar. S’hi ha desenvolupat el turisme. Central hidroelèctrica. Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

Pel particular tipisme, al poble n’és remarcable el carrer Major, amb la Creu de Terme, i l’església romànica de la vila, que contenia un dels principals conjunts pictòrics del romànic català (avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya).

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Espot (Pallars Sobirà)

Municipi del Pallars Sobirà (Catalunya): 97,30 km2, 1.318 m alt, 361 hab (2016)

0pallars_sobira

Situat a la vall d’Espot, al sector sud de la vall d’Àneu, prop de la vall de Boí, a on s’accedeix pel portarró d’Espot, al nord de Tremp. S’estén vers l’oest fins a la Noguera Pallaresa (límit oriental del terme). Relleu molt accidentat pel massís dels Encantats, amb prats alpins i boscs de pi negre i avet, que ocupen una bona part del terme.

La ramaderia (bovina i ovina), l’agricultura i l’explotació del bosc, bases tradicionals de l’economia, han estat superades per la producció d’electricitat (centrals de Sant Maurici, Lladres, Espot i la Torrassa), la indústria lletera i el turisme d’hivern (estació d’esquí de Superespot). Àrea comercial de Tremp i la Pobla de Segur.

El poble es troba a la vora del riu Escrita, a la confluència amb el riu de Peguera, dividit en dos nuclis: Espot Solau, a l’esquerra, i Espot Obago, a la dreta; l’església parroquial de Santa Llogaia és esmentada ja el 839.

Dins els terme hi ha el poble d’Estaís, el despoblat de Novelles i l’antic castell de Lloret. El sector alt de la vall forma part del parc natural d’Aigüestortes i Sant Maurici.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurisme

Escala, l’ (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,31 km², 14 m alt, 10.400 hab (2016)

0alt_emporda

Situat al litoral, en un terreny al·luvial, al sud del golf de Roses, al nord del massís del Montgrí.

Agricultura de secà i també de regadiu, s’hi conreen gra, hortalisses, arbres fruiters i farratges. Però el principal focus de l’economia ha estat durant anys la pesca, de gran tradició, que produeix les famoses anxoves de l’Escala. S’hi ha desenvolupat el turisme (especialment a la cala de Riells), amb un nou impuls a la població, amb un augment demogràfic constant al llarg del segle XX. Àrea comercial de Girona.

La vila és situada entre les cales de les Muscleres i Riells, al voltant del petit port, que revela el seu origen pescador; se’n destaquen l’església parroquial de Sant Pere, construïda en 1701-61; el Pòsit Vell, del segle XVII, i el cementiri vell.

El terme comprèn les restes de l’antiga ciutat d’Empúries, els pobles de Sant Martí d’Empúries (antic cap municipal) i Cinclaus, els veïnats de les Corts d’Empúries i els Recs, i els antics monestirs de Vilanera i Gràcia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesTurismeClub NaúticRàdio l’Escala

Cunit (Baix Penedès)

Municipi del Baix Penedès (Catalunya): 9,74 km2, 10 m alt, 11.808 hab (2016)

0baix_penedes

Situat a la costa, al límit amb el Garraf, a l’est del municipi de Calafell, té una platja sorrenca d’uns 2,5 km de llargada. El relleu és en part accidentat per la Serralada Litoral, amb pinedes de pi blanc.

L’agricultura de secà (vinya -que ha minvat considerablement-, seguit de cereals, garrofers, oliveres i ametllers), base tradicional de l’economia local del municipi, viu una regressió en benefici del turisme i la indústria de la construcció, que han omplert el terme d’urbanitzacions, apartaments, campings i hotels, i han provocat un notable creixement demogràfic. Àrea comercial del Vendrell.

El poble és prop de la platja; l’església parroquial de Sant Cristòfol conserva elements romànics (segle XIII) a la sagristia.

Dins el terme hi ha el mas i antiga quadra de Vila-seca amb la caseria de Puigdetiula.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Cubelles (Garraf)

Municipi del Garraf (Catalunya): 13,49 km2, 12 m alt, 14.608 hab (2016)

0garraf

Situat a la vall baixa del riu de Foix, entre els darrers contraforts de la Serralada Litoral i la costa, té una platja sorrenca de 3 km de longitud. La zona accidentada és en part coberta de bosc.

Les bases de l’economia local són l’agricultura de secà (cereals, vinya i arbres fruiters), la indústria (sobretot de la construcció i metal·lúrgica), la producció d’energia (hi ha una central tèrmica) i el turisme. Àrea comercial de Barcelona. La població ha augmentat notablement en les darreres dècades a causa de l’immigració.

La vila, d’origen romà, és a prop de la costa, a l’esquerra del riu de Foix; hi destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; el casal dels marquesos d’Alfarràs, del segle XVII, i la casa Travé. El 1058 és esmentat ja el castell de Cubelles.

El municipi comprèn la caseria de la Palma i les antigües quadres de Gallifa, Rocacrespa, de Sant Pere (on hi havia el priorat de Sant Pere de Cubelles) i de Marmorta.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Creixell (Tarragonès)

Municipi del Tarragonès (Catalunya): 10,46 km2, 48 m alt, 3.467 hab (2016)

0tarragones

(o Creixell de Mar)  Estès des de la costa (platja de Creixell) fins al primers contraforts de la Serralada Litoral, al nord de Torredembarra.

La vida econòmica del municipi és dominada actualment pel turisme, que s’ha imposat al sector agrícola i ha omplert el terme d’urbanitzacions i càmpings. Àrea comercial de Tarragona. La població, després d’una devallada progressiva iniciada a la fi del segle XIX, ha experimentat un notable ascens durant els darrers anys.

El poble és a 1,5 km de la costa, en un turó dominat per l’antic castell de Creixell; l’església parroquial de Sant Jaume conserva pintures murals del segle XVII, amb un campanar coronat per l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol.

A la costa hi ha l’antic barri pescador de les Botigues del Mar.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Costa Daurada, la

(Catalunya)

Denominació turística del litoral català corresponent al litoral de Barcelona i Tarragona, entre la desembocadura de la Tordera i el delta de l’Ebre. Amb una llargària aproximada de 330 km, és el producte dels accidents orogràfics creats per la Serralada Litoral, la Depressió Pre-litoral i la Serralada Pre-litoral.

Al sud del Garraf s’inicia una costa sorrenca i plana que només queda trencada pel cap de Salou, on comença el golf de Sant Jordi. Els principals nuclis turístics són: Sitges, Torredembarra, Cambrils, Sant Carles de la Ràpita i especialment Salou, tots situats al sud de la ciutat de Barcelona.

Des dels anys 1960 i 1970 s’ha convertit en una zona de turisme de masses, i com a conseqüència d’això, en una àrea de forta urbanització i concentració demogràfica, especialment els mesos d’estiu.

Enllaç web: Costa Daurada

Costa Brava, la

(Catalunya)

Nom turístic donat al litoral de la regió de Girona, constituïda pel sector septentrional del litoral català, des de la desembocadura de la Tordera fins a la frontera francesa.

Comprèn tres sectors litorals ben diferenciats de sud a nord: el primer, i el més extens, està constituït pel contacte amb el mar de la Serralada Litoral, que dóna lloc a una costa alta i articulada, de materials granítics, on s’obren nombroses cales i petites platges. El segon sector està constituït per dos petits golfs, la platja de Pals i el golf de Roses, separats pel massís calcari de Montgrí; en aquest sector, sortida al mar de les planes empordaneses, predominen les grans platges obertes amb un rerepaís freqüentment pantanós. Finalment, el tercer sector correspon a l’extrem oriental dels Pirineus, al cap de Creus, la part més retallada i feréstega de la Costa Brava.

El fenomen turístic que dóna nom a aquesta costa es manifestà ben aviat, cap al començament del segle XX, i la féu una de les regions turístiques de més tradició i importància. A causa dels atractius paisatgístics i climàtics i de la proximitat de França i de la ciutat de Barcelona, és una de les zones litorals més visitades de l’Estat espanyol.

Per la seva importància hotelera, els principals centres turístics de la costa són: Lloret de Mar, Tossa de Mar, Sant Feliu de Guíxols, Cadaqués, Roses, Platja d’Aro, Blanes, l’Estartit, Sant Antoni de Calonge i Palamós.

Enllaç web: Costa Brava

Colera (Alt Empordà)

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 24,35 km2, 10 m alt, 522 hab (2016)

0alt_emporda(o Sant Miquel de Colera)  Situat a la costa, prop de la punta dels Canons i recolzat en els darrers contraforts de la serra de l’Albera, al nord-est de Figueres.

El principal recurs econòmic del municipi és actualment el turisme, que s’ha imposat a les tradicionals activitats agrícoles (especialment el conreu de la vinya), ramaderes i pesqueres i ha omplert el terme de càmpings, hotels i urbanitzacions, com el nucli turístic de la platja de Garbet. També hi ha un port esportiu en una de les dues grans badies que formen el litoral. Àrea comercial de Figueres.

El poble és a la zona del port de Colera, a l’esquerra de la riera de Molinars; amb l’església parroquial de Sant Miquel, que havia pertangut al monestir de Colera.

Dins el terme, separat del de Portbou el 1934, hi ha alguns sepulcres megalítics i comprèn també el poble de Molinars.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques