Arxiu d'etiquetes: Montsià

Ventalles, les

(Ulldecona, Montsià)

Poble, al nord de la vila, al límit amb el terme de Freginals, a la vall oberta entre la mola de Godall i el Montsià, vora la carretera i el ferrocarril de Barcelona a València.

L’església és dedicada a sant Joan Baptista.

Valldebous, barranc de

(Montsià)

(o de Godall)  Curs d’aigua intermitent, que neix al sector meridional dels ports de Beseit, a la mola del Boix, dins el terme de la Sénia. El seu sector més alt passa encaixat.

Al pla de la Galera és termenal dels municipis de la Sénia, a la dreta, i de Mas de Barberans i d’Ulldecona, a l’esquerra; prop de la Miliana canvia la seva direcció vers el nord-est, i s’uneix a la Galera, per la dreta, a la rambla de la Galera.

Vallcanera

(la Sènia, Montsià)

Despoblat, al nord del terme, a la capçalera del barranc de la Fou, al sector occidental del massís del Caro, a l’actual mas de les Vallcaneres.

La carta de població fou atorgada el 1238 per Guillem de Montcada a l’orde del Temple, senyors del lloc i de tot el terme de Tortosa, al qual pertanyia.

Ulldecona, abrics d’

(Ulldecona, Montsià)

(o abrics de l’Ermita)  Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.

Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.

Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.

Enllaç web: abrics de l’Ermita

Trabucador, el

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

Istme sorrenc de la península de la Banya, al sector meridional del parc natural del Delta de l’Ebre, de 5,5 km de longitud, que tanca per llevant el port dels Alfacs.

Disposa d’un camí que permet seguir el decurs de la platja fins a les salines de la Trinitat.

Darrerament té molts problemes degut a la manca d’aportacions de sediments i a la crescuda de les marees pel canvi climàtic.

Tortosa, regió de

(Catalunya)

Regió del sud-oest del Principat, de transició al País Valencià. Comprèn el sector més desenvolupat de la Serralada Prelitoral i l’angle sud-oest de la Depressió Central Catalana, amb la cubeta de Móra.

Comprèn les comarques del Baix Ebre i el Montsià, d’ambient mediterrani litoral, la Ribera d’Ebre, Terra Alta i el Matarranya, de tendència continental. Coincideix, juntament amb el Priorat, amb la conca baixa de l’Ebre. La densitat de població és de 35 h/km2, la més feble del litoral dels Països Catalans i la més poc progressiva (l’increment des del 1877 és del 11,6%).

És una regió agrícola, amb poques ciutats (Tortosa, Amposta i Sant Carles de la Ràpita). Les indústries amb major ocupació són les de la construcció i la química (Flix). A més del mercat regional de Tortosa, cal esmentar el comarcal de Móra d’Ebre, els subcomarcals de Gandesa, Amposta i Vall-de-roures i l’extracomarcal d’Alcanyís, aragonès.

La regió coincideix aproximadament amb l’antiga vegueria i corregiment i el bisbat actual de Tortosa i amb el dialecte occidental de transició entre lleidatà i valencià. La comarca del Matarranya i la part ponentina de Terra Alta, però, pertangueren al corregiment d’Alcanyís, i avui la major part al partit judicial d’Alcanyís i a l’arquebisbat de Saragossa.

Tancada, la

(Amposta, Montsià)

Llacuna litoral del delta de l’Ebre, entre la mar, el port dels Alfacs i l’Encanyissada.

A la costa meridional, vora la sèquia de la Tancada, que la uneix als Alfacs, hi ha les barraques de la Tancada.

Sénia, riu de la

(Baix Maestrat / Montsià)

Riu de la xarxa mediterrània de 49 km de longitud. Neix a les muntanyes de la Tinença de Benifassà, als estreps dels ports de Beseit, s’estén en direcció nord-oest – sud-est i assenyala el límit entre les dues comarques; desemboca al Mediterrani entre la serra de Montsià i la plana de Vinaròs.

És de règim pluvial mediterrani, de gran irregularitat, per la qual cosa es construí l’embassament d’Ulldecona, al Baix Maestrat. La superfície total de la seva conca és de 238 km2. Gràcies a l’embassament han minvat les crescudes, encara que no es poden regular suficientment els estiatges; presenta les aigües altes pels mesos de novembre-abril i les baixes pels de maig-octubre (amb un mínim en aquest últim mes).

S’aprofita per al regatge de les hortes, sobretot després de la regularització de l’embassament, que ha permès l’extensió del regadiu, amb hortes molt ben protegides gràcies a la serra de Montsià i afavorides pel clima benigne i les bones comunicacions.

Salines de la Ràpita, les

(Sant Carles de la Ràpita, Montsià)

(o de la Trinitat) Caseria, formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.

Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al segle XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana. Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver. Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània.

Abandonat el primer nucli (les Salines Velles), foren ocupades prop de 400 hectàrees noves (les Salines Noves), de les quals hom extreu anualment unes 25.000 tones, exportades en part al nord d’Europa.

Remei d’Alcanar

(Alcanar, Montsià)

Santuari (la Mare de Déu del Remei), al límit amb el terme d’Ulldecona.

És testimoniat per primera vegada a la fi del segle XIV. L’església fou renovada al segle XVI i ampliada amb un creuer i cúpula el 1820.

S’hi celebra un concorregut aplec el segon diumenge d’octubre. La confraria havia estat nombrosa i important.