Barri de la població, a l’esquerra de la riera de Blanes.
Carbonera, la -Selva-
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: Blanes
Agulla, punta de s’ -Selva-
Cap de la costa, a llevant de la vila, prop del santuari de Santa Cristina.
Ferrer i Puig, Vicenç
(Blanes, Selva, 1721 – Barcelona, 1798)
Frare cartoixà. Entrà a la cartoixa de Montalegre el 1744.
És autor d’obres piadoses de gran difusió al seu temps.
Coma i Soley, Vicenç
(Blanes, Selva, 1893 – Barcelona, 9 juliol 1979)
Escriptor i periodista. Deixeble de Joaquim Ruyra. Publicà novel·les, obres de teatre i diversos estudis sobre Blanes.
Són interessants les seves memòries Blanes, Barcelona i San Remo (1969) i la novel·la El cas insòlit de Marianna Carull (1978).
Bona, cala -Blanes-
Cala, anomenada també platja de Sant Francesc. Situada al nord de la ciutat.
El segle XVIII hi hagué una almadrava. L’ermita dedicada a Sant Francesc Xavier (1681), refeta, encara es conserva.
Boades, Bernat
(Salitja, Selva, abans 1370 – Blanes, Selva, 1444)
Rector de Blanes (1410-44). Li fou atribuïda l’autoria del Llibre de feyts d’armes de Catalunya, que havia redactat (vers 1673) Joan Gaspar Roig i Jalpí.
Bedós i Garcia-Ciaño, Maria Teresa
(Sabadell, Vallès Occidental, 16 octubre 1906 – Blanes, Selva, 24 agost 1988)
Pintora. El 1931 s’establí a Blanes.
Destacà pels seus paisatges i les seves marines.
Auguer
Barri pescador, a la dreta de la riera de Blanes.
A l’edat mitjana pertanyia al terme de Palafolls.
Marimurtra
Jardí botànic públic. Conté unes 3.500 espècies vegetals provinents d’arreu del món, a més d’una copiosa biblioteca especialitzada.
El creà el botànic alemany Karl Faust, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la formació del jardí, que posteriorment fou enriquit (1930-33) pel jardiner suís Xenon Schreiber.
En la seva formació intervingué també Pius Font i Quer, amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha prosseguir l’obra de l’iniciador.
Enllaç web: Marimurtra
Maçaneda, la -Selva-
Barri de la població, a la dreta de la riera de Blanes. Fins al 1603 pertangué al terme de Palafolls.
Hi ha el santuari de l’Antiga, que correspon a la primitiva església de Santa Maria de Blanes.
Dades dels Països Catalans 