Massís muntanyós de l’interior del Pre-pirineu, a la vall de l’Éssera. Culmina a 2.556 m alt, al pic del Turbó. S’alça destacat de les serralades veïnes, a les quals s’uneix, vers el nord, pel port de la Múria, i vers l’est pel coll de les Ares.
Té grans extensions boscades. L’alineació es prolonga cap a l’est, per la serra de Vallabriga. Al seu vessant sud-oriental hi ha l’important balneari de les Viles de Turbó.
Cim (2.452 m alt) de la serra de Cardet, que separa les valls de Barravés i de Boí, al sud del port de Gelada (2.075 m alt), al camí de Senet a Barruera.
Serra (1.793 m alt) de la Ribagorça (1.793 m alt al pic d’Amariedo). És una calma de gran superfície (80 km2), allargassada entre les valls de l’Isàvena (Baixa Ribagorça), a ponent, i la Noguera Ribagorçana (Alta Ribagorça), a llevant, i limitada per la vall de Castanesa (als termes de Bonansa i Espés), al nord, i els contraforts de la serra de Berganui, al sud.
Correspon a una cobertora horitzontal de conglomerats postorogènics, estesa damunt les estructures alpines de plegament. La xarxa hidrogràfica l’ha fragmentada en una carena principal, composta de nord a sud per la Creu de Bonansa (1.767 m), els Cavallets (1.706 m), el tossal del Cis (1.759 m) i la roca Cirera (1.757 m), amb valls laterals encaixades on hi ha els nuclis de Betesa i de Sant Orenç, a l’est, i de Calbera i Beranui, a l’oest.
Al vessant septentrional del tossal del Cis, dins el terme de Beranui, hi ha el santuari del Cis, on és venerada la Mare de Déu del Cis.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Contrafort (1.563 m alt) septentrional de la serra de Sant Gervàs, entre les valls de Llevata i de Bellera.
(Alta Ribagorça / Pallars Jussà)
Sector de la serra que separa les valls de Llevata i de Bellera, entre les dues comarques.
Culmina a 1.475 m alt.
Coma de la vall de Boí, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Tor, que davalla del pic de Comaloforno.
Alineació muntanyosa (1.701 m alt), a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana; separa les valls de Viu i de Trepadús.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Cim (2.692 m alt) de la línia de crestes que separa la Vall d’Aran de la vall de Benasc, entre el coll de Tòro i el port de la Picada.
(Alta Ribagorça / Vall d’Aran)
Massís del Pirineu axial, situat entre els pics de Besiberri i el port de Colomers, sobre el port de Caldes, i entre les conques de la Garona i del Segre. Té 2.830 m alt i destaca per la seva importància hidrogràfica.
Passat el coll de Caldes i les agulles de Mangades, s’arriba pel nord-oest al coll de Montardo (2.781 m alt), d’on arranquen tres serres: la serra de Montardo (2.678 m), la de Saubadies i la de Ribereta.
El circ lacustre de Montardo, entre els de Comaloforno i el de Colomers, és un dels més importants del país, al qual li ha estat atribuït un centenar d’estanys, alguns d’importants, que alimenten la Noguera de Tor.
Antic estany d’origen glacial del Pirineu central, situat a la capçalera de la Noguera de Tor (1.723 m alt), a la vall de Boí, al peu del pic de Comaloforno.
Convertit en l’embassament de Cavallers per una presa de 70 m d’alçada, acumula uns 15.754.000 m3 d’aigua i alimenta la central de Caldes de Boí.
Dades dels Països Catalans 