(Alp, Baixa Cerdanya)
Gran casa, a la sortida de la vall d’Alp, a la dreta del riu d’Alp, restaurada modernament, amb una església romànica que guarda la imatge de la Mare de Déu d’Ovella.
Torre de Riu, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya
Tartera
(Das, Baixa Cerdanya)
Llogaret, a l’oest del poble, vora el límit amb el terme d’Urús, al centre del pla de Tartera, on hi ha diversos xalets d’estiueig.
L’antiga església parroquial (Sant Julià), romànica, depèn de la de Das; esmentada ja el 839, és un interessant edifici romànic del segle XI.
Tancalaporta, coll de
(Gisclareny, Berguedà / Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Depressió (2.402 m alt) del Pre-pirineu, al límit dels dos termes, que separa la serra de Cadí, a l’oest, de la de la Moixa, a l’est.
Hi passa l’antic camí de Bagà a Bellver de Cerdanya.
Talltorta
(Bolvir, Baixa Cerdanya)
Poble (1.097 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, vora la seva confluència amb el Segre, al voltant de la petita església parroquial de Sant Climent, romànica.
Talltendre
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.579 m alt), arrecerat al turó de la Llacuna. L’església parroquial (Sant Iscle i Santa Victòria) és esmentada ja el 839.
Fou municipi independent fins el 1962, en que s’agregà a l’actual. L’antic terme comprenia també el poble d’Ordèn.
Talló
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.060 m alt), al sud de la vila, al pla de Talló, àmplia plana quaternària de l’esquerra del Segre.
L’església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), ha estat restaurada modernament; té un porxo amb tres arcades i un campanar quadrat. L’església és esmentada ja el 839 (el seu territori és anomenat pagus); al segle XI hi residia una canònica, a la qual el comte Ramon Guifré de Cerdanya féu una important donació el 1098. Es mantingué fins al segle XIV i probablement era de tipus augustinià. Hi residia l’ardiaca de Cerdanya, dignitat de la canònica de la Seu d’Urgell.
Fou després la parròquia del poble i modernament sufragània de la parròquia de Bellver. S’hi venera la Mare de Déu de Talló, talla del segle XIII.
Supermolina
(Alp, Baixa Cerdanya)
Estació hivernal. Fou creada a la part alta del nucli de la Molina i situada als entorns del pla de la font Canaleta (1.640 m alt), a fi d’aprofitar la més constant innivació i les possibilitats per a l’esquí de la zona de la Tosa d’Alp (2.536 m alt).
La construcció de noves instal·lacions, hotels i teleesquís s’inicià intensivament a partir del 1955, que fou inaugurada la telecabina al puig d’Alp (2.404 m).
Soriguerola
(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret de l’antic municipi d’Urtx, al nord-oest del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre. En depenia el mas de Soriguera.
A l’antiga església parroquial (Sant Miquel), dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència franco-gòtica (fi del segle XIII, Museu d’Art de Catalunya) que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques; hom ha anomenat el seu autor mestre de Soriguerola, i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses i d’altres llocs del Ripollès.
Soler
(Bolvir, Baixa Cerdanya)
Despoblat, dins l’antic terme de Talltorta, a l’esquerra del riu d’Aravó, a l’indret de l’actual mas d’Aravó. La seva església és dedicada a sant Climent.
El pont de Soler, damunt el Segre, és poc abans de la confluència amb el riu d’Aravó.
Setut
(Lles, Baixa Cerdanya)
(o Citut) Coma del Baridà, que s’estén des de la serralada que limita Andorra pel sud (pic de Setut, 2.877 m alt; portella de Setut; tossal Bovinar, 2.835 m alt).
A la capçalera hi ha els estanys de Setut, l’emissari dels quals, el torrent de Setut, aflueix, per la dreta, al riu d’Arànser.
