Arxiu d'etiquetes: Baixa Cerdanya

Víllec i Estana

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya) 

Antic municipi, agregat (1970) a l’actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d’Estana.

El centre del municipi era el poble d’Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.

Víllec

(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)

Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961.

Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el segle XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec.

Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana.

Viliella

(Lles, Baixa Cerdanya)

(ant: Valiella o Valielles) Poble (1.560 m alt), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa). L’església parroquial (Sant Sebastià, antigament Sant Martí) era possessió, el segle X, del monestir de Ripoll.

El castell, o roca, de Viliella existia ja el segle XIII; el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell. Formà part de la baronia de Lles.

Vilar d’Urtx, el

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Poble (1.148 m alt), cap de l’antic municipi d’Urtx, creat el 1969 per la fusió dels d’Urtx i de Queixans, que rebé oficialment el nom arbitrari de Fontanals de Cerdanya.

Es troba a la plana, entre Urtx i Alp. És esmentat el segle XIV.

Vilallobent

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)

Poble (1.170 m alt) i antic municipi (9,00 km2), agregat el 1968 a l’actual. El poble s’assenta al raiguer, prop de la confluència de la riera de Vilallobent amb la Llavanera.

L’església parroquial (Sant Andreu), d’origen romànic, conserva un retaule gòtic del segle XV.

El lloc és esmentat ja el 839; el segle XIV era possessió del monestir de Ripoll, però el segle XVII era lloc reial.

Vilagrau

(Urús, Baixa Cerdanya)

(o el Puig de Urús)  Caseria, al sud-oest del poble, vora el terme de Riu de Pendís, proper a l’església de Sant Grau d’Urús, dita també de Sant Pau del Puig d’Urús, esmentada ja el segle XII.

Ventajola

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya)

Llogaret (1.125 m alt), a la dreta del riu d’Aravó, al sud de la vila. L’església parroquial (Sant Tomàs) és romànica (segles XI-XII).

El lloc, esmentat ja el 958, pertangué al monestir de Cuixà; el comte Guillem Ramon de Cerdanya, que se n’ha havia emparat, restituí la jurisdicció a l’esmentat monestir l’any 1075.

Vallcivera, coma de

(Lles, Baixa Cerdanya)

Coma, al límit amb Andorra (Encamp), afluent, per la dreta, de la vall de la Llosa, que davalla del port de Vallcivera (2.517 m alt., al camí de Puigcerdà a Andorra per la vall Tova) i s’uneix al seu col·lector sota el bony d’Engaït, després de rebre, per l’esquerra, el riu de Montmalús. A la capçalera de la vall hi ha els estanys de Vallcivera.

La capçalera de les valls afluents de Ribús i de Montmalús i una gran part del vessant de la dreta de la capçalera de la vall de la Llosa, fins a la portella Blanca d’Andorra, són dins territori andorrà, malgrat trobar-se al vessant cerdà, però el mapa d’Andorra de Marcel Chevalier, del 1925, incloïa dins d’Andorra també la part més alta de la coma de Vallcivera, entre el port de Vallcivera i el coll de Ribús, frontera reproduïda en la primera edició del mapa topogràfic francès; al Mapa topográfico nacional espanyol, en canvi, la frontera hispano-andorrana arriba fins a l’alt dels Pessons, des del port de Vallcivera, seguint el torrent de Vallcivera fins a la seva confluència amb el riu de la Llosa i aquest darrer riu en amunt fins a la portella Blanca d’Andorra, de manera que deixa en territori andorrà la totalitat de les valls de Ribús i de Montmalús i els vessants esquerre de la coma de Vallcivera i dret de la capçalera de la vall de la Llosa.

Aquesta discrepància tingué transcendència durant la guerra de 1936-39, perquè alguns fugitius es cregueren en territori andorrà quan encara no hi eren. Tanmateix, l’edició del 1969 del mapa topogràfic francès a escala 1:50 000 segueix el traçat del mapa espanyol.

Valira, la

(Urús, Baixa Cerdanya)

Veïnat, a l’est del poble, al límit amb el terme de Das, vora el torrent de la Valira, afluent, per l’esquerra, del Segre, que neix al vessant septentrional de la Tosa i després de constituir el límit entre els municipis de Urús i de Das, i de passar vora Das, Mosoll i Sanavastre, s’uneix al seu col·lector aigua amunt del santuari de Quadres.

Urtx, vescomtat d’

(Fontanals de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Denominació temporal que hom troba al terme del castell d’Urtx.

El 1081 apareix documentat un Bernat, vescomte d’Urtx, fill d’un altre Bernat, que hom ha identificat com a germà del vescomte Ramon II de Cerdanya.