(Andorra / Baixa Cerdanya)
Depressió entre els dos territoris, a la línia de crestes que separa la vall de la Llosa del circ d’Envalira, dins la parròquia d’Encamp, entre el pic d’Envalira (2.812 m alt) i el pic de la portella d’Engaït (2.773 m).
Torrent de la comarca, un dels que formen la riera de Ger, tributària del Segre.
Poble (1.515 m alt), a la vall de la Llosa, a la dreta de la riera de Coborriu, afluent, per la dreta, del riu de la Llosa.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Antic castell (desaparegut), construït el 1207 pel bisbe d’Urgell.
Refugi de muntanya lliure (1.980 m alt), al pla del cap de Rec, a cura del Comitè Català de Refugis.
Fou inaugurat el 1955.
(Riu de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Llogaret (1.425 m alt), al vessant septentrional del Moixeró, vora l’antic camí ral del Pendís.
Sota el poble hi ha un espadat de calcàries d’aspecte basàltic.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Santuari romànic (la Mare de Déu de Bastanist) de l’antic municipi de Víllec i Estana, situat a 1.250 m alt, al vessant septentrional del Cadí, al Baridà.
Fins el 1344 depenia de la parròquia del Quer Foradat, i després, de la d’Estana.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Antic municipi, agregat (1970) a l’actual. Comprenia dos sectors separats del Montsec de Béixec i el tossal de Víllec (units a través del coll de Víllec), i les valls dels rius de Bastanist (o riu de Víllec) i d’Estana.
El centre del municipi era el poble d’Estana, i comprenia, a més, els pobles de Víllec i Béixec i el santuari de Bastanist.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble (1.080 m alt), als vessants septentrionals del Cadí, a la vall de Bastanist. L’església parroquial (Sant Martí) és romànica. El lloc és esmentat ja el 961.
Hom ha proposat com a emplaçament del castell, o roca, de Víllec, que el segle XIII pertanyia als Pinós, la clusa calcària de Brama-sacs, sobre els Castellots de Víllec.
Fins al 1970 formava el municipi de Víllec i Estana.
(Lles, Baixa Cerdanya)
(ant: Valiella o Valielles) Poble (1.560 m alt), a la dreta de la vall de la Llosa, dalt del vessant format per la morena terminal de l’antiga glacera, vora el torrent de Viliella (afluent, per la dreta, del riu de la Llosa). L’església parroquial (Sant Sebastià, antigament Sant Martí) era possessió, el segle X, del monestir de Ripoll.
El castell, o roca, de Viliella existia ja el segle XIII; el 1305 era posseït per Arnau Despuig, i el 1355 per Jaume Cadell. Formà part de la baronia de Lles.
Dades de Catalunya 