(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XIV)
Cal·lígraf i il·luminador. El 1333 contractà l’execució d’un ric dominical per a l’església de Pontils.
Jordà, Antoni
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Santa Coloma de Queralt
Codony, el -Conca de Barberà-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Caseria i antiga quadra, a l’oest de la vila.
La serra del Codony (789 m alt), en gran part dins el terme de les Piles, separa la vall del riu Corb de la del Gaià.
Goberna i Massaguer, Antoni
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1828 – Barcelona, 1897)
Religiós jesuïta. Impulsà la fundació del col·legi del Sagrat Cor de Barcelona en 1897.
Excel·lí per les seves múltiples activitats en altres establiments de la Companyia de Jesús.
Ferrer i Valls, Jeroni
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 22 gener 1797 – 2 octubre 1854)
Polític proteccionista. Intervingué en diversos projectes sobre comunicacions (diligències i navegació per l’Ebre) i formà, a Sevilla, el 1833, una companyia d’assegurances mútues contra incendis i, a Barcelona, el 1845, la Companyia Ibèrica d’assegurances sobre collites i altres.
Residí a Madrid, on fou portaveu del proteccionisme català. L’any 1841 fou nomenat cònsol d’Espanya a Yucatan (Mèxic).
D’ideologia progressista i partidari radical del proteccionisme, col·laborà a “El Vapor” (1834) i fundà els periòdics “El Nacional” (1834) i “Semanario Catalán” (1851).
Publicà, entre altres obres, Tratado elemental teórico-práctico de relaciones comerciales (1833), La España liberal y D. Carlos (1838), Proyecto para regularizar las pesas, medidas y monedas de España (1833) i Cartas históricas filosóficas, estadísticas, agrícolas, industriales y mercantiles (1846).
Ferrer, Antoni -organista, s. XIX-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)
Organista. Fou ordenat sacerdot a Roma (1870).
El 1872 fou nomenat sots-xantre de l’església de Santa Anna de Barcelona, i fou professor de cant pla del seminari de Barcelona (1885).
Publicà Estudios históricos sobre el canto llano… (1885).
Corbella i Roig, Joan
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1945 – Palma de Mallorca, 3 febrer 2021)
Metge psiquiatre i escriptor.
Des de l’any 1973 compaginà la seva tasca d’assistència amb la divulgació dels temes relacionats amb la seva professió, participant en diferents espais de ràdio i televisió, a més de col·laborar habitualment a “La Vanguardia” i l’“Avui”.
Ha escrit diversos llibres i dirigit obres col·lectives, tant en català com en castellà.
Ha estat guardonat per l’OMS per les seves intervencions a la ràdio i per l’Acadèmia de les Ciències Mèdiques pel programa de TV3 No sé què em passa.
Carrera i Miró, Hermenegild
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1863 – Granollers, Vallès Oriental, 1935)
Escriptor i metge.
És autor de les obres teatrals: La nissaga dels Rouredes, Ocells d’estiu, amb música de Josep Maria Ruera, Sempre de pega, monòleg, Amb gust i amb disgust, Honors fúnebres, Les calces d’en Cinto i Una herència, comèdia lírica; dels reculls de contes Tot per una carta, Pinzellades i Cuentos curts; de les novel·les Mariagneta i Un clavell i la falsia; i del recull poètic Trilogia del cor (1904).
Cabrit, Moisès
(Catalunya, segle XIV – Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 1410)
Prohom hebreu. Fundà a Santa Coloma un hospital per a pobres. Fou famosa la seva gran biblioteca.
Altisent i Altisent, Agustí
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà, 18 març 1923 – Poblet, Conca de Barberà, 20 abril 2004)
Historiador. Ingressà al monestir de Poblet el 1946.
És autor de diversos estudis sobre la història del monestir i de la comarca, entre els quals Les granges de Poblet al segle XV, Premi Jaume Carner i Romeu de l’Institut d’Estudis Catalans, 1969, L’Espluga de Francolí de 1079 a 1200, publicat el 1966 i premi Larratea de l’IEC 1969, i Història de Poblet (1974).
El 1979 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.
Almenara -Conca de Barberà-
(Santa Coloma de Queralt, Conca de Barberà)
Masia i antic llogaret (804 m alt), situats en un turó, entre les conques del Gaià i de l’Anoia.
El llogaret és esmentat ja l’any 976.
Dades dels Països Catalans 