Arxiu d'etiquetes: Palma de Mallorca (morts a)

Albertí -varis bio-

3 Respostes

Arnau Albertí  (Muro, Mallorca, 1480 – Patti, Sicília, Itàlia, segle XVI)  Teòleg. Fou nomenat inquisidor de Mallorca (1517), d’on era canonge, i després de València (1527). Interessat per l’obra de Llull, escriví Repetitio nova sive commentaria rebricae de haeretecis (1534), on es posava de manifest la seva ortodòxia.

Guillem Albertí  (Rosselló, segle XIV – ?, segle XIV)  Cavaller. Es destacà a l’oposició a la regència de Felip de Mallorca, durant la minoritat del nebot d’aquest, Jaume III. Fou un dels capdavanters del partit que pretenia transferir la regència al comte Gastó de Foix. Figurà entre els nobles que s’empararen del petit rei. Quan les forces trameses per Jaume II el Just amb la missió de restablir la situació arribaren a Perpinyà, fugí al Principat, on fou decretada la seva persecució.

Jaume Albertí  (Illes Balears, segle XIV – Palma de Mallorca ?, segle XV)  Síndic de Palma. En 1411, amb Berenguer de Tagamanent i el jurista Arnau de Mur, formà la representació mallorquina que acudí al Parlament català de Tortosa per aconseguir, pels bons oficis d’aquest, la presència dels delegats de Mallorca a l’elecció del nou rei. Fracassats aquests propòsits, secundà els seus companys en la digníssima actitud que adoptaren.

Pere Joan Albertí  (Illes Balears, segle XVI)  Alt funcionari reial. Com a representant del lloctinent de Mallorca a l’època de les Germanies, concertà la pau, juntament amb Antoni Verí, entre els refugiats a Alcúdia i els agermanats (1521). El 1522 fou nomenat lloctinent de Mallorca.

Rafael Albertí  (Inca, Mallorca, 1550 – Palma de Mallorca, 1627)  Canonge de Palma de Mallorca. Ajudà especialment a l’establiment dels jesuïtes, als quals cedí la seva casa d’Inca com a centre missional. El bisbe reformador Vic i Manrique li confià la tasca de corregir i redactar un nou manual de ritus i sagraments per a la diòcesi de Mallorca (1601).

Alagó, Pere d’

3 Respostes

(Càller, Sardenya, Itàlia, 1621 – Palma de Mallorca, 1701)

Arquebisbe-bisbe de Mallorca (1684-1701). Ocupà anteriorment els bisbats sards d’Empúries (1669-72), on erigí el seminari, i d’Oristany (1672-84).

El seu pontificat a Mallorca quedà assenyalat per la creació del seminari diocesà l’any 1700 i pel pas a universitat de l’estudi general.

La seva preocupació pels humils, el portà a erigir, a les diòcesis on governà, una Banca dels Pobres.

Aguiló i Forteza, Tomàs

12 Respostes

(Palma de Mallorca, 31 maig 1812 – 30 novembre 1884)

Escriptor. Fill de Tomàs Aguiló i Cortès, i cosí de Marià Aguiló i Fuster. Començà en castellà, però un cop iniciat el moviment literari de la Renaixença, va intervenir-hi com un dels seus propagadors a les Illes Balears.

Es donà a conèixer en publicar l’oda castellana A la conquista de Mallorca (1832). Inicià la seva obra catalana amb el llibre Poesies fantàstiques en mallorquí (1852). La seva obra poètica mostra dos aspectes diferents: un de to popular i humorístic en Rimas varias (1846-50) i un altre procedent del romanticisme alemany, tant d’estil com de contingut, en les Baladas escritas en mallorquín (1858), narracions en forma de romanç d’ambient fúnebre i misteriós. També publicà A la sombra del ciprés (1863).

Les seves Obras en prosa y en verso (vuit volums) es van publicar a Palma de Mallorca (1882-85). En castellà fou notable poeta religiós en Poesías Sagradas (1851).

Fou un dels fundadors de la revista “La Palma” i col·laborà a les revistes “La Fe” i “La Unidad Católica”. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Fou el pare d’Estanislau de Kostka Aguiló i Aguiló.

Aguiló i Cortès, Tomàs

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 1775 – 1856)

Escriptor. Estudià humanitats i filosofia. Es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la música.

Autor en llengua dialectal mallorquina, les seves obres tenen un interès folklòric més que literari: Rondaia de rondaies (1815), Faules mallorquines (1846) i Més perd l’avariciós que l’abundós (1851).

Fou el pare de Tomàs Aguiló i Forteza i l’oncle de Marià Aguiló i Fuster.

Aguiló i Aguiló, Estanislau de Kostka

2 Respostes

(Palma de Mallorca, 13 novembre 1859 – 9 gener 1917)

Erudit i bibliòfil. Fill de Tomàs Aguiló i Forteza. Estudià dret a València, i exercí d’arxiver en diverses institucions mallorquines.

Col·laborador de Josep Maria Quadrado i director del “Bolletí” de la Societat Arqueològica Lul·liana, entitat de la qual fou president (1899-1917).

Publicà textos històrics relatius a l’illa, que han romàs dispersos en revistes i en alguns opuscles.

Abrines, Joan Salvador

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)

Religiós. Es graduà en teologia a la universitat de València, on fou capellà de l’arquebisbe de València, Tomás de Villanueva.

Tornat a Mallorca el 1555, ensenyà Sagrada Escriptura. Fou director espiritual de Caterina Tomàs.

Vinculat al Sant Ofici des del 1565, fou nomenat inquisidor titular el 1593.

Autor d’una Vida de la Venerable Sor Catalina Tomàs, en castellà.

Abelló, Joan

Deixa un comentari

(Illes Balears, segle XV – Palma de Mallorca, 1527)

Notari. Continuà l’obra compiladora de Llorenç Rosselló sobre els privilegis i franqueses de l’antic regne de Mallorca.

Durant les agitacions socials de 1521 secundà la posició reaccionària de la noblesa. Aquesta actitud provocà contra ell l’animositat dels agermanats rebels, que assaltaren la seva casa, la saquejaren, mataren la seva muller i malferiren la seva filla.

Abdal·la -varis bio-

Deixa un comentari

Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs  (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248)  Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.

Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi  (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248)  Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.

Abdal·la ibn Iaia  (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182)  Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.

Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí  (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193)  Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.

Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là  (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215)  Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.

Abdal·la Muhammad al-Mohaidi  (Palma de Mallorca, 1029 –  ?, 1095)  Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.

Llompart i Moragues, Gabriel

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1927 – 5 octubre 2017)

Historiador i folklorista. Eclesiàstic teatí (1947), es llicencià en teologia i en història, especialista en arqueologia balear, iconografia i folklore religiós. Membre de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics.

Ha publicat nombrosos treballs, a la “Revista de Dialectología y Tradiciones Populares”, a “Analecta Sacra Tarraconensia” i a moltes altres revistes i llibres col·lectius.

És autor de Gaetano da Thiene (1969), La pintura medieval mallorquina (en 4 volums, 1977-80), de la sèrie Religiosidad popular, que recull diversos treballs, així com de molts escrits sobre temes de la seva especialitat.

Llompart i Jaume, Gabriel

Deixa un comentari

(Inca, Mallorca, 16 novembre 1862 – Palma de Mallorca, 9 desembre 1928)

Prelat. Era llicenciat en teologia i en dret canònic. Fou professor del seminari de Palma i canonge dels capítols d’Oriola i Mallorca.

Fou successivament bisbe de Tenerife (1918-22), de Girona (27 juny 1922 – 30 abril 1925) i de Mallorca i Eivissa (1925-28).