(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Possessió, al nord de la vila, a la dreta del torrent de Muro.
El segle XIV era posseïda per la família Cima. El segle XVIII pertanyia als jesuïtes del convent de Sant Martí de Palma de Mallorca.
(Muro, Mallorca, 23 novembre 1802 – Palma de Mallorca, 11 gener 1868)
Músic. És autor, entre altres obres, de la cançó S’estrella de s’auba, sobre un poema de Marià Aguiló.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Terreny, que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol.
(Muro, Mallorca, segle XVII – Palma de Mallorca, 1715)
Teòleg i escriptor. Dominicà (1664), tingué càrrecs dins l’orde. Intervingué virulentament contra el bisbe de Mallorca Pere d’Alagó amb motiu de l’interdicte posat per aquest al convent dominicà de la ciutat de Mallorca, a causa dels escàndols antilul·lians esdevinguts el 1699; fou exiliat de Mallorca.
Escriví en castellà, català i llatí en defensa de la doctrina de Tomàs d’Aquino, i contra la doctrina lul·lista i contra els errors atribuïts a Ramon Llull i la facultat de donar-li culte públic, entre d’altres.
Escriví també contra els botiflers (Montalván para todos) i és autor d’una Summa commentariorum sancti Thomae, en set volums (1630-47). Tots els seus nombrosos escrits, que han romàs inèdits, tenen un to polèmic i satíric.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Antic monestir de mínims, fundat el 1589 per Gaspar de Bono, futur beat, a l’antiga ermita de Santa Anna; els fundadors procedien del convent de la Soledat de Palma.
En 1703-30 hi fou construït el nou edifici conventual.
(Muro, Mallorca, 27 juny 1912 – Deià, Mallorca, 18 novembre 2010)
Pintor. Ha conreat el paisatge -especialment de Deià, on ha residit molt temps-, la natura morta, la composició i el retrat. Ha decorat diverses capelles i esglésies.
Feia un figurativisme d’acurada composició i colors suaus, influït per un cert arcaisme.
(sa Pobla / Muro de Mallorca, Mallorca)
Sector proper a l’albufera d’Alcúdia. Els seus terrenys foren de la corona i els administrà la universitat de sa Pobla, fins que, després de llargs litigis, el 1822, per decret de les corts, foren distribuïts entre veïns no propietaris.
Durant la guerra de les Germanies hi tingué lloc un fort combat entre les forces del lloctinent i els agermanats (1522) en el qual aquests foren derrotats. Fou decisiu per a la reducció de l’illa, en l’avenç del lloctinent vers la ciutat de Palma.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Antiga població d’origen islàmic, dins el primitiu terme de Muro, que donà lloc a la vila de Santa Margalida.
Fou de la senyoria de Berenguer Arnau d’Illa; passà als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera.
(Muro de Mallorca, Mallorca Pla)
Barri, format pel sector oriental de la vila, al voltant de l’església parroquial.
Rebé el nom de la casa comtal d’Empúries.
(Muro de Mallorca, Mallorca, segle XVI – Palerm, Sicília, Itàlia, 1574)
Franciscà. Ingressà a l’orde el 1565. Fou elegit provincial del Regne de Mallorca el 1567.
El 1571 participà en l’expedició de Lepant com a confessor i consultor de Joan d’Àustria.
Escriví un Diario de los sucesos de la armada de la liga mandada por el Serenísimo Señor Don Juan de Austria (que restà inèdit fins al 1847).
Dades dels Països Catalans 