(Alzira, Ribera Alta, 1164 – Sevilla, Andalusia, 1248)
Literat andalusí. És autor d’un diccionari biogràfic titulat Llibre de les perles i de les utilitats sobre les tradicions escollides.
Harïrï, al-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1248
Abdal·la -varis bio-
Abdal·la ibn Ahmad Abdal·la ibn Hofs (Dénia, Marina Alta, segle XIII – Xàtiva ?, Costera, 1248) Metge i historiador. Residí generalment a Xàtiva.
Abdal·la ibn Càsim ibn Halaf al-Salmi (Alzira, Ribera Alta, 1194 – ? , 1248) Escriptor àrab. És autor d’obres biogràfiques i filosòfiques.
Abdal·la ibn Iaia (Dènia, Marina Alta, segle XII – València, 1182) Jurista àrab. Ensenyà filosofia a Xàtiva.
Abdal·la ibn Muhammad ibn Sufian al-Tudjibí (Xàtiva, Costera, segle XII – ?, 1193) Historiador àrab. Gaudí de gran prestigi al seu temps.
Abdal·la ibn Sulaiman ibn Haut Al·là (Onda, Plana Baixa, 1154 – Granada, Andalusia, 1215) Escriptor. Fou governador de diverses ciutats. Deixà sengles obres de caràcter bibliogràfic i històric.
Abdal·la Muhammad al-Mohaidi (Palma de Mallorca, 1029 – ?, 1095) Historiador àrab. La seva obra més destacada fou una Galeria històrica d’andalusos il·lustres, que ell no pogué acabar i fou enllestida per un deixeble seu.
Ferran (I) d’Aragó i de Castella -a 1194/1248-
(Catalunya ?, abans 1194 – Aragó ?, 1 juliol 1248)
Infant d’Aragó i eclesiàstic. Fill d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella; oncle de Jaume I.
Ingressà a l’orde del Císter, del qual arribà a ésser abat de Montaragó. Fou cap d’un dels bàndols de l’aristocràcia aragonesa durant la minoritat del rei Jaume, en contra del regent comte Sanç I de Rosselló.
El 1218, a les Corts, es mostrà favorable als procediments de concòrdia, encara que després els dificultà i els ajornà fins a la pau d’Alcalá (1227), en què es decidí a sotmetre’s a l’arbitratge de l’arquebisbe de Tarragona, del bisbe de Lleida i del mestre del Temple.
Participà en la conquesta de València. El 1245 ostentava el càrrec de procurador dels regnes.
Carles II de Nàpols
(Sicília, Itàlia, 1248 – Casanova, Nàpols, Itàlia, 5 maig 1309)
“el Coix” (o Carles de Salern) Rei de Nàpols (1285-1309). Fill de Carles I de Nàpols.
Lluità contra les forces de Pere II de Catalunya, que el derrotaren diverses vegades i el feren presoner el 1284. Encarcerat a Messina, quan succeí el seu pare (1285) fou traslladat a Catalunya; recobrà la llibertat mitjançant el pacte de Canfranc (1288), pel qual renuncià a Sicília.
Però en fou coronat rei (1289) i la lluita fou represa fins a la treva de Gaeta (1289) i acabà amb el tractat d’Anagni (1295); Jaume II de Catalunya renunciava a Sicília i contrauria matrimoni amb Blanca de Nàpols, filla de Carles II, que l’acompanyà a Catalunya.
Sicília, però, elegí rei Frederic II (1296), contra el qual lluitaren units Carles II i Jaume II, que, després de la victòria de cap Orlando (1299), es retirà de la guerra, a la qual posà fi la pau de Caltabellotta (1302); Frederic II era reconegut rei vitalici de Sicília i es casaria amb Elionor, filla de Carles II.
Casat amb Maria, germana de Ladislau IV d’Hongria, aconseguí l’acceptació com a rei del seu nét, Carles Robert.
Dades dels Països Catalans 