Arxiu d'etiquetes: País Valencià (bio)

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Centelles i de Montcada -varis-

4 Respostes

Gilabert (V) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIII – Càller, Sardenya, 1324)  Fill i hereu de Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig i de Biarnèsia de Montcada i germà d’Eimeric (I). Morí al setge de Càller.

Gilabert (VI) de Centelles i de Montcada  (País Valencià, segle XIV – 1368)  Senyor de Nules. Fill d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada, i germà de Ramon (I), que morí sense successió, i del qual heretà, doncs, la baronia de Centelles, que destinà des del 1362 al seu fill segon Eimeric (II) de Centelles i de Vilanova, mentre que el primogènit, Pere, continuava la línia de Nules, esdevinguda primogènita.

Ramon (I) de Centelles i de Montcada  (Catalunya, segle XIV – després 1361)  Fill i hereu d’Eimeric (I) de Centelles i de Montcada. En morir sense successió, heretà la baronia de Centelles el seu germà Gilabert (VI).

Centelles i de Bellpuig -germans-

4 Respostes

Eren fills de Gilabert (IV) de Centelles i d’Elisenda de Bellpuig.

Bernat (IV) de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya, segle XIII – 1320/21)  Participà en la conquesta de Menorca per Alfons II el Franc i en l’expedició contra Almeria el 1290. Es casà amb Biarnèsia de Montcada, senyora de Sentmenat, filla il·legítima del vescomte de Bearn. El succeïren llurs fills Gilabert (V) i Eimeric (I) de Centelles i de Montcada.

Gilabert de Centelles i de Bellpuig  (Catalunya ?, segle XIII – País Valencià, 1319/20)  Conseller dels reis Jaume II de Catalunya i Robert de Nàpols. Es distingí en la guerra de Jaume II el Just contra Frederic II de Sicília. Des del 1305, almenys, residí a la cort de Nàpols, i des d’allí dugué a terme nombroses ambaixades prop dels comuns toscans, per encàrrec de Jaume II, a fi de preparar la conquesta de Sardenya.

Centelles -varis/es bio-

8 Respostes

Benet de Centelles  (Catalunya ?, segle XV)  Noble. El 1424 sostingué torneig amb Ramon de Mur, a la plaça del Born de Barcelona. Els contendents dinaren aquell dia amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Berenguer de Centelles  (Catalunya, segle XII – abans 1204)  Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Gilabert (III) de Centelles. El 1192 figurava en el seguici reial d’Alfons I el Cast.

Bernat Gilabert de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Noble. Es casà amb Joana de Cardona, filla del comte Joan Ramon Folc I i de Joana de Villena. Fou partidari del rei Joan II durant la guerra civil entre aquest i la Generalitat catalana.

Elvira de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Era muller del noble Nicolau de Pròixida i Carròs. Fills seus fores Olf, Tomàs i Gilabert de Pròixida i de Centelles.

Jaume de Centelles  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Noble. El 1392 participà a la gran expedició que havia de reduir Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove, al qual serví i l’acompanyà a Sardenya el 1408, arran de l’expedició militar contra els rebels d’aquesta illa.

Jofre de Centelles  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343, annexionada Mallorca per Pere III el Cerimoniós, enfront de Jaume III de Mallorca, fou enviat a Eivissa amb alguna força per tal de rebre, en nom del rei, la submissió d’aquesta illa. Cobrí aquest objectiu sense cap incident.

Jordi de Centelles (País Valencià, segle XV)  Poeta. Fill il·legítim del comte d’Oliva Francesc Gilabert de Centelles-Riu-sec i de Queralt. Rector d’Oliva i d’Almenara i canonge de València. De temperament impetuós, resolgué amb les armes les qüestions poètiques i amoroses, en les quals resultà dues vegades ferit (1470 i 1477). Concorregué als certàmens poètics de València del 1474 (com a jutge) i el 1486 amb poesies en català i castellà.

Lluís (I) de Centelles  (Catalunya, segle XV – 1529/38)  Fill i hereu de Guillem Ramon (II) de Centelles. Es casà amb Toda Carròs el 1497. El seu fill i successor fou Guillem Ramon Carròs de Centelles.

Violant de Centelles  (Catalunya, segle XV – Barcelona, 1477)  Religiosa clarissa. Fou abadessa del monestir de Pedralbes, on morí després de trenta anys d’exercir-hi el seu càrrec. Successora de Margarida de Montcada, el seu nomenament acabà amb una llarga tradició d’abadesses pertanyents al llinatge montcadí, el mateix de la fundadora de l’establiment, la reina Elisenda.

Centelles, Bernat de -varis-

4 Respostes

Bernat de Centelles  (Catalunya, segle XII)  Noble. El 1134 fou un dels qui prometeren ingressar per un any a l’orde del Temple, autoritzat aleshores a Catalunya, per bé que encara trigaria nou anys a establir-s’hi. El 1152 té alguna aparició al consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Bernat (I) de Centelles  (Catalunya, segle XII – després 1185)  Fill de Gilabert (II) i pare de Ramon, Berenguer i Gilabert (III) de Centelles. Conseller de Ramon Berenguer IV de Barcelona (1152).

Bernat (II) de Centelles  (Catalunya, segle XII – vers 1238)  Fill i successor de Gilabert (III) de Centelles i germà del bisbe Pere de Centelles. Amb el seu pare, sembla que acompanyà el rei Pere I de Catalunya en la batalla de Las Navas de Tolosa (1212). Fou el pare de Bernat (III) de Centelles.

Bernat (III) de Centelles  (Catalunya, segle XIII – vers 1277)  Fill de Bernat (II) de Centelles. Infeudà el castell de Sant Esteve, del qual tenia ja ple domini, a Pere de Santa Eugènia (1242) i figurà en el seguici de Jaume I el Conqueridor. El seu fill i hereu fou Gilabert (IV) de Centelles, i també tingué un fill il·legítim, Bernat de Centelles i Gruny.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XIV – Illes Balears ?, segle XV)  Eclesiàstic. Pertanyent al llinatge noble valencià del seu cognom. Era nebot de Ramon de Perellós, vescomte de Rueda i de Perellós. L’acompanyà al seu curiós itinerari fins a l’anomenat Purgatori de Sant Patrici, a Irlanda, el 1397. Era sagristà de la seu de Mallorca.

Bernat de Centelles  (País Valencià, segle XV)  Noble. Va ésser un dels dirigents del partit de la noblesa, el qual propugnava la candidatura de l’infant castellà Ferran d’Antequera com a successor del rei Martí I l’Humà. Participà en la batalla de Morvedre (1412), on vencé els partidaris del comte d’Urgell. El 1413 va combatre la revolta de Jaume II d’Urgell contra Ferran I. Posteriorment serví Alfons IV el Magnànim i es distingí en la campanya de Nàpols. Pel 1433 exercia el càrrec de lloctinent reial a Sardenya.

Català i de Montsonís, Francesc

1 Resposta

(País Valencià, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)

Cavaller. Es distingí per la seva fidelitat a la causa de l’arxiduc Carles d’Àustria. Aquest el féu vescomte el 1708, arran del matrimoni del sobirà amb Elisabet de Brunsvic.

Es refugià al Principat quan el País Valencià caigué a mans dels borbònics.

Carròs -noble, s. XIII-

1 Resposta

(Itàlia ?, segle XIII – País Valencià, segle XIII)

Noble. Fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i iniciador del llinatge valencià. Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca.

Jaume I de Catalunya l’armà cavaller (1220) i li concedí feus a l’illa (Felanitx, entre altres), de la qual fou també governador (1233). Nomenat almirall (1230), prengué part en la conquesta de València. El rei li donà el lloc de Rebollet (1240), on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia (1242) i Elx (1249).

Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella (1244). Es distingí també al setge de Múrcia (1266), i apareix molt sovint al costat del rei als actes de govern. Intervingué en els tractes per la pau entre el rei i el seu fill, l’infant Pere (1273).

Fou l’avi de Francesc Carròs  (País Valencià, segle XIII – vers 1339)  El qual succeí en la baronia, ja que el pare de Francesc morí abans.

Carbonell -varis bio-

2 Respostes

Andreu Carbonell  (Barcelona, 1698 – Palma de Mallorca, segle XVIII)  Escultor. S’establí a Palma. És autor de l’altar de l’església de la Mercè i començà, el 1747, les obres de la capella de Sant Sebastià, a l’església de Banyalbufar, que serien continuades el 1756, després de la seva mort, per un fill seu.

Climent Carbonell  (Catalunya, segle XV)  Fuster. Especialitzat en treballs artístics. El 1483 realitzà les obres de fusteria per als orgues de la catedral de Lleida. Del 1490 al 1497 fou fuster de la seu barcelonina, en unió d’un Antoni Carbonell que era probablement germà seu.

Guillem Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Autor de les sales Blanca, dels Cavalls i del Tinell del Palau Reial Menor de Barcelona, del qual fou conservador del 1368 al 1372.

Joan Carbonell  (Catalunya, segle XIV)  Argenter. El 1394 féu la creu processional del capítol de Vic, una de les més remarcables de Catalunya.

Jordi Carbonell  (Palma de Mallorca, s XVIII – 1759)  Brodador i dibuixant. Treballà per a la seu de Palma.

Josep Carbonell  (Alcoi, Alcoià, ? – País Valencià, ? )  Escultor. Entre les seves obres destaca una interpretació d’Hamlet, fosa en bronze.

Miquel Carbonell  (Palma de Mallorca, segle XVIII) Pintor i projectista. Pintà diverses obres per a la seu i per a l’església de Monti-sion, a Palma de Mallorca, i escriví Libro de relojes solares (1723) i Compendi matemàtic (1737), inèdits.

Vicent Carbonell  (Alcoi, Alcoià, segle XVII)  Jurista i escriptor. El 1672 publicà el llibre Célebre centuria que consagró la Ilustre y Real Villa de Alcoy a honor y culto del soberano Sacramento del Altar, en el qual, a més de la descripció d’unes festes celebrades el 1668, presentà una estimable ressenya de fets històrics relacionats amb els pobles de l’Alcoià.

Borja i Escrivà, Roderic de

Deixa un comentari

(País València, segle XV – Catalunya, 1478)

Bisbe d’Urgell (27 novembre 1467-11 desembre 1472) i de Barcelona (11 desembre 1472-1478). Fill de Roderic-Gil de Borja i de Sibil·là Escrivà (erròniament anomenada d’Oms).

Era oncle del futur Alexandre VI.

Borja -llinatge-

13 Respostes

(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)

Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.

Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).