Arxiu d'etiquetes: nobles

Copons -varis/es bio-

Deixa un comentari

Andreu Copons  (Catalunya, segle XIV)  Arquitecte. Entre 1348 i 1369 treballà a l’església de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barberà).

Berenguer de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. El 1323-24 féu la campanya de conquesta de Sardenya, dirigida per l’infant Alfons, el futur rei Benigne.

Elisenda de Copons  (Catalunya, segle XIV – Vallbona, Urgell, 1348)  Abadessa de la comunitat de Vallbona de les Monges (1341-48). Era germana de Ponç de Copons, l’abat de Poblet. Durant el seu abadiat fou construït el magnífic cimbori del monestir.

Emerenciana de Copons  (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVI – Toledo, Castella, 1650)  Religiosa caputxina. Professà en 1602 a mans de la fundadora de l’orde Àngela Margarida Prat. Fundà els convents de València, Alzira, Madrid, Granada i Toledo. Gaudí de gran fama per les seves virtuts.

Jaume de Copons  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Serví com a veguer el rei Jaume II el Just. El 1308, arran de la supressió de l’orde del Temple, i en compliment de la disposició reial, anà a emparar-se del castell templer de Puig-reig. Hagué de retre’l amb amenaça de força, després d’una negativa inicial del seu defensor, fra Galceran de Biure.

Joan de Copons  (Catalunya, segle XV)  Diplomàtic. El seu empresonament per ordre de la reina Joana Enríquez fou un dels detonants de la definitiva ruptura entre la Generalitat i la corona (1462). Un cop alliberat, el Consell del Principat li encomanà diverses missions diplomàtiques prop d’Enric IV de Castella, Lluís XI de França i Eduard IV d’Anglaterra.

Pere Romeu de Copons  (Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. Serví a Sardenya. El 1408 era capità del castell de Longosardo.

Ramon de Copons  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1331 havia d’anar a la frustrada croada contra Granada que organitzava Alfons III el Benigne. Fou lloctinent o portantveus del procurador de Catalunya durant part del regnat de Pere III el Cerimoniós. El 1343 intentà, davant els murs de Perpinyà, la rendició de Jaume III de Mallorca. Participà també, com a membre del consell reial, a la segona campanya del Rosselló (1344).

Copons, Hug de -varis-

Deixa un comentari

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV)  Noble. El 1462 prengué les armes a favor de la Generalitat i contra Joan II. Participà al setge de la força de Girona. Caigué presoner a l’intent de trobar una entrada al recinte per l’església de Sant Feliu. Fou alliberat mesos desprès, en un bescanvi.

Hug de Copons  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Noble. Ingressà a l’orde de l’Hospital. El 1522 era a l’illa de Rodes. Havent desembarcat a l’illa grans forces turques a les ordres d’Acmat Baixà, Copons dirigí l’heroica defensa del sector més atacat de les muralles, fins que la fortalesa sucumbí.

Copons, Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Guillem de Copons  (Catalunya, segle XII)  Noble. Es féu remarcar en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona, sobretot a les actuacions polítiques al sud del Principat. Figurà en algunes ocasions al consell i seguici del comte. El 1149 fou un dels signants de la carta de població de Tortosa. El 1153 li fou atorgat el lloc de Godall perquè el poblés.

Guillem de Copons  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Escriptor i diplomàtic. És conegut per la seva versió de les Ètiques d’Aristòtil que féu a través de la versió francesa inclosa en el Livres dou trésor de Brunetto Latini.

Comes i Torró, Francesc

Deixa un comentari

(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)

Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).

Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.

Colonna, Federico

Deixa un comentari

(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)

Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.

Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.

Clariana-Seva i d’Ardena, Miquel de

7 Respostes

(Barcelona, 1653 – 1710)

Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II de Catalunya (1693).

Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III de Catalunya el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).

Fou el pare d’Antoni de Clariana i de Gualbes.

Claramunt, Guillem de -varis-

Deixa un comentari

Guillem de Claramunt  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Noble. Un text històric escrit el 1407, l’anomenat Flos mundi, fa constar, com a causa immediata de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III el Gran (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d’una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d’una ambaixada prop d’Alfons VII de Castella.

Guillem de Claramunt  (Catalunya, segle XII)  Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l’operació final d’assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l’arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí.

Cialdini i Fabregat, Enric

Deixa un comentari

(València, 1845 – 1911)

Militar. Duc de Gaeta. Féu la guerra de Cuba.

En la Segona Guerra Carlina es distingí en les accions de Balaguer, Berga i el Pont de Rabentí.

Fou ascendit a general el 1904.

Cervià -varis/es bio-

1 Resposta

Beatriu de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.

Berenguer de Cervià  (Catalunya, segle XV)  Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.

Guillem Jofre de Cervià  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.

Hug de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Fill de Francesc i germà de Beatriu. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).

Cervià, Guerau de -varis-

Deixa un comentari

Guerau de Cervià  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d’anar amb Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

Guerau de Cervià  (Catalunya ?, segle XIV)  Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).

Guerau de Cervià  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove.