(Palma de Mallorca, 1601 – la Valetta, Malta, 28 octubre1663)
Cavaller. Fill de Marc Antoni Cotoner i de Santmartí i de Joana d’Olesa, i germà de Nicolau, Bernat, Marc Antoni, Miquel i Francesc. Gran mestre de l’orde de Sant Joan de Jerusalem.
Lluità contra els turcs i fou batlliu de l’orde a Mallorca.
A Malta millorà la casa de l’hospital i enriquí artísticament l’església. Va encunyar monedes d’or i d’argent amb el seu bust i les armes de Malta.
(Atzeneta del Maestrat, Alt Maestrat, 1530 – País Valencià, 1601)
Eclesiàstic. Per les seves virtuts visqué en opinió de sant.
El 1828 fou instruït expedient per a la seva canonització.
(Belmonte, Andalusia, 1601 – Tarassona, Aragó, 1658)
Escriptor i jesuïta. Fou vice-rector del col·legi dels jesuïtes de Tarragona (1642-44) i capellà de les tropes de Felip IV al setge de Lleida (1646).
Introspectiu i crític, pronuncià un sermó a València, on presentà una carta com arribada del mateix infern, fet que li valgué una forta amonestació dels superiors.
(Sant Mateu del Maestrat, Baix Maestrat, 1601 – Barcelona, 1662)
Eclesiàstic i frare dominicà. Fill de Francesc Crespí de Valldaura i de Borja, i germà de Cristòfor i de Lluís. Fou provincial d’Aragó del seu orde.
El 1654 fou nomenat bisbe de Vic, on excel·lí per les seves virtuts.
(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)
Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.
Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Noble. Fill de Serafí Carròs de Centelles. Es disputà la baronia de Centelles amb les seves cosines Joana i Violant Carròs de Centelles i de Pinós.
Obtingué finalment sentència el 1600 en la successió de la baronia de Centelles i del comtat de Quirra, i obtingué també el títol de comte del Castell de Centelles.
Fou succeït per la seva filla Alamanda Carròs de Centelles i de Mesquita.
(França, 20 març 1601 – Royaumont, Illa de França, 25 juliol 1666)
Militar i polític. Comte d’Harcourt. Durant la guerra dels Segadors substituí La Mothe en el virregnat de Catalunya (1645-47).
Aconseguí d’infondre nova vida a la causa francesa i conquerí Roses (1645), la més difícil fortalesa del Principat; això no obstant, fou derrotat en intentar assetjar Lleida.
Fou novament lloctinent de Catalunya el 1651.
(Barcelona, segle XVI – 1601)
Filla de Joan Llull i Llull. Fou l’hereva d’aquesta línia, per mort sense fills del seu germà Galceran Pau.
Es casà amb Francesc de Boixadors i d’Avinyó, senyor de Sant Miquel de Pontons.
Alguns de llurs descendents es cognomenaren, per vinculació hereditària, Llull.
Fou la germana de:
Llull i Sestrada, Galceran Pau (Barcelona, segle XVI) Donzell. Conseller en cap de Barcelona (1573).
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.
Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.
Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:
Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà (Catalunya, segle XVII – vers 1639) Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:
Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar (Catalunya, segle XVII) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.
(Olot, Garrotxa, 30 juliol 1518 – Sevilla, Andalusia, 16 maig 1601)
Escriptor. Jesuïta, va assistir a la primera congregació general de l’orde a Roma (1558).
El 1560 fou nomenat prepòsit de la província d’Aragó, i després de la de Toledo.
Escriví diversos tractats d’espiritualitat.
Dades dels Països Catalans 