(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)
Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).
Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.
(Nàpols, Itàlia, 1601 – Tarragona, 1641)
Duc de Tagliacozzo i militar. Marit de Margarida d’Àustria. Durant la Guerra dels Segadors lluità en l’exèrcit de Felip IV.
Fou lloctinent de València (1640) i del Principat (1641). Morí poc temps després, durant l’atac catalano-francès a Tarragona.
(Barcelona, 1653 – 1710)
Noble i militar. Fou capità de la Coronela de Barcelona el 1684. Participà en la guerra contra els francesos (1689-97) i fou nomenat comte de Múnter per Carles II de Catalunya (1693).
Austriacista, fou expulsat de Barcelona pel lloctinent Francisco Fernández de Velasco. Carles III de Catalunya el nomenà membre de la junta de cavallers creada per ell (1705) i majordom reial (1706).
Fou el pare d’Antoni de Clariana i de Gualbes.
Guillem de Claramunt (Catalunya, segle XI – segle XII) Noble. Un text històric escrit el 1407, l’anomenat Flos mundi, fa constar, com a causa immediata de l’expedició a Mallorca de Ramon Berenguer III el Gran (1114), la captura per tres galeres dels sarraïns de Mallorca d’una galera catalana on anava Guillem de Claramunt, que tornava d’una ambaixada prop d’Alfons VII de Castella.
Guillem de Claramunt (Catalunya, segle XII) Noble. Participà a les darreres campanyes per expulsar els sarraïns del Principat. Contribuí a l’operació final d’assetjar i expugnar Siurana, el 1153. Intervingué a la repoblació de la zona. El 1160 fou un dels donadors de terrenys al Codony, prop de Tarragona, a benefici de les propietats del nou monestir de Santes Creus. Devers el 1165 prengué partit per Guillem de Tarragona a la pugna amb l’arquebisbat tarragoní, sobretot en els conflictes de jurisdicció sobre la vila de Constantí.
(València, 1845 – 1911)
Militar. Duc de Gaeta. Féu la guerra de Cuba.
En la Segona Guerra Carlina es distingí en les accions de Balaguer, Berga i el Pont de Rabentí.
Fou ascendit a general el 1904.
Beatriu de Cervià (Catalunya, segle XIV) Monja de Santa Maria de Vallsanta (Guimerà). Era filla de Francesc i germana d’Hug. El 1367 renuncià a la part que li podia correspondre sobre la compensació que Hug havia de rebre pels danys de la seva participació a la guerra contra Castella.
Berenguer de Cervià (Catalunya, segle XV) Arquitecte. Dirigí (1434-70) les obres de la seu de Girona, on acabà la darrera capella (1436-57), pagada per l’arquebisbe Bernat de Pau, i dirigí la construcció de la porta dels Apòstols.
Guillem Jofre de Cervià (Catalunya, segle XI – segle XII) Magnat. Fill de Jofre Bastons. El succeí als castells de Cervià i de Púbol. Per ells prestà homenatge, en 1118, al comte Ramon Berenguer III de Barcelona. A la mort d’aquest, en 1131, en fou un dels marmessors i signà com testimoni al testament del comte. Tingué alguna intervenció als primers consells de govern de Ramon Berenguer IV.
Hug de Cervià (Catalunya, segle XIV) Noble. Fill de Francesc i germà de Beatriu. Serví Pere III el Cerimoniós. Es distingí a la guerra contra Castella. Hi perdé cavalls propis que li valgueren del monarca una compensació en metàl·lic (1367).
Guerau de Cervià (Catalunya, segle XIII) Cavaller. El 1283 fou un dels que havien d’anar amb Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.
Guerau de Cervià (Catalunya ?, segle XIV) Noble. Serví Alfons III el Benigne. Fou un dels convocats a la croada que havia de realitzar-se contra el regne de Granada, i que al capdavall fou suspesa a causa de l’aliança entre Alfons XI de Castella i els granadins (1331).
Guerau de Cervià (Catalunya, segle XIV) Noble. El 1392 participà a l’expedició per sotmetre Sicília a l’obediència de la reina Maria I i de Martí I el Jove.
Agalbursa de Cervera * Veure> Agalbursa de Bas (muller de Barison, jutge d’Arborea).
Aldonça de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla de Jaume de Cervera. Es casà amb Pere d’Ayerbe, fill natural de Jaume I el Conqueridor i de l’amistançada Teresa Gil de Vidaure. Fill seu fou el segon Pere d’Aierbe.
Bernat de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1287) Abat de Poblet. Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Ramon (I) de Cervera.
Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill d’Isarn i Il·lia. Marit d’Elisava. Entre el 1035 i el 1068 posseïa els castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós).
Eldiardis de Cervera (Catalunya, segle XII – Vallbona ?, Urgell, 1230) Filla de Guillem (III) de Cervera i de Berenguera d’Anglesola. En restar vídua es retirà al costat de la seva mare, abadessa del monestir de Vallbona, i es féu monja. El 1209 fou elegida abadessa del monestir.
Esclaramonda de Cervera (Catalunya, segle XIII) Dama. Filla i successora de Ramon de Cervera i de Berenguera de Pinós.
Gaia de Cervera * Veure> Gaia de Bas (muller de Ramon de Torroja).
Gueraua de Cervera (Catalunya, segle XIII) Néta de Ramon de Cervera. Priora d’Alguaire. Vengué les seves possessions a l’orde de Sant Joan.
Guillem Dalmau de Cervera (Catalunya, segle XII) Magnat. L’any 1119 rebé de Ramon Berenguer III de Barcelona les dues terceres parts del terme de Castelldans (Garrigues). A propòsit del seu castell de Cervera sorgiren diferències amb el comte esmentat, resoltes per una concòrdia del mes de juny de 1130.
Hug (I) de Cervera (Catalunya, segle XI) Fill de Dalmau i Elisava. Iniciador de la línia troncal de Castellfollit i l’Espluga. Ja apareix alguna vegada (1038) amb el cognom Cervera. Vassall de Ramon Berenguer I de Barcelona, rebé rendes sobre Cervera (vers 1060) i prengué part en l’assemblea de Barcelona (1071) que aprovà la redacció dels Usatges. En fou fill seu Ponç Hug de Cervera.
Hug de Cervera * Veure> Hug de Bas (tercer vescomte de Bas).
Hug Ponç de Cervera * Veure> Hug Ponç de Bas (vescomte de Bas, 1178-1221).
Isarn de Cervera (Catalunya, segle X – segle XI) Marit d’Il·lia. Foren els pares de Dalmau de Cervera. Entre el 990 i el 1035 foren els senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (després dit de Castellfollit de Riubregós) a l’alta Segarra, confí meridional del comtat de Cerdanya.
Jaume de Cervera (Catalunya, segle XIII – 1276) Fill de Ramon de Cervera. Senyor de Gebut i de Meià, fou figura de relleu. Participà en la conquesta de Mallorca i, més tard, fou tutor del comte Àlvar d’Urgell (1253) i un dels caps de la gran revolta nobiliària del 1260 contra Jaume I de Catalunya i els Montcada. Fou el pare d’Aldonça de Cervera.
Joan Francesc Cervera (València, segle XVI) Teòric musical. Autor d’Arte y suma de canto llano (València 1595) i d’una obra teòrica sobre cant d’orgue i contrapunt, inèdita.
Pere Arnau de Cervera (Catalunya, segle XII) Noble. Participà, amb altres membres del seu mateix llinatge, a la campanya que acabà amb l’expulsió dels sarraïns de les terres catalanes. El 1153 es trobava al setge de Siurana.
Ponç (II) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (segon vescomte de Bas).
Ponç (III) de Cervera * Veure> Ponç de Bas (lloctinent del vescomtat de Bas).
Sibil·la de Cervera (Catalunya, segle XIII) Muller de Ramon de Montcada, setè senescal i senyor d’Albalat. El seu fill Simó de Montcada fou vuitè senescal dels regnes. Guillem Ramon, probablement també fill seu, iniciaria la branca dels Montcada de Sicília.
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XII – 1172/82) Fill de Ponç Hug de Cervera i germà de Ponç de Bas, junt amb el qual prengué part en la conquesta de les muntanyes de Prades i de Siurana, on fundaren un altre Castellfollit. Fou senyor de l’Espluga Jussana. Néta seva fou Gueraua de Cervera.
Ramon (I) de Cervera (Catalunya, segle XII – segle XIII) Fill, sembla, de Guillem (V) de Cervera i, probablement, germà de Bernat de Cabrera (m 1287). Participà, al costat de Jaume de Cervera senyor de Gebut i de Meià, en la gran revolta del 1260. El 1274 construí el panteó familiar de Poblet. Fou pare de Ramon (II) de Cervera.
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XII – segle XIII) Bisbe d’Elna (1224) i abat de Poblet (1224-29).
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XIII) Fill de Guillem (IV) de Cervera i de Laura de Fultan, i germà de Guillem (V). Alguna vegada també fou cognomenat de Ponteves.
Ramon (II) de Cervera (Catalunya, segle XIII – vers 1305) Fill de Ramon (I) de Cervera. Fou senyor de Juneda i Castelldans, fou cavaller de Pere II el Gran, a qui vengué Puiggròs i Torregrossa, i combaté contra la invasió francesa del 1285. Fou pare de Guillem (VI) de Cervera.
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XIII – segle XIV) Fill de Ramon (II) i successor de les senyories de Juneda i Castelldans.
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XIV) Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol d’Urgell. El 1375 fou un dels juradors dels convenis de la pau d’Almazan.
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós i en fou conseller. En virtut de les disposicions de les Corts de Montsó (1383), resultà expulsat de la cort. Serví després Joan I el Caçador, del qual fou ambaixador a Sardenya (1387), per preparar una pau amb els Arbòrea, juntament amb el lloctinent reial Bernat III Senesterra.
Ramon de Cervera (Catalunya, segle XV) Noble. Posseïa terres a Aragó. Per aquest motiu assistí a les corts aragoneses de 1492. Hi fou designat membre de la comissió executiva. Almenys per un temps s’hi féu representar per procurador.
Ponç de Cervera (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1229 fou un dels signants del compromís matrimonial d’Aurembiaix d’Urgell amb Pere de Portugal.
Ponç de Cervera (Catalunya, segle XIII) Noble. El 1274 fou un dels signants dels pactes de confederació nobiliària confirmats a Àger, per iniciativa del vescomte de Cardona, i en oposició al rei Jaume I de Catalunya. Anys més tard, figurava entre els servidors del rei Pere II el Gran.
