Arxiu d'etiquetes: mariners/es

Comes -varis bio-

Deixa un comentari

Andreu Comes  (Catalunya, segle XVIII)  Eclesiàstic. Fou deixeble de Josep Finestres. Destacà per la seva profunda coneixença de les llengües clàssiques. Deixà nombrosos escrits, com la redacció del ritual i les constitucions sinodals de la diòcesi d’Urgell.

Ferran Comes  (Vic, Osona, segle XVII – Barcelona, 1714)  Militar. Veguer de Vic (1702-05). Prengué part en la revolta de la ciutat a favor de l’arxiduc Carles III (1705). Lluità a Barcelona el 1706 i, com a tinent coronel, en 1713-14. Morí defensant el baluard de Santa Clara.

Josep Comes  (Centelles, Osona, segle XVII – Catalunya, 1722)  Jurisconsult. Notari de la cúria de Vic i escrivà del comte de Centelles, a qui dedicà l’obra Viridiarium artis notariatus (1704), que el 1828 fou traduïda al castellà i esdevingué fonamental per a la pràctica de la notaria.

Pau Comes  (Barcelona, segle XVII – segle XVIII)  Corsari. Destacà durant el bloqueig de Barcelona pels borbònics (1713-14). Sobresortí en moltes accions. Manava un dels dos pincs anomenats “Sant Antoni”.

Vicenç Comes  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Poeta en català. És conegut únicament com a autor del poema narratiu de caràcter amorós Una ventura. Compost de 710 heptasíl·labs apariats, destaca, sobretot, pel detallisme de les seves descripcions.

Colteller -mercader, s XIII-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII)

Mercader. Un dels més coneguts del seu temps. Com la major part dels mercaders de l’època era també navegant expert.

Devers el 1262 havia anat almenys dues vegades al port marroquí de Salé, al costat de Rabat, ben enllà de l’estret de Gibraltar.

Castelló -varis bio-

1 Resposta

Guillem de Castelló  (Eivissa, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)  Corsari. El 1282 anà a Alcoll amb l’expedició de Pere II de Catalunya. Tres anys després, envaïda Catalunya pels croats de França, atacava eficaçment el tràfic naval francès, embarcat al lleny armat del famós corsari Albesa.

Joan Castelló  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Músic. Mestre de capella de la catedral de Barcelona; tingué molt de renom. Sembla que fou mestre de Mateu Fletxa el Vell. És conegut també amb el nom de Castells.

Joan Castelló  (Pollença, Mallorca, 1673 – Palma de Mallorca, 1754)  Religiós observant. És autor d’escrits de caràcter religiós.

Pere Castelló  (Gandia, Safor, segle XVII – Castella ?, segle XVII)  Frare jerònim. Excel·lí pels seus coneixements teològics, lingüístics i musicals. Fou visitador general de l’orde a Castella. És autor d’una Apología en defensa de la doctrina de San Jerónimo, doctor de la Iglesia.

Castellar -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

Jaume de Castellar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.

Joan de Castellar  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.

Ponç de Castellar  (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.

Cardona i de Requesens, Joan de

1 Resposta

(Catalunya, segle XVI)

Baró de Sant Boi i capità de galeres de Sicília. Fill d’Antoni de Cardona i Enríquez.

Lluità contra els turcs en defensa de les illes de Gerba (1560) i de Malta (1565) i, sobretot, a Lepant (1572), on fou del consell privat de Joan d’Àustria i comandà les set galeres que constituïen l’avantguarda. Participà en la lluita contra els moriscs de Granada (1569-70).

Es casà amb una dama sarda, que aportà als seus descendents la baronia de Galtelli.

Caorcis, Arnau

Deixa un comentari

(Catalunya ?, s XIII – Sevilla, Andalusia, 1270)

Marí. Fou contractat pel rei Alfons X de Castella per tal de col·laborar a l’organització de la naixent marina castellana.

Burguès, Gregori -ciutadà-

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Ciutadà, fill de Francesc Burguès. Fou gran partidari de Joan II de Catalunya.

Combaté al mar amb unes galeres reials de Mallorca que manava Francesc Berenguer de Blanes. En 1466, aquesta divisió naval obligà a refugiar-se a Marsella unes naus catalanes.

Buen y del Cos, Odón de

Deixa un comentari

(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)

Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.

Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.

Bosch, Bernat

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l’estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport.

Era patró de la barca armada Sant Sebastià.

Bigues, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Almirall. Durant el regnat de Martí l’Humà manà una esquadra catalana que, procedent de Sicília, sortí en campanya contra els turcs.