(Zuera, Aragó, 18 novembre 1863 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 3 maig 1945)
Naturalista i oceanògraf. Catedràtic d’història natural a la Universitat de Barcelona (1900), en fou separat a causa de les seves idees evolucionistes.
Fundà i dirigí (1907) el Laboratori de Biologia Marina de les Balears, a Mallorca. El 1939 s’exilià a Mèxic.
(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)
Corsari. Fou un dels més distingits del petit estol format a Barcelona en 1713-14, per combatre i burlar el bloqueig establert a la ciutat per l’estol franco-castellà i per capturar embarcacions enemigues de transport.
Era patró de la barca armada Sant Sebastià.
(Catalunya, segle XIV – segle XV)
Almirall. Durant el regnat de Martí l’Humà manà una esquadra catalana que, procedent de Sicília, sortí en campanya contra els turcs.
(Campanet, Mallorca, 1753 – Palma de Mallorca, 1827)
Militar. Passà a l’armada el 1777. Actuà de corsari; participà en l’atac a Alger (1784), dirigit per Antoni Barceló, i el 1795 en el setge de Roses (Alt Empordà) com a segon del duc de Gravina durant la Guerra Gran.
Defensà l’illa de la Trinitat contra els anglesos (1797). Ascendí a brigadier el 1811.
(Catalunya, segle XIV)
Marí. El 1327 embarcà a la seva nau l’ambaixador Pere de Mitjavila, tramès per Jaume II el Just al soldà Meleken-Nasser d’Egipte.
En entrar i sortir del port d’Alexandria, duent a bord Mitjavila i també l’ambaixador de França, que feia viatge amb ells, es produí un famós incident per determinar quina bandera havia d’arborar la nau.
(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)
Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.
(Itàlia, segle XIV – 1456)
Almirall genovès. El 1435 dirigí l’esquadra genovesa enviada per socórrer Gaeta, i va obtenir un gran triomf sobre l’esquadra aragonesa a la batalla de Ponça, on féu presoner Alfons IV el Magnànim.
(Catalunya, segle XIV)
Marí. Adquirí gran renom en 1360, per les seves accions corsàries davant les costes andaluses, al front d’un petit estol de quatre galeres.
(Alacant, segle XIII – ?, segle XIII)
Corsari. En 1285 hostilitzà amb gran eficàcia el tràfic marítim francès que sostenia la invasió de Catalunya realitzada pels croats de Felip l’Ardit.
El seu cop més important fou la captura de dues grans barques i l’enfonsament d’altres onze davant de Narbona. Operava amb un lleny de vint-i-vuit rems.
(Barcelona, segle XIX – 1869)
Mestre veler. El 1828 organitzà una gran exposició al Col·legi de l’Art Major de la Seda.
Fou regidor de Barcelona i diputat a les corts espanyoles.
Pertanyia a la Societat Econòmica d’Amics del País. Hi presentà memòries d’interès sobre diversos temes econòmics.
Dades dels Països Catalans 