(Igualada, Anoia, segle XVIII – segle XIX)
Industrial. Prengué les armes contra els napoleònics.
El 1808 fou un dels caps de l’atac que desbaratà les tropes franceses a la batalla del Bruc, comandant forces del sometent de la seva ciutat.
(Igualada, Anoia, 1811 – 1870)
Teòleg i eclesiàstic. Afegí una Història de Igualada, escrita per ell, a la reedició que féu de La sagrada imagen del Cristo de Igualada, de Padró i Serrals.
(Igualada, Anoia, 20 febrer 1851 – 3 juny 1935)
Polític i empresari, conegut popularment com “el Morrut“. Fou alcalde d’Igualada.
Nebot dels fundadors de “La Vanguardia”, Carles i Bartomeu Godó i Pié.
Fou el pare de Joan Godó i Pelegrí (Igualada, Anoia, 5 desembre 1876 – 31 maig 1957) Industrial i polític. Fou alcalde d’Igualada del 1906 al 1914. El 1935 succeí al seu pare a l’empresa tèxtil de la Igualadina Cotonera.
(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)
Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.
Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX) Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.
(Igualada, Anoia, 16 novembre 1875 – 11 gener 1940)
Compositor. Fundà a Igualada l’acadèmia musical del seu nom (Acadèmia Jordana) i l’Orfeó de l’Anoia (1909), el qual dirigí fins al 1931.
És autor d’una Rapsòdia igualadina, per a orquestra, d’una Cançó d’octubre i d’altres obres corals, de peces per a piano i d’una obra didàctica.
(Igualada, Anoia, 1834 – 1897)
Frare caputxí. Prengué l’hàbit el 1863.
Destinat a Guatemala, restà en aquest país fins a l’exclaustració que hi fou decretada el 1872. Visqué aleshores a d’altres estats de l’Amèrica Central.
Hi organitzà diversos establiments de l’orde, la qual el considera un dels seus missioners més abnegats i alhora més efectius dels que ha tingut en terres americanes.
(Igualada, Anoia, 12 agost 1787 – 5 juliol 1848)
Escultor. Fou deixeble de Salvador Gurri a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, d’on esdevingué professor de gravat (1840).
Fou autor de la font de Ceres (1825) per al passeig de Gràcia de Barcelona (actualment instal·lada al parc de Montjuïc).
Col·laborà en els relleus de l’edifici dels Porxos d’En Xifré i en la decoració de la font de Neptú, erigida l’any 1826 al Pla de les Comèdies de Barcelona.
Féu altres obres per a Santa Maria del Mar, per a Montserrat, per a Tàrrega, etc.
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1881 – Igualada, Anoia, 1963)
Escriptor. S’establí a Igualada.
Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals com La cançó trista (1912), La serp de foc, drama líric amb música d’A. Porredon (1926), Lluita de cors (1927), Marcel (1932), El sacrifici (1933), etc.
(Igualada, Anoia, 1801 – 1865)
Industrial i polític. Alcalde d’Igualada. Fill d’Antoni Godó i Domingo, i germà de Leopold.
Fabricant d’indianes, amb el seu parent Oleguer Godó (Igualada, Anoia, segle XIX), participà en la creació de Fabril Igualadina (1842), per a la filatura de cotó.
Fou el pare de Carles i de Bartomeu Godó i Pié.
(Valldellou, Llitera, segle XVIII – )
Família d’industrials. A la segona meitat del segle XVIII ja estaven establerts a Igualada, on tingueren fàbriques d’indianes i de filatura de cotó.
El primer membre documentat és el paraire Ramon Godó (Valldellou, Llitera, 1717 – Igualada, Anoia, segle XIX) Paraire. Fou el pare de:
Ramon Godó i Mas (Valldellou, Llitera, 1742 – Igualada, Anoia, 1813) Teixidor. Passà a Igualada a la segona meitat del segle XVIII i s’hi establí com a teixidor. Fou el pare d’:
Antoni Godó i Domingo (Igualada, Anoia, 1777 – 1830) Fabricant d’indianes. Fou el pare de Ramon Godó i Llucià i de:
Leopold Godó i Llucià (Igualada, Anoia, segle XVIII – Catalunya, segle XIX) Diputat a les corts per Igualada.
Dades dels Països Catalans 