(Tona, Osona, 25 gener 1749 – Barcelona, 31 octubre 1819)

Escultor. Fill de l’arquitecte Jacint Jurri. De formació autodidàctica.

El 1772 treballà a Santa Maria del Mar, on féu, entre altres obres, l’Assumpta. Treballà també a la Mercè (1775). El 1777 ja tenia obrador propi a Barcelona i era professor d’escultura a l’Escola de Llotja (fins al 1815).

Amb un Enterrament de Samsó esdevingué acadèmic de mèrit de San Fernando de Madrid (1777).

Construí a Mataró (1779) el retaule major de l’església arxiprestal (destruït el 1936); allà tingué per ajudant i deixeble el jove Damià Campeny. El 1789 treballà a la Seu Nova de Lleida, on féu el retaule -destruït- de Santa Eulàlia i el lavabo neoclàssic de la sagristia (1791-1801). Treballà també a Reus.

A la fi del segle féu a Barcelona les estàtues al·legòriques del Comerç i la Indústria a l’escala de la Llotja i el retaule de l’Adoració dels Reis a Sant Felip Neri. Treballà a diverses esglésies barcelonines i de Tarragona.

Del 1803 al 1805 compartí amb Tomàs Solanes la direcció de Llotja.

Fou un bon representant del barroc acadèmic.