Arxiu d'etiquetes: franciscans/es

Mercader -varis bio-

Deixa un comentari

Cristòfol Mercader  (València, segle XVII)  Frare franciscà. Pertanyia a la noble família del seu cognom. Fou cronista de l’orde. Sobresortí com a orador sagrat. Fou nomenat predicador reial. És autor d’una crònica general del seu orde i de diversos escrits religiosos.

Galceran Mercader  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1451 fou governador de l’illa de Sardenya. El seu període de governació resultà, per excepció, bastant tranquil.

Guillem Mercader  (Catalunya, segle XV)  Escriptor. És autor de poesies de caràcter religiós. El 1486 participà en un certamen poètic celebrat en honor de la Immaculada Concepció.

Maties Mercader  (País Valencià, segle XV)  Eclesiàstic. Fou ardiaca del capítol de València. El 1478 formà part de l’ambaixada tramesa a Gènova per Joan II el Sense Fe, per tal de garantir que els genovesos no ajudessin el gran rebel de Sardenya, marquès d’Oristany.

Medina, Josep

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, segle XVII – segle XVIII)

Frare franciscà. Fou provincial de l’orde. Ocupà altres càrrecs.

És autor del tractat Directorio de prelados, editat a Barcelona el 1705.

Mateu -franciscà, s. XVII-

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII)

Frare franciscà. És autor dels plànols de la capella de la Mare de Déu dels Claustre, a Solsona (1669).

Lleida, Albert de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1284)

Frare franciscà. Destacà com a missioner a Alemanya. Gaudí de gran fama al seu temps.

Francesc -varis bio-

2 Respostes

Francesc  (Catalunya, segle XIV)  Poeta. Se’n conserva una dansa al Cançoneret de Ripoll. És de caràcter amorós i una mica abstrusa de conceptes.

Francesc  (Grècia, segle XIV)  Prelat i religiós franciscà. Fou arquebisbe de Neopàtria (1369-76) i, a diferència dels seus predecessors, hi residí. El 1372 actuà en nom del papa Gregori XI prop del rei Lluís d’Hongria, per demanar-li ajut contra l’amenaça turca que pesava sobre Grècia. L’arquebisbe havia convençut el pontífex de la necessitat de promoure en aquelles terres una aliança general dels prínceps cristians.

Francesc  (Barcelona, segle XV)  Cronista de qui hom no coneix res més que la seva obra Llibre de les nobleses dels reis. Potser fou un eclesiàstic relacionat amb la seu de Barcelona.

Francesc, Miquel  (Catalunya, segle XVIII)  Filòsof tomista i dominicà. Mantingué fermament la tradició filosòfica del seu orde. Atacà la física moderna, en un intent d’evitar-ne la introducció a Catalunya. És autor de Philosophia scholastica quattuor partibus (Barcelona, 1762).

Forners, Joana

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVI)

Dama. Fundadora, el 1552, d’un convent per a dones pietoses que seguí la regla de les terciàries franciscanes seculars.

El 1564 es transformà en el monestir ciutadà de Santa Elisabet d’Hongria de monges franciscanes de la segona regla.

Font -varis bio-

2 Respostes

Aliot de la Font  (Catalunya, segle XV)  Escultor. Col·laborà amb Pere Joan als excel·lents treballs escultòrics del Palau de la Generalitat de Barcelona.

Dídac Font  (Catalunya, segle XVIII)  Frare franciscà. És autor d’un Llibre de remeis que s’han aplicat per mals deixats per incurables des de l’any 1766, que es conserva manuscrit.

Esteve Font  (Illes Balears, segle XV)  Polític. Fou un dels principals capitostos del moviment dels forans, a l’illa de Mallorca.

Francesc d’A. Font  (Catalunya, segle XX)  Compositor. Fou un dels impulsors dels Aplecs de la Sardana de Vallvidrera. És autor de nombroses sardanes, com: Cançó de maig, Contemplació, Esclat, L’hora serena, A l’aplec i d’altres.

Guillem Font  (Palma de Mallorca, 1667 – 1705)  Frare franciscà. Fou autor de treballs panegírics sobre Ramon Llull i ardent defensor de les seves doctrines.

Ignasi Font  (Barcelona, segle XIX)  Escultor. Destacà per les seves figures i els seus retrats.

Jaume Font  (Sineu, Mallorca, 1657 – Palma de Mallorca, 1730)  Frare agustí. És autor de diversos escrits religiosos i filosòfics. Afavorí amb donacions el seu convent de Palma.

Joan Pau Font  (Barcelona, segle XVII)  Religiós jesuïta. Fou actiu missioner a Amèrica. Escriví un catecisme en llengua tapecuana. Féu també un vocabulari i una gramàtica d’aquesta llengua.

Josep Font  (Ripoll, Ripollès, segle XVII)  Historiador. És autor de Catalana justícia contra les armes castellanes (1641), obra de circumstàncies sobre la Guerra dels Segadors, inèdita.

Ramon Font  (Catalunya, segle XIX – Vic, Osona, 1900)  Eclesiàstic. Publicà diverses obres morals i de difusió cultural.

Font, Pere -varis-

Deixa un comentari

Pere Font  (Bescanó, Gironès, segle XVI – Catalunya, 1614)  Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Barcelona. És autor de treballs ascètics.

Pere Font  (Catalunya, segle XVIII – Pedralbes, Barcelona, 1805)  Frare franciscà. És autor d’algunes obres piadoses.

Ferrer -varis/es bio-

1 Resposta

Andreu Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – Itàlia ?. 1801)  Religiós jesuïta. Passà a Itàlia l’exili forçat per l’expulsió del seu orde. Escriví en castellà diverses obres piadoses.

Antic Ferrer  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. Prengué les armes contra Joan II el 1462. Fou un dels qui juraren la sobirania del rei de Castella, que aquest no havia d’acceptar. Pel febrer de 1463 fou nomenat membre de la Junta de recuperació de presoners.

Bonifaci Ferrer  (Catalunya ?, segle XIV)  Jurista. Serví Pere III el Cerimoniós. Realitzà alguns serveis diplomàtics. El 1344-45 fou ambaixador del rei a la cort papal de Roma.

Esteve Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Eclesiàstic. Publicà una Vida de Santa Eulàlia de Barcelona (1549).

Esteve Ferrer  (Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1664 – Vic ?, Osona, 1744)  Eclesiàstic. Escriví un llibre de meditacions. Fou canonge de la seu de Vic, on féu construir la capella dels Dolors.

Francesc de la Concepció Ferrer  (Barcelona, 1773 – 1821)  Religiós escolapi. Assolí bon prestigi en l’ensenyament de matemàtiques. El seu zel per assistir als malalts de l’epidèmia de febre groga li produí el contagi i la mort.

Gregori Ferrer (València, segle XVI – 1604)  Poeta i prevere. Mestre en arts (1578) i catedràtic de filosofia (1588). Ingressà (1592) a l’Acadèmia dels Nocturns amb el nom d’Industria, on llegí diverses composicions poètiques, en general de tema religiós, i discursos. Gaspar Guerau de Montmajor el descriví en la seva Breu descripció dels mestres universitaris (1586).

Guerau Ferrer  (Catalunya, segle XVI)  Argenter. Féu el seu joiell de passantia el 1508. El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida. És autor de la creu dita de Torroella (1515), de la seu de Barcelona.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, segle XVII – segle XVIII)  Escultor. Demostrà especial encert en les imatges religioses.

Guillem Ferrer  (Palma de Mallorca, 1759 – 1833)  Polígraf. Estudià a Montpeller. Conreà la literatura, la música i la pintura. Excel·lí especialment en aquest darrer art, conreant sobretot els temes religiosos i més encara, el retrat. Entre els seus deixebles hi hagué el notable pintor Agustí Buades.

Joan Bartomeu Ferrer  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Patró de galera. Com a tal participà en l’expedició de Pere de Torrelles a Sardenya (1409). El 1412 defensà heroicament la vila de l’Alguer, amb els seus habitants i els ballesters de la seva galera, d’un important atac dut a terme pel vescomte de Narbona.

Joan Francesc Ferrer  (Barcelona, segle XVII)  Mercader. És autor d’un Catàleg dels Consellers de Barcelona, des de 1249 a 1668.

Josep Ferrer  (València, segle XVII – 1682)  Franciscà. És autor d’obres filosòfiques en llatí.

Josep Ferrer  (Palma de Mallorca, 1715 – segle XVIII)  Pintor. És autor d’obres de caràcter religiós.

Lleonard Ferrer  (València, vers 1623 – 1695)  Matemàtic i astrònom. Professà a l’orde augustinià (1641). Catedràtic de matemàtiques a la universitat de València. Publicà diverses obres astrològiques vinculades amb esdeveniments polítics de l’època i de la monarquia entre el 1677 i el 1690.

Lluís Ferrer  (Catalunya, segle XIX)  Escriptor. Fou redactor del diari “El Constitucional”. Escriví diversos llibres sobre fets d’actualitat.

Miquela Ferrer  (País Valencià, segle XVIII – 1804)  Artista. Fou nomenada acadèmica de mèrit de l’Acadèmia de Sant Carles (1777).

Pere Ferrer  (Illes Balears, segle XVII – segle XVIII)  Pintor. Conreà la pintura de caràcter religiós.

Pere Joan Ferrer  (Illes Balears, segle XVIII – 1747)  Pintor. Deixeble de Guillem Mesquida. Conreà els temes religiosos. Donat a l’alcoholisme, la seva carrera es veié en gran part frustrada.

Plàcid Ferrer  (Barcelona, segle XVII – Montserrat, Bages, 1645)  Músic. El 1642 prengué l’hàbit al monestir de Montserrat, on hi morí.

Simó Ferrer  (Barcelona, 1751 – segle XVIII)  Enginyer naval. Dirigí les obres del port de Barcelona. Fou un dels més competents de l’època en la seva especialitat.

Vicenç Ferrer  (Barcelona, segle XVI – 1632)  Monjo benedictí. Ingressà al monestir de Montserrat el 1589. Fou abat de Sant Pere de Galligants i de Sant Miquel de Cuixà.

Feliu -varis bio-

Deixa un comentari

Bonaventura Feliu  (Catalunya, segle XVIII)  Compositor. Fou mestre de capella a l’església de Tàrrega.

Francesc Feliu  (Camprodon, Ripollès, segle XIV – Cervera, Segarra, segle XV)  Pintor i escultor. Realitzà un gran nombre d’obres, especialment pictòriques de caràcter religiós, sobretot per a temples de Cervera i de Manresa.

Gaspar Feliu  (Illes Balears, segle XVIII)  Jurista. És autor de notables al·legacions i d’un Tractatus varii juridici.

Josep Feliu  (Catalunya, segle XVII – Nàpols ?, Itàlia, segle XVII)  Jurista. Era oïdor del consell de Salern. Més tard fou jutge del civil a Nàpols. Gaudí de gran prestigi.

Nadal Feliu  (Alcúdia, Mallorca, 1623 – Palma de Mallorca, 1681)  Franciscà. És autor d’escrits religiosos en castellà i en llatí. El titulat Examen calificatorum fou condemnat per la Inquisició. Excel·lí com a orador i dialèctic.

Ramon Feliu  (Catalunya ?, segle XVIII – Madrid ?, segle XIX)  Polític. Fou diputat suplent pel Perú a les corts de Cadis (1810-13). El 1821 fou ministre d’ultramar, del govern constitucional de Ferran VII de Borbó; aviat, però, passà al de governació. Intentà, sense èxit, de consolidar el govern liberal moderat davant els exaltats.