Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1932)

50 Respostes

(Catalunya, 9 setembre 1932 – 5 abril 1938)

Instaurada la II República (1931) i restablerta la Generalitat, uns quants mesos més tard (1932) quedà redactat l’Estatut de Núria, i fou àmpliament aprovat als ajuntaments i en plebiscit popular.

Combatut per les dretes en la discussió a les Corts, quedaren retallades algunes de les seves atribucions. Després del fracassat cop del general Sanjurjo (10 agost 1932), fou aprovat per 314 vots a favor i 24 en contra.

Aquest text estatuari definia Catalunya com a regió autònoma i instituïa com a òrgans de representació de la Generalitat el Parlament, la presidència de la Generalitat i el consell executiu. Entre les competències traspassades figuraven la legislació sobre qüestions de dret civil i penal, la cura de la hisenda local, el règim administratiu i municipal i l’ordre públic. L’estat central es reservà competències en les relacions internacionals, l’exèrcit i la marina de guerra, les duanes i la legislació laboral.

La crisi del 6 d’octubre de 1934 provocà la suspensió momentània del govern de la Generalitat i l’empresonament dels seus dirigents. El gener de 1935, el govern de Lerroux promulgà una llei que reformà l’Estatut, suspenia indefinidament el Parlament català i creava el càrrec de governador general de Catalunya, nomenat directament pel govern central com a representant de l’estat amb funcions de president de la Generalitat.

Després de les eleccions de febrer de 1936, fou restablert totalment l’Estatut i foren reintegrats als seus càrrecs els dirigents de la Generalitat.

Durant la guerra civil, el govern del general Franco decretà l’abolició de l’Estatut, que es féu efectiva amb l’ocupació de Catalunya.

Estatut d’Autonomia de Catalunya (1918)

5 Respostes

(Catalunya, 25 gener 1918)

Projecte d’estatut autonòmic aprovat pels diputats de la Mancomunitat de Catalunya i els parlamentaris catalans reunits en assemblea constituent. S’hi adherí, el 26 de gener, l’Assemblea de Municipis del Principat.

Era l’adaptació d’unes bases d’autonomia lliurades al govern espanyol i rebutjades per aquest i pel congrés dies abans.

La retirada dels diputats catalans del parlament i la creació pel govern d’una comissió extraparlamentària encarregada d’elaborar un projecte d’autonomia de Catalunya havia provocat per part catalana, i a proposta de Marcel·lí Domingo, la redacció de l’Estatut, amb 34 articles i diverses disposicions transitòries.

Preveia el govern autònom de Catalunya, integrat per un parlament, un poder executiu i un governador general; distingia entre facultats de l’estat i les del poder regional i estatuïa unes finances pròpies,

Malgrat que no arribà al congrés a causa de l’oposició del govern espanyol, constituí un valuós precedent del de Núria, sobre el qual influí.

Estat Català – Partit Proletari

3 Respostes

(Catalunya, 1932 – gener 1934)

Partit polític. Fundat pel sector més radical d’Estat Català, en negar-se a ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya.

Dirigit per Jaume Compte, intentà la creació d’un partit obrer catalanista, i, el 1934, es convertí en el Partit Català Proletari, on feren un paper important Pere Aznar i Artur Cussó.

El seu òrgan de premsa fou “L’Insurgent” (1932).

Esquerra Unida i Alternativa

1 Resposta

(Catalunya, maig 1998 – )

(EUiA)  Formació política. Sorgí a partir de diversos col·lectius escindits d’Iniciativa per Catalunya, com el PSUC-viu o el col·lectiu Roig-Verd-Violeta. També integrà el PCC i alguns grups alternatius, llibertaris i republicans.

Malgrat ser una formació política autònoma, és el referent polític a Catalunya d’Izquierda Unida, que en promogué la constitució.

En les eleccions municipals del 1999 aconseguí representació en alguns ajuntaments importants com el de Badalona o l’Hospitalet de Llobregat.

No obtingué representació parlamentària ni en les eleccions al Parlament de Catalunya (1999) ni en les del congrés dels diputats (2000).

Esquerra Democràtica de Catalunya

7 Respostes

(Catalunya, setembre 1975 – juny 1978)

(EDC)  Grup polític, de centre reformista i liberal, fundat per R. Trias Fargas i M. Alavedra i conegut inicialment com a Partit Liberal Català.

Membre de la Internacional Liberal, nacionalista, federalista, arrelà en sectors vinculats a l’empresa mitjana i figurà en el Consell de Forces Polítiques.

Després de formar part del Pacte Democràtic per Catalunya (2 diputats en les eleccions del 1977) es fusionà amb Convergència Democràtica de Catalunya (1978).

Esquerra Comunista

6 Respostes

(Catalunya, març 1932 – setembre 1935)

Partit polític espanyol, que tingué la major part dels militants a Catalunya. Format després de la proclamació de la II República. Era dirigit per Andreu Nin i Juan Andrade i publicava la revista “Comunismo”.

D’orientació trostkista, es proposava d’elevar el nivell de la lluita de la classe treballadora revolucionària.

Pel març de 1934, formà part de l’Aliança Obrera a Catalunya amb la UGT, l’USC i el BOC. El 1935 es fusionà amb el BOC per constituir el POUM.

Esquerra Catalana

1 Resposta

(Catalunya, abril 1904 – desembre 1906)

Partit polític escindit de la Lliga Regionalista arran de l’entrevista de Francesc Cambó amb el rei Alfons XIII de Borbó a Barcelona.

El partit tingué com a portaveu “El Poble Català”, i les seves principals figures foren Jaume Carner, Ildefons Sunyol i Lluís Domènech i Montaner.

El 1906 es va fusionar amb elements federals i membres de la Unió Catalanista i la Unió Republicana en el Centre Nacionalista Republicà, que fou presidit per Jaume Carner.

Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament dels Residus

2 Respostes

(Catalunya, 1987 – )

(EMSHTR)  Organisme. Encarregat de coordinar i gestionar el tractament dels residus sòlids urbans, l’abastiment d’aigua potable, les infraestructures de sanejament, el control de la pol·lució atmosfèrica i el manteniment del sistema de parcs i espais lliures de 33 municipis de la conurbació de Barcelona.

Fou creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya i és conegut també com a Entitat Metropolitana del Medi Ambient.

El 70% dels residus sòlids que es produeixen és dipositen a l’abocador del Garraf, si bé amb la recollida selectiva s’ha encetat un procés de reciclatge del vidre, el paper i els envasos.

També les principals plantes depuradores d’aigües estan en procés de conversió, i s’estan substituint els tractaments de tipus físico-químics tradicionals per altres de tipus biològic i terciari.

Entitat Metropolitana del Transport

2 Respostes

(Catalunya, 1987 – 2011)

(EMT)  Organisme. Creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de coordinar i gestionar el transport públic (autobusos, metro i taxi) en 18 municipis de la conurbació de Barcelona.

L’entitat s’encarrega del desenvolupament de la integració tarifària, la millora de la competitivitat del transport col·lectiu respecte al privat i de pal·liar les necessitats que es deriven de l’augment de la mobilitat a la primera i segona corona metropolitana, cosa que ha requerit l’ampliació de la infraestructura del metro i del ferrocarril i el manteniment i la millora global del servei.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Entitat Autònoma de Jocs i Apostes

Deixa un comentari

(Catalunya, 17 abril 1986 – )

(EAJA)  Organisme autònom de la Generalitat de Catalunya creat pel Parlament de Catalunya.

El seu objectiu és possibilitar una estructura àgil i eficaç que permeti la gestió directa d’aquells jocs que, per disposició legal, són reservats a la Generalitat, i també amb la finalitat de recaptar els ingressos públics derivats d’aquestes activitats i de fer el pagament dels premis establerts.

El 1991 hom l’adscriví al Departament de Benestar Social.