Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Federació Patronal de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1919 – 1923)

Organització sindical patronal. Creada per tal de contrarestar la influència ascendent de la CNT.

Presidida per Fèlix Graupera, pertanyé a la Confederació Patronal Espanyola i aglutinà els sectors de la burgesia industrial catalana més conservadors.

Participà en la Comissió Mixta de Treballadors, l’octubre de 1919, i al cap d’un mes decretà un locaut que afectà més de 200.000 treballadors.

Inspirà els Sindicats Lliures i el pistolerisme contra la CNT i es mostrà partidària d’una política repressiva contra el sindicalisme obrer.

Col·laborà amb el governador Martínez Anido (1920-21) i afavorí l’ascens de la dictadura militar de Primo de Rivera, el 1923.

Federació Obrera de Sindicats de la Indústria Gastronòmica de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, inici 1936 – juliol 1936)

(FOSIG)  Organització que reuní la majoria de cambrers i cuiners del Principat, especialment de Barcelona (on tingué uns 4.000 afiliats).

Fou la principal base sindical del Partit Comunista de Catalunya, i aconseguí de dirigir una vaga general del ram, pel maig del 1936.

Ingressà a la UGT de Catalunya a la darreria del juliol de 1936.

Federació Obrera Catalana

Deixa un comentari

(Catalunya, 1932 – 1939)

(FOC)  Central sindical d’àmbit català. Intentà reorganitzar la Unió de Sindicats Lliures.

Afirmà voler un sindicalisme professionalista, aconfessional i apolític; el 1935 ingressà en la Confederació Nacional de Sindicats Lliures d’Espanya, presidida per Ramon Sales.

El seu òrgan de premsa fou “FOC” (1932-33), dirigit per Llàtzer Casanovas.

Federació Democràtica Nacionalista

Deixa un comentari

(Catalunya, 2 febrer 1919 – 1922)

Organització política nacionalista i reformista catalana. Fundada per Francesc Macià.

Intentà ser una alternativa a la Lliga Regionalista, però la crisi social desencadenada per la vaga de La Canadenca frustrà l’èxit del grup.

Donà suport a la candidatura de Macià en les eleccions legislatives del 1919 i fou, tanmateix, l’antecedent immediat d’Estat Català.

Federació de Treballadors de la Regió Espanyola

6 Respostes

(Barcelona, setembre 1881 – Catalunya, maig 1888)

(FTRE)  Organització sindical. Substituí la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

Creada al voltant del grup anarcosindicalista català, tingué per objectiu sortir de la il·legalitat, malgrat que alguns dirigents fossin partidaris de mantenir la lluita clandestina.

El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre de 1881, i aviat assolí un ràpid creixement. De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna provocada per l’oposició d’alguns grups nihilistes (desheredados) i anarcocomunistes, i en especial la forta repressió governamental de 1883-84 del grup La Mano Negra (que la mateixa FTRE havia condemnat al congrés de València per l’octubre de 1883), feren que deixés d’existir com a central sindical.

Tanmateix, actuaren diferents comissions federals abans de decidir la seva conversió en una Organització Anarquista de la Regió Espanyola (a València, pel setembre de 1888).

Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya

5 Respostes

(Catalunya, agost 1936 – 1939)

(FESAC)  Organisme constituït d’acord amb el decret de Sindicació Obligatòria, de la Generalitat de Catalunya, per la fusió de la Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Sindicats Agrícoles de Catalunya i Unió de Sindicats i Pagesos de Catalunya.

Federació de Joves Cristians de Catalunya

11 Respostes

(Catalunya, 1931 – 1939)

(FEJOC)  Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l’ideal evangèlic de la santedat i l’apostolat.

El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22 abril 1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment.

En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l’organització oficial de la joventut d’Acció Catòlica, que s’estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda com a tal a Girona (1934).

Les unitats locals, constituïdes pels grups d’una mateixa població, s’agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n’era consiliari Albert Bonet.

Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació.

La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.

Federació de Cooperatives de Catalunya

2 Respostes

(Catalunya, 1920 – 1942)

(FCC)  Entitat. Aplegà les diferents societats cooperatives de Catalunya, i que fou creada quan Eladi Gardó reorganitzà l’anterior Cambra Regional de Cooperatives constituïda el 1899. El séu òrgan de premsa fou “Acción Cooperativista”.

El 1926 tenia 4.800 famílies associades i algunes de les societats federals havien aconseguit una força notable, fins i tot diverses indústries eren propietat de les cooperatives de consum.

Poc abans de la guerra civil aplegava ja 230 entitats i unes 28.000 famílies. Fou dissolta el 1942 per la legislació franquista.

Des del 1977, s’ha iniciat un lent procés de reconstrucció de les antigues federacions voluntàries.

Federació Comunista Catalano-Balear

16 Respostes

(Catalunya, 1924 – 1935)

Organització política. Secció catalana del Partit Comunista d’Espanya, organitzada pel grup de sindicalistes revolucionaris procedents de la CNT i aglutinats entorn del setmanari “La Batalla” des de la fi del 1922.

Dissident del PCE a partir del 1926, el 1930 es fusionà amb el Partit Comunista Català i formà el Bloc Obrer i Camperol (BOC).

Canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica (1933) i desaparegué quan el BOC es constituí en el Partit Obrer de Unificació Marxista (POUM).

Joaquim Maurín en fou el secretari general durant tota aquesta etapa; uns altres dirigents destacats foren Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer i Daniel Rebull.

Estatut Interior de Catalunya (1979)

Deixa un comentari

(Catalunya, 1979 – )

Conjunt de lleis que desenvolupen l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i estructuren les institucions fonamentals de l’autogovern català.

Comprèn la llei del Parlament de Catalunya.