Arxiu d'etiquetes: Catalunya (pol)

Junta de Defensa -1916/22-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1916 – 1922)

Junta d’oficials i caps, amb exclusió dels generals. L’any 1917 ja eren d’àmbit estatal.

Partiren de la insatisfacció produïda per la guerra del Marroc i per l’augment del cost de la vida. Inicialment tingueren un caràcter de reivindicació professional, però aviat es polititzaren.

Oficialment dissolta i empresonada al castell de Montjuïc (26 maig 1917), un ultimàtum amb el suport de la majoria de l’exèrcit obligà a García Prieto a alliberar els presos (2 juny) i finalment a dimitir (9 juny).

Les Juntes semblaren llavors unir-se al moviment de l’Assemblea de Parlamentaris i foren un dels factors que hipotecà l’autoritat dels governs constitucionals fins que la situació desembocà en el cop d’estat de Primo de Rivera.

Junta d’Armaments i Defensa -1836/37-

Deixa un comentari

(Catalunya, 1836 – 1837)

Organismes auxiliars creats pel capità Espoz y Mina a cada província catalana.

Integrades per militars, funcionaris i comerciants, mantenien l’ordre públic i obtenien mitjans per combatre els carlins. La Junta de Barcelona tornà a obrir la seca de Barcelona.

Fou dissolta pel govern al començament del 1837.

Un organisme amb el mateix nom fou creat a Gràcia, per col·laborar en el setge de Barcelona durant la Insurrecció Centralista (1843).

Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya

5 Respostes

(Catalunya, 12 abril 1936 – 1970)

(JSUC)  Organització juvenil. Creada amb les Joventuts Socialistes de Catalunya (de la USC i del Partit Català Proletari) i les joventuts del Partit Comunista i de la Federació Catalana del PSOE.

Els seus principals dirigents foren Àngel Estivill, Vicenç Penyarroya i Wenceslau Colomer. Foren els preconitzadors de l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

El seu òrgan central fou “Juliol”, de Barcelona, i durant la guerra civil tingueren un destacat paper en la lluita al front, especialment a través de la columna Graells i de la Divisió 27.

Comptaven amb una afiliació directa a la Internacional Juvenil Comunista, independent de la de les JSU del PCE.

El 1970 les JSUC es transformaren en la Joventut Comunista de Catalunya.

Joventuts Llibertàries de Catalunya

9 Respostes

(Catalunya, 1934 – abril 1938)

(JLC)  Organització juvenil anarquista. Fundada després de que els grups de joves de la FAI a Catalunya s’oposaren a entrar a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries, a la qual no ingressaren fins a l’any 1936.

Els seus principals dirigents foren Fidel Miró, Alfred Martínez i Josep Peirats, i el seu òrgan de premsa fou “Ruta”, de Barcelona.

Formaren part del Front de la Joventut Revolucionària amb els joves del POUM, però el 1938 ingressaren a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista.

Joventut Socialista de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1978 – )

(JSC)  Organització juvenil. Creada per la fusió de les organitzacions juvenils dels tres partits socialistes fundacionals del PSC-PSOE.

Enllaç web: Joventut Socialista de Catalunya

Joventut Nacionalista

6 Respostes

(Catalunya, 1908 – segle XX)

Secció de joventut de la Lliga Regionalista.

Tingué una forta influència a barriades i viles (la Barceloneta, el Poble Sec, Arenys de Mar, Granollers, Igualada, Montblanc, Olot, Sabadell).

En formaren part Josep Carner, Carrasco i Formiguera, Nicolau d’Olwer i Josep M. Tallada, una bona part dels quals ingressà a Acció Catalana (1922).

També adoptaren aquest nom les seccions juvenils d’altres grups catalanistes (Partit Nacionalista Català, Estat Català) i dels nuclis republicans i socialistes de les Borges Blanques, Granollers i Reus.

Joventut Comunista Ibèrica

1 Resposta

(Catalunya, 1935 – maig 1937)

(JCI)  Organització juvenil del POUM. En foren secretaris generals Germinal Vidal i Wilebaldo Solano.

El febrer de 1937 formà, amb les Joventuts Llibertàries, el Front de la Joventut Revolucionària, oposat a l’Aliança Nacional de la Joventut Antifeixista, que les Joventuts Socialistes Unificades defensaven.

El seu òrgan de premsa fou “Juventud Comunista”, de Barcelona.

Hagué de passar a la clandestinitat després dels fets de Maig de 1937.

Joventut Comunista de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 1970 – )

(JCC)  Organització juvenil del PSUC. Creada com a successora de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya.

Com a portaveu va editar “Jove Guàrdia” (1971-76) i “Jovent” (1977-80).

Als anys 1980, anà perdent la força que tenia com a conseqüència d’una sèrie de crisis internes relacionades amb el procés de descomposició del PSUC.

Enllaç web: Joventut Comunista de Catalunya

Intervencions Especials, decret d’ -1937-

Deixa un comentari

(Catalunya, 20 novembre 1937 – 1939)

Decret promulgat per la Generalitat. Suposava la instauració d’una economia dirigida en determinats sectors o empreses.

La decisió havia d’ésser presa pel conseller d’economia a iniciativa pròpia o a petició del Consell d’Economia.

Els motius d’intervenció eren: irregularitats del consell d’empresa, protecció d’interessos estrangers, producció de guerra o d’articles molt escassos, empresa no constituïda d’acord amb el decret de Col·lectivitzacions, avançar-se a una possible intervenció del govern republicà, evitar l’acció dels tribunals sobre l’empresa, defensa de les empreses apropiades per la sots-secretaria d’armament del ministeri de defensa nacional i que la central de l’empresa no radiqués a Catalunya i hagués estat intervinguda per la República.

Governació, Conselleria de

6 Respostes

(Catalunya, 14 abril 1931 – 1939)

Organisme político-administratiu de la Generalitat. Estigué sotmès a les vicissituds del traspàs de serveis, sobretot pel que es referia a qüestions de seguretat interior.

Adoptà en el primer moment el nom de Conselleria de Política Interior (14-28 abril 1931) i durant part de la guerra civil el de Seguretat Interior.

Sempre fou administrada per dirigents d’ERC, llevat del període en que fou suspès l’Estatut d’Autonomia, després dels fets del Sis d’Octubre, que ho fou per un membre d’UDC.

Durant la guerra civil creà la Junta de Seguretat Interior, la comissaria d’ordre públic, etc, i promulgà normes per a la constitució i funcionament dels ajuntaments.

La centralització de poders efectuada pel govern central de la República afectà de ple la seva existència.