Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Fortuny i van Oosterom, Epifani de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1796 – 1860)

Polític i hisendat. Cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional.

El 1834 comandà un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona. Representà Barcelona a la diputació provincial (1845) i fou senador.

Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellar i la Saida, i foren els pares de:

Carles de Fortuny i de Sant-romà  (Mataró, Maresme, 1815 – Catalunya, segle XIX)  Baró d’Esponellà, pel seu matrimoni (1837) amb Bernarda de Carpi.

Fortuny i de Salazar, Epifani de

2 Respostes

(Barcelona, 1898 – 1 juliol 1989)

Arqueòleg. Baró d’Esponellà. Fill i successor de Carles de Fortuny i de Miralles. Obtingué el títol d’enginyer agrícola a l’Escola Superior de la Mancomunitat de Catalunya i perit agrícola de l’estat el 1920.

A més de nombrosos càrrecs estatals, fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, president de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre (1940) i del Foment Nacional d’Horticultura (1930).

Com a arqueòleg destacà el seu treball a les excavacions ibèriques de Montjuïc (1946) i a les d’una vil·la romana a la seva propietat de Sant-romà (Tiana). Fou responsable de la secció d’arqueologia i de prehistòria de “La Vanguardia”.

Fortuny i de Miralles, Carles de

1 Resposta

(Barcelona, 1872 – 1931)

Escriptor, baró d’Esponellà.

Escriví obres diverses, divertides i costumistes, com les novel·les Daltabaix (1907), Després del ball (1908), En Poudor (1908) i Miratges (1915), i d’altres com Fantasies. Aplec d’impressions (1905), Els catalans a Bascònia (1906), Pro Pàtria. Estudis polítics i sociològics (1907), Del meu carnet. Gent coneguda (1907) i Aristocràtiques (1910).

Fou el pare d’Epifani de Fortuny i de Salazar.

Fort i Cogul, Eufemià

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 abril 1908 – Barcelona, 1979)

Escriptor i erudit. Fou un dels primers promotors de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus i de la restauració del monestir i el suport de la col·lecció “Analecta Selvatana”.

Va publicar nombrosos llibres d’erudició i de divulgació sobre aquest monestir i de l’anàlisi del passat del seu poble (més de cinquanta títols), a més d’extensos treballs erudits en revistes. Escriví també poesia.

De la seva extensa bibliografia, cal destacar Santes Creus. Notes històriques i descriptives (1930), El beat Claret i l’arquebisbe de Tarragona (1949), Margarida de Prades (1960), El llibre de Valldossera (1968), Santes Creus de l’exclaustració ençà (1972), El senyoriu de Santes Creus (1973), El llegendari de Santes Creus (1974), Ramon Muntanyola, testimoni de reconciliació (1977), Ventura Gassol, un home de cor al servei de Catalunya (1979) i Sant Bernat Calbó, abat de Santes Creus i bisbe de Vic (1979).

Publicà volums de la sèrie “Episodis de la Història”, sota els pseudònims d’Artemi Folch i de Francesc A. Miquel.

Fou el pare de Xavier Fort i Bufill  (Barcelona, 1940 – )  Escriptor. Ha publicat una biografia de Prat de la Riba (1967).

Fors i Vidal, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1889 – Arenys de Mar, Maresme, 14 maig 1956)

Polític. Des del 1917 fou regidor i del 1931 al 1936 alcalde de Canet de Mar.

Fabricant de teixits de punt en aquella vila del Maresme, promogué l’Escola de Teixits de Punt, patrocinada per la Mancomunitat de Catalunya, i n’ocupà el càrrec de president del patronat en 1921-39.

“…Catalunya es guardaria millor dels seus enemics tradicionals si, en el pla interior, presentés tothora un front unit.” (Josep Fors i Vidal)

Dirigí el Patronat Local de Cultura fins al 1939, impulsà la creació d’una biblioteca popular (1919) i de la plaça del mercat (1933).

El 1939 emigrà a Prada de Conflent, d’on tornà el 1956 i s’establí a Arenys de Mar.

Fors i Cornet, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1791 – 28 novembre 1859)

Farmacèutic. Cursà estudis de medicina al Col·legi de Cirurgia, i es doctorà en farmàcia al col·legi de Sant Victorià de Barcelona (1817), i aquell mateix any hi obtingué una càtedra per oposició.

Posteriorment, del 1821 al 1823, ensenyà a l’Escola Especial de la Ciència de Guarir, fins que el govern absolutista de l’època li prohibí la docència (1824-30).

A partir d’aquest darrer any reprengué la seva tasca com a professor i fou catedràtic de química orgànica i farmàcia químico-operatòria a la Facultat de Farmàcia, fins al 1854.

Presidí, a partir del 1839, l’Acadèmia de Ciències i Arts, on des del 1817 havia fet nombroses comunicacions.

Va escriure Tratado de farmacia operatoria (1841), el qual tingué una gran difusió.

Fornés i Rabascall, Josepa

Deixa un comentari

(Barcelona, 24 novembre 1894 – Sant Pere de Ribes, Garraf, 24 maig 1977)

Actriu, coneguda com a Pepeta o Pepita Fornés. L’any 1918 ingressà a la companyia del Teatre Català.

Dedicada especialment al teatre en català, assolí una gran anomenada pel seu treball a l’obra La Ventafocs, de Josep M. Folch i Torres.

Altres obres que interpretà són La llar apagada, d’I. Iglésias, i La filla del carmesí (1929), de J.M. de Sagarra.

Fornells i Vilar, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, 24 octubre 1887 – 7 juny 1962)

Violinista i compositor. Germà d’Andreua. Deixeble d’Antoni Nicolau i de Lluís Millet.

És autor d’una cinquantena de sardanes i, entre altres obres, de la composició coral La vaca cega (premi Joaquim Serra), i de l’obra escènica La mel als llavis.

Harmonitzà també cançons tradicionals catalanes i deixà transcripcions de música dels segles XVII i XVIII.

Fornells i Vilar, Andreua

2 Respostes

(Barcelona, 30 juny 1890 – 18 octubre 1967)

Soprano. Germana de Francesc. Estudià amb Antoni Nicolau i Lluís Millet a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou professora a partir del 1915.

Destacà en el camp del lied i de l’oratori i fou solista de l’Orfeó Català.

Participà en l’estrena a Barcelona de la Passió segons Sant Mateu, de J.S. Bach, el 1921.

Fornells i Francesc, Ricard

1 Resposta

(Barcelona, 10 febrer 1895 – 4 abril 1950)

Dirigent obrer anarcosindicalista. Secretari de la federació local de sindicats de Barcelona el 1918, figurà entre els membres moderats de la CNT.

Redactor de “Solidaridad Obrera”, de Barcelona (1930-31), trentista, fou un dels fundadors (juny 1932) de l’Ateneu Sindicalista Llibertari, que presidí.

Expulsat el 1932 de la CNT, passà als Sindicats d’Oposició i formà part de la Federació Sindicalista Llibertària. Posteriorment s’uní al Partit Sindicalista, fundat per Ángel Pestaña el 1934, dirigí l’Institut Pedagògic Cultura.

Resident a Sabadell, fou el cap, durant la guerra civil, de l’organització regional catalana d’aquest partit.

Finalment, encapçalà, a l’exili (1941), un cert intent d’acostament a la CNT.