(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 2 abril 1917 – Barcelona, 10 setembre 1973)

Eclesiàstic i poeta. El 1936 anà a França, essent seminarista, i passà la guerra civil a Mallorca. Fou un dels pocs sacerdots que mantingué a la primera postguerra una actitud crítica i de defensa de la llengua i la cultura catalanes. Es relacionà amb els nuclis del catalanisme no creient, la qual cosa li comportà una gran sanció del seu ordinari. Publicà “La Veu de la Parròquia” (1948-50) i la revista popular “Ressó” (1950-52), suprimida governativament.

Fou rector en diversos llogarets, i també a la Selva del Camp i a Salou, on exercí amb èxit una pastoral oberta, contrapuntada amb el nacionalisme. Predicador i orador de masses, poeta popular, amb arrels verdaguerianes i amb rigor formal, publicà diverses obres poètiques, com Romiatge per la terra (1959), Eixàrcia (1963), etc. Confirmant la seva trajectòria, publicà la biografia Vidal i Barraquer, cardenal de la pau (1969) i l’estudi Breviari social de Pius XII (1960). Fou proclamat mestre en gai saber, pòstumament a Mèxic (1973).