(Barcelona, 1852 – 21 novembre 1900)
Escriptor. Col·laborà a “La Rondalla” (1874) i “La Bandera Catalana” (1875).
Escriví en castellà per al teatre i la premsa.
Traduí al català, i les publicà a “Lo Gai Saber”, Èdip, rei, de Sòfocles (1878), Ifigènia a Tàurida, d’Eurípides (1880), Els cavallers, d’Aristòfanes (1882-83), Rimes de Bécquer i els Cantars de Campoamor.
(Barcelona, 17 gener 1947 – 25 setembre 2021)
Periodista. Fou professor de disseny i composició de premsa a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Format a diverses publicacions catalanes, fou fundador i primer director d’“El Periódico de Catalunya” el 1978, després d’un parèntesi a “El País”, el 1988 el tornà a dirigir.
Fou un dels encarregats de redactar el codi deontològic del periodisme català.
El 1998 passà a dirigir també l’edició en català d'”El Periódico de Catalunya”.
(Barcelona, 14 abril 1920 – Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 22 abril 1947)
“Amador Franco” Polític anarquista. El 1933 ingressà a les Joventuts Llibertàries, i participà activament en els fets revolucionaris del 19 de juliol de 1936; partí cap al front d’Aragó amb la columna Roig i Negre.
Col·laborà a “Acracia”, diari confederal de Lleida, i a “Frente y Retaguardia”, de Barbastre.
Pel maig de 1937, arran de la seva participació en el congrés de les Joventuts Llibertàries de Barcelona, passà a formar part del comitè del Principat i les Illes, com a responsable de cultura i de propaganda.
Acabada la guerra civil, passà pels camps de concentració francesos. Morí afusellat a la presó d’Ondarreta.
(Barcelona, 1877 – 27 setembre 1908)
Jurisconsult i mecenes. A més de doctor en dret ho fou en lletres i en ciències.
En la seva curta vida desplegà una forta activitat al servei dels ideals catalanistes. Sobresortí ja de jove en la defensa jurídica de processats polítics. Participà al Congrés de la Llengua Catalana.
Al Congrés Universitari fou el principal impulsor de la constitució dels Estudis Universitaris Catalans, en fou secretari, així com a l’establiment a la universitat de Barcelona de les càtedres de dret civil i d’història de Catalunya.
(Barcelona, segle XIV – abans 1397)
Mercader. El 1374 era oïdor de la generalitat de Catalunya.
Traduí per primera vegada al català el Corbatxo de Boccaccio, força defectuosa i amb molts italianismes de lèxic i sintaxi.
En fou feta una edició a Barcelona el 1498, però no se’n conserva cap exemplar. Actualment hi ha una còpia del manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid, que fou editada el 1935 per Francesc de B. Moll.
(Barcelona, 1929 – 9 febrer 2021)
Metge. Es llicencià (1954) i es doctorà (1965) a Barcelona.
Ha estat nomenat professor de patologia general de la Universitat Autònoma de Barcelona (1973), catedràtic a la de La Laguna (1979) i catedràtic a la UAB (1980).
Ha estat president (1971-73), de l’Associació d’Endocrinologia i Nutrició de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i director de les revistes “Endocrinología” (1977) i “Medicina clínica” (1983). Ha estat designat membre de la Secció de Ciències de l’Institut d’Estudis Catalans (1985).
Ha publicat més d’un centenar de treballs sobre qüestions de medicina interna, preferentment d’endocrinologia.
(Barcelona, desembre 1903 – 23 febrer 1937)
Aviador. Fou professor de l’Escola del Treball i periodista.
Impulsor del vol sense motor i a vela a Catalunya (grup Falziots, 1931), va participar en les Setmanes de Vol sense Motor (Puigcerdà, 1932; Montseny, 1933, i Sabadell, 1934).
Aquest darrer any féu un nou rècord d’Espanya de permanència a l’aire, i el 1936 esdevingué tècnic dels Serveis Aeronàutics de la Generalitat.
Morí a Barcelona, on va ésser traslladat urgentment quan fou ferit de mort a Belchite (Aragó) el 19 d’octubre de 1936).
Va escriure Resum d’aviació (1934), primer llibre sobre aquesta matèria publicat a Catalunya.
(Barcelona, juny 1834 – 25 octubre 1904)
Arquitecte. Mestre d’obres el 1855, esdevingué arquitecte a Madrid el 1860.
Membre de la Societat Econòmica d’Amics del País (1877), tingué càrrecs importants, com el de president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya.
És ben conegut el seu projecte per a la xarxa de clavegueres de Barcelona (1884). A més d’alguns edificis com les Escoles Pies de Sant Antoni (1866), la soledat d’Igualada, etc.
Publicà Tratado de la policía y obras públicas urbanas (1872).
Fou el pare de Juli Maria Fossas i Martínez.
(Barcelona, 12 abril 1868 – 1945)
Arquitecte (1890). Fill de Modest Fossas i Pi. Ocupà diversos càrrecs municipals a Barcelona, Malgrat de Mar, el Masnou i Arenys de Mar.
En les seves obres, que es mouen dins el corrent modernista, s’observa, sovint, la influència de Gaudí com la casa de veïns del carrer de Llúria núm. 80, a Barcelona (1907), d’una altra casa al mateix carrer núm. 129 (1907), i de la vil·la Sant Rafael de Tarragona (1912), d’un modernisme més contingut.
(Barcelona, 12 maig 1946 – 9 febrer 2024)
Nedador i jugador de waterpolo del Club de Natació Barceloneta.
Gran velocista, detingué diverses vegades els rècords d’Espanya dels 100 i 200 metres llisos i dels 200 metres estils.
El 1969 obtingué un premi especial pel fet d’haver estat al primer nedador espanyol a aconseguir més de cent participacions en competicions internacionals.
Dades dels Països Catalans 