(Barcelona, 18 juny 1875 – Castellar del Vallès, Vallès Occidental, 26 desembre 1938)
Dibuixant i pintor. Fill de Frederic Masriera i Manovens i germà de Rossend i de Frederic. Format a l’Escola de Llotja de Barcelona i a París.
Assumí la direcció artística de la foneria Masriera i Campins.
El 1900 guanyà una medalla d’or a París i el 1904 una primera medalla a Madrid per treballs de ferro i bronze. Anà a l’Argentina.
Publicà un Manual de pedagogía del dibujo.
(Barcelona, 22 gener 1841 – 31 gener 1912)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Francesc i de Frederic.
Excel·lí com a argenter, però és més conegut com a pintor paisatgista, activitat que exercí inspirant-se en els camps de Catalunya (Llavaneres, la Garriga, Camprodon, Sant Hilari, etc).
És també autor d’alguns llibres i escrits sobre temes d’art, entre els quals destaquen els titulats El grabado en las piedras finas i El arte de cincelar.
Fou el pare de Josep, Lluís i Ricard Masriera i Rosés.
(Barcelona, 15 abril 1846 – 12 novembre 1932)
Escultor. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Francesc. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona.
Amb Francesc Campins fundà la Fundició Artística Masriera i Campins, entitat que amb gran encert i treball de qualitat es dedicà a tota mena de treballs de ferro i bronze que tipifiquen els elements decoratius de la darreria del segle XIX a Barcelona.
D’aquesta foneria sortí l’estàtua d’Alfons XII de Borbó que hi ha al parc del Retiro de Madrid.
Foren nombrosos els premis amb els quals fou distingida l’entitat.
Fou el pare Víctor, Rossend i Frederic Masriera i Vila.
(Barcelona, 21 octubre 1842 – 15 març 1902)
Pintor i argenter. Fill de Josep Masriera i Vidal, i germà de Josep i de Frederic. Format a la Llotja barcelonina.
Especialitzat en esmalts, primer fou un pintor anti-acadèmic, però aviat en els seus quadres representà l’alta societat catalana d’aristòcrates i financers; fou especialista en figures femenines.
També pintà quadres religiosos i de costums. Entre les seves obres destaca Hivern, del 1882.
(Barcelona, 1864 – l’Havana ?, Cuba, segle XX)
Compositor i musicògraf. Fill de Salvador Masriera i Vidal i germà d’Artur. En la seva joventut, seguint la tradició familiar, fou argenter.
Atret per la música, dedicà a aquest art un bon nombre de crítiques i articles diversos. Fundà l’Associació Musical de Barcelona (1888), entitat que funcionaria fins al 1922.
En 1898 inicià estudis musicals i tingué Carles Gumersind Vidiella per mestre de piano. Completà la seva formació amb Anselm Barba i amb Francesc Alió, i també amb una estada a París en 1900.
En 1907 emigrà a l’Havana. Hi fou nomenat director del Conservatori del Vedado.
Entre les seves obres figuren l’òpera Daniel, amb lletra també seva, altres obres líriques, tres misses, i diverses composicions menors, algunes de les quals són inspirades en temes cubans.
(Barcelona, 21 maig 1900 – L’Isle Adam, França, 11 novembre 1988)
(o Massot) Militant nacionalista. Membre de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista (1916), després d’haver residit set anys a l’Argentina.
Amic de Daniel Cardona i de Carrasco i Formiguera, s’afilià a Estat Català -decebut pel fracàs de l’Assemblea de Parlamentaris– i s’establí a París, de rellotger (1922).
Fidel a Francesc Macià, ha ajudat als emigrats. Finançà, a París, una trentena de números del butlletí “Estat Català” (1955) i col·laborà a “Foc Nou” (1960), revista catalana de París.
Es retirà de la política el 1963.
(Barcelona, 1877 – març 1910)
Compositor. És autor d’obres líriques i de música sacra.
La seva activitat principal fou en tot cas l’harmonització de balls i cançons populars, que difongué amb gran zel.
Fundà l’Orfeó del Foment Regional de la Sagrera i fou segon director de la Schola Orpheonica.
(Barcelona, 24 agost 1851 – Pau, Bearn, 28 juny 1929)
Pintor. Conreà diversos gèneres, però les seves especialitats foren la pintura d’història i la costumista.
Entre la seva producció cal destacar Colom i el seu fill admirant l’esfera terrestre, que comprà el govern de Xile, i La processó de Sant Bartomeu.
(Barcelona, 1 setembre 1969 – )
Jugador d’handbol. Es formà en el Granollers i després fou fitxat pel Futbol Club Barcelona.
Destacà en la posició de primera línia.
Formà part de l’equip del F.C. Barcelona que dominà l’handbol europeu i estatal a la dècada del 1990. Guanyà cinc lligues i cinc copes d’Europa del 1996 al 2000.
Fou un jugador fix de la selecció estatal, amb la qual guanyà les medalles de bronze dels Jocs Olímpics d’Atlanta del 1996 i de Sydney del 2000.
(Barcelona, segle XVII – 13 agost 1714)
Matemàtic. És autor de l’obra Mundo maquinal de naturaleza y arte, o productos físicos o maquinarios del movimiento, tamaño y configuración, que signà amb el pseudònim de Gonzaga Cañet i restà inèdita.
Dades dels Països Catalans 