(Palma de Mallorca, 1725 – 1790)
Jurista. Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Col·legi d’Advocats de Palma de Mallorca (1779).
És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pons, del qual només és conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època.
(Santanyí, Mallorca, segle XVII – 1725)
Mestre de gramàtica llatina al convent franciscà de Santanyí.
Escriví Preceptes, elegàncies, calendes i frases que s’ensenyen en les escoles de gramàtica de la província de Sant Francesc de Mallorca, reimprès diverses vegades fins el 1829.
(Albaida, Vall d’Albaida, 1659 – València, 1725)
Teòleg dominicà. Fou qualificador del Sant Ofici a València.
Deixà inèdits diversos tractats, un d’ells sobre la butlla antijansenista Unigenitus.
(Canet de Mar, Maresme, segle XVII – Vic, Osona, 1725)
Eclesiàstic. Fou canonge degà del capítol vigatà.
És autor de diverses obres religioses, escrites en llatí.
(Barcelona, 1660 – 1725)
Compositor. Fou cantor de la seu de Barcelona. Pertanyia a l’Acadèmia Desconfiada.
Compongué música religiosa.
(Barcelona, 1725 – Catalunya, segle XVIII)
Jesuïta. Ensenyà filosofia a Barcelona i a Girona, i fou catedràtic de prima a Cervera, on destacà a la nova universitat.
(Falgars, Garrotxa, 1651 – l’Albi, Garrigues, 1725)
Baró de l’Albi, Cervià, Falgars, Altet, Castellnou de Montsec i Granollers (òlim de Sabastida-Ardena i de Cartellà). Lloctinent de Mallorca (1698-1701).
Partidari del rei-arxiduc Carles III durant la Guerra de Successió, aquest li atorgà el comtat de Cartellà (1706) i el marquesat de Cartellà (1707).
(Catalunya, segle XVII – 1725)
Dama. Quadrinéta de Bernat de Cardona-Rocabertí i de Queralt (Catalunya, segle XVII) Religiós, fou abat de Cuixà i de Camprodon.
Darrera membre de la branca il·legítima dels barons de Sant Mori. Era la posseïdora de dita baronia i de les de Ciutadilla i d’Abella, que provenien de la família materna. L’herència recaigué en els Meca, marquesos de Ciutadilla.
(Barcelona, vers 1679 – 1725)
Escultor. Fill de Miquel (I).
Féu una maqueta per a l’acabament del Retaule de Sant Oleguer (1703) de la seu de Barcelona i construí la mesa del retaule de la Geltrú (1713).
Fou probablement el pare de Gaspar Llavina (Barcelona, vers 1705 – 1727) Escultor. Fou el darrer membre d’aquesta família que es dedicà a l’escultura.
(Brussel·les, Bèlgica, 6 desembre 1672 – Madrid, 11 gener 1725)
(Jan Frans van Bette) Militar flamenc. Lluità al costat de Felip V de Borbó en la guerra de Successió, en la qual conquerí Tarragona (1713), d’on fou governador militar, càrrec que ocupà a Barcelona l’any següent, on aprovà la construcció de la Ciutadella de Barcelona.
Fou capità general de Mallorca (1715-17) i de Sardenya (1717-18), i conseller de Lluís I d’Espanya (1724).
Dades dels Països Catalans 