(Barcelona, 12 febrer 1914 – 1986)
Escriptor. Narrador realista, ha publicat les novel·les Els dos miralls (1955) i Viure no és fàcil (1961), primer premi Sant Jordi (1960).
Massó i Urgellès, Enric
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: narradors/es
Fernández de Soto i Llasat (germans)
(Barcelona, 1881 – segle XX)
Família d’artistes i escriptors. Integrada pels germans:
Mateu Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1881 – Amèrica Central ?, després 1939) Escultor. Fill de pare castellà i mare tortosina. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona i treballà un quant temps a París. Fou molt amic de Picasso. Visqué a Madrid i a Andalusia i freqüentà Els Quatre Gats, juntament amb el seu germà Àngel.
Àngel Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1882 – setembre 1937) Bohemi típic, àlies Patas. Personatge central del món picassià de l’època barcelonina, freqüentà el grup artístic d’Els Quatre Gats. Durant la guerra civil del 1936-39 esdevingué comissari artístic i morí atropellat.
Wenceslau Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1889 – Buenos Aires, Argentina, segle XX) Narrador i publicista. Es traslladà de ben jove a Buenos Aires, on aplegà algunes de les seves narracions en castellà, evocadores de la Barcelona del començament del segle XX, amb el títol de Drina, Marta y Ernestina.
Lluís Fernández de Soto i Llasat (Barcelona, 1894 – 1965) Escultor.
Caseponce, Esteve
(Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, 1932)
Narrador. Fou rector d’Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s’establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà.
Col·laborà, sota l’epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari “La Coix des Pyrénées Orientals” amb el pseudònim d’Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis.
Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l’estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir.
És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932).
Bauçà i Rosselló, Miquel
(Felanitx, Mallorca, 7 febrer 1940 – Barcelona, desembre 2004)
Poeta i narrador. Amb Una bella història (1962) introduí, en el corrent de la nova lírica catalana, una poesia de tònica realista i d’intenció social.
El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible. (Miquel Bauçà i Rosselló)
Altres obres: El noble joc (1972), Poemes (1973), Notes i comentaris (1975, premi Vicent Andrés i Estellés), Cants jubilosos (1980), El crepuscle encén estels (1992).
Com a narrador, ha excel·lit en Carrer Marsala (1985, premi Ciutat de Barcelona), L’estuari (1990) i El canvi (1998, premi de la Crítica).
Rendé i Masdeu, Joan
(l’Espluga de Francolí, Conca de Barberà, 14 febrer 1943 – )
Narrador i periodista. Ha col·laborat en diaris i revistes catalans amb el pseudònim de Doctor Scòpius.
La seva prosa, incisiva i sovint irònica, li ha proporcionat un públic notable.
Ha publicat els reculls de contes Sumari d’homicida (1978, premi Víctor Català 1977), Llibre de figuracions (1982), Consultori sentimental de Cecília Babiloni (1988), La cavalleria impossible (1992), El viatger (1995) i El barber violador (1997) i ha estrenat l’obra teatral El Rei de l’Orient (1988).
Fou membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
Palol i Muntanyola, Miquel de
(Barcelona, 2 abril 1953 – )
Poeta i narrador. Fill de Pere de Palol i Salellas.
Després de donar-se a conèixer com a poeta amb Delta (1973), Quan? (1979) i El porxo de les mirades (1983), es passà a la narrativa amb El jardí dels set crepuscles (1989), que assolí diversos premis.
La seva narrativa posterior inclou les novel·les Ígur Neblí (1994), L’àngel d’hora en hora (1995), El legislador (1997, premi Josep Pla), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1998, premi Sant Jordi) i els reculls de contes Sense compromís de perversitat (1991) i Contes per a vells adolescents (1997, premi Víctor Català).
Pallerola i Munné, Domènec
Nom real de l’assagista i narrador, conegut pel pseudònim de Domènec de Bellmunt.
Pàgines Viscudes
(Barcelona, 1915 – 1938)
Narracions per a adolescents, publicades a “En Patufet” per Josep Maria Folch i Torres i il·lustrades per Joan G. Junceda. A la primera època apareixien amb el pseudònim d’El Narrador Gentil.
El to sentimental, la lliçó moral i el contrapunt realisme-idealisme, amb un substrat de vegades dramàtic, voregen sovint el sentimentalisme.
Malgrat llur èxit rotund, foren combatudes per sectors intel·lectuals diversos.
Orriols i Monset, Maria Dolors
(Vic, Osona, 25 gener 1914 – Barcelona, 23 agost 2008)
Narradora. Dins un caire realista i psicològic,
Publicà els reculls de contes Cavalcades (1949) i Reflexos (1951), així com de la novel·la Retorn a la vall (1950).
Fou la fundadora del “Club de Divulgació Literària” i la principal editora de l’únic número de la revista “Aplec” (1952).
Oleart i Font, Maria
(Barcelona, 29 maig 1929 – Alella o Barcelona, 6 febrer 1996)
Poetessa i narradora.
Publicà els llibres La mort i altres coses (1965), Enllà (1974), Solitud (premi Caterina Albert 1980), M’empasso pols quan beso la terra (1983), Les onades (1987), Contes estrafets (premi Don-na de narrativa 1989) i Versos a Anaïs (1989).
Entre el 1982 i el 1988 presidí l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.
Dades de Catalunya i dels Països Catalans 