Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Masclans i Girvés, Francesc

(Barcelona, 4 març 1905 – 18 gener 2000)

Botànic i pedagog. Ha exercit la carrera del magisteri.

Autor de dues obres divulgadores molt reeixides: Guia per a conèixer els arbres (1958), i Guia per a conèixer els arbusts i les lianes (1963).

Ha publicat Els noms vulgars de les plantes a les terres catalanes (1954) -que complementà notòriament en una segona edició (1981) intitulada Els noms de les plantes als Països Catalans-, Flora del Segrià i de l’Urgell (1966), Els noms catalans dels bolets (1975), i monografies sobre la flora de les muntanyes de Prades i els gèneres Rosa i Coris en la regió mediterrània occidental.

Mascaró i Capella, Josep

(Barcelona, 28 desembre 1838 – 26 octubre 1905)

Metge. Cursà la carrera a Barcelona i amplià estudis a l’estranger.

Tingué molta anomenada en l’especialitat d’obstetricia i es dedicà també a la ginecologia i a la pediatria.

Autor de Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d’ingrés en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

En 1894-95 fou president de l’Ateneu Barcelonès.

Masachs i Torrente, Domènec

(Barcelona, 30 octubre 1891 – 23 gener 1965)

Anarquista. Fou perseguit per les autoritats en diverses ocasions. Sofrí condemna al penal de Puerto de Santa Maria.

El 31 de juliol de 1926, a la plaça de Palau de Barcelona, atemptà contra el general Primo de Rivera al pas del seu automòbil. Li llançà un punyal. L’arma es clavà en un tauler lateral del vehicle, el qual atropellà l’agressor.

Va ser empresonat a Cartagena fins l’any 1931.

Mas i Serracant, Domènec

(Barcelona, 1 gener 1866 – 19 desembre 1944)

Compositor. Deixeble de Felip Pedrell i d’Enric Morera, es dedicà a la dignificació de la música religiosa. Fundà i dirigí la publicació “España Sacro-Musical” (1930-36).

És autor d’obres religioses corals i d’una col·lecció de peces per a veus i orgue; realitzà també harmonitzacions de cançons tradicionals.

Publicà, entre altres obres, El cançoner popular religiós, amb texts de Jacint Verdaguer.

Mas i Sardà, Francesc

(Barcelona, segle XIX – 1905)

Financer. El 1854 fundà, amb el seu soci J. Vilalta, la Banca Vilalta i Mas; mort el soci (1860), l’entitat es denominà Francesc Mas i Sardà, i el 1894 F. Mas i Sardà i Fills, convertida finalment en Banca Mas Sardà (1949).

El seu nét Josep Maria Mas-Sardà i Sells (Barcelona, 1918 – ? ) fou president d’aquesta banca des del 1962.

Mas i Sans, Sinibald de

(Barcelona, 9 novembre 1809 – Madrid, 1868)

Viatger, diplomàtic, escriptor, lingüista i pintor. Coneixedor de moltes llengües, viatjà per Orient del 1834 al 1851.

Fou agent diplomàtic del govern espanyol a la Xina (1848-51) i durant el seu pelegrinatge pels països orientals trameté a Madrid importants treballs i dades estadístiques d’interès comercial i polític.

Va publicar obres sobre impressions dels seus viatges, i el 1844 publicà a Macau L’Idéographie, en que propugnava un llenguatge universal que servís per a tots els països; un dels seus millors estudis fou Sistema musical de la lengua castellana (1832).

Mas i Samora, Carles

(Barcelona, 8 desembre 1957 – )

Motociclista. Fou un dels pilots amb millor palmarès en proves de camp a través i un dels més destacats del món en carreres africanes.

Campió d’Espanya d’Enduro (de l’any 1979 al 1985), guanyà el ral·li de Tunísia (1987) i el del Baix Aragó (1987).

Fou quart classificat a la París-Dakar del 1988 i segon a l’edició del 1990.

Mas i Morell, Ignasi

(Barcelona, 6 desembre 1881 – 23 abril 1953)

Arquitecte. Titulat a Barcelona el 1907.

Sota la influència del modernisme, projectà la casa Planiolas i les escoles de Sant Pol de Mar, el 1910, i, aquell mateix any, la casa Auriga de Sant Joan Despí.

És autor de l’edifici-garatge Casa David, de Barcelona, on fou introduïda la pista helicoïdal d’ascensió de cotxes.

Així mateix, reformà la plaça de toros Monumental de Barcelona.

Mas i Gomeri, Josep

(Barcelona, 1890 – 1940)

Dibuixant i pintor. Féu moltes caricatures d’actors per a la revista “El Teatre Català”, que signà Daniel. Amb aquest nom i els de Niel i Masgoumieri, publicà al setmanari infantil “En Titella”, a les revistes “Avenir” i “Mundo Ibérico” i a altres periòdics.

Il·lustrà l’opuscle Dos-cents aforismes, de Joan Uson.

Pintà en miniatura escenes costumistes barcelonines del vuit-cents, i també féu agradables natures mortes i flors.

Mas i Ferratges, Ramon

(Barcelona, 20 febrer 1888 – Buenos Aires, Argentina, 21 març 1948)

Director de teatre. Dirigent del Casal Català i del Comitè Llibertat de Buenos Aires.

Fundà i dirigí la publicació mensual “Catalònia” (1923), i fundà el primer Esbart Dansaire Català a l’Argentina.