Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Güell i López, Eusebi

4 Respostes

(Barcelona, 31 desembre 1877 – 3 juliol 1955)

Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferentia Club i del Cercle Artístic de Barcelona.

Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d’articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista.

Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l’art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D’Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles.

Güell i Jover, Eusebi

2 Respostes

(Barcelona, 19 gener 1904 – 28 juny 1990)

Tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida. Fill d’Eusebi Güell i López.

Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i d’Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Pare de Carles Güell i de Sentmenat.

Güell i de Sentmenat, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1930 – 22 desembre 2012)

Polític i empresari. Fill d’Eusebi Güell i Jover. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d’Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica.

Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80).

Candidat a l’alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s’integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD, fins que el partit desaparegué.

Entre 1975 i 1980 fou president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.

Güell i Churruca, Joan Claudi

1 Resposta

(Barcelona, 13 abril 1905 – Tours, França, 23 abril 1958)

Financer i polític. Fill de Joan Antoni Güell i López i comte de San Pedro de Ruiseñada (1928).

Durant la guerra civil lluità amb els nacionalistes i fou ferit al Segre (1938). El 1939 exercí com a vicepresident de la diputació de Barcelona. Cap de la casa de la reina Victòria Eugènia.

Presidí la Companyia Transatlàntica, i el 1946 creà el Banc Atlàntic, després de l’adquisició de la Banca Nonell. Fou president de diverses importants empreses de l’estat.

Autor, entre altres obres de tema polític, de Lealtad, continuidad y configuración del futuro (1957).

Gudiol i Corominas, Montserrat

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 juny 1933 – 25 desembre 2015)

Pintora. Filla de Josep Gudiol i Ricart.

Els personatges de la seva obra es mouen dins un món de misteri que l’aproximen al corrent surrealista. El seu dibuix, dinàmic i àgil, té un gran poder evocador.

Ha exposat en nombroses ciutats espanyoles i estrangeres, ha fet il·lustracions per a llibres i és primer premi internacional de dibuix de la Fundació Ynglada Guillot. El 1980 féu un Sant Benet monumental per al monestir de Montserrat.

Fou la primera dona a ingressar (1981) a la Acadèmica de Belles Arts de Sant Jordi.

Gubert i Rafanell, Cecília

Deixa un comentari

(Barcelona, 22 novembre 1906 – 4 febrer 1985)

Cantant. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona.

Debutà el 1930 al Teatre Nou amb Marina.

Destaquen entre les seves interpretacions les de les òperes Rigoletto i El barber de Sevilla.

També ha cantat operetes. Té gravats diversos discs.

Gubern i Garriga-Nogués, Romà

1 Resposta

(Barcelona, 8 agost 1934 – )

Escriptor, historiador i crític cinematogràfic. Catedràtic a la Universitat de Barcelona, s’ha especialitzat en l’estudi dels mitjans de comunicació audiovisuals i la moderna cultura de masses.

És autor d’una ja clàssica Historia del cine (1969, revisada el 1988) i dels opuscles Godard polémico (1969), McCarthy contra Hollywood: la caza de brujas (1970) i Homenaje a King Kong (1974).

Entre d’altres obres, ha publicat: Mensajes icónicos en la cultura de masas (1974), El cine español en el exilio: 1936-1939 (1976), Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España (1976, amb D. Font), Raza. Un ensueño del general Franco (1977), Comunicación y cultura de masas (1977), Las raíces del miedo. Antropología del cine de terror (1979, amb Jordi Prat), Carlos Saura (1979), La censura. Función política y ordenamiento jurídico bajo el franquismo. 1936-1975 (1981), 100 años de cine (1982) i Benito Perojo: pionerismo y supervivencia (1994).

Gubern i Fàbregas, Santiago

Deixa un comentari

(Barcelona, 1875 – 1960)

Advocat, magistrat i polític. Llicenciat en dret (1897), s’afilià a la Unió Catalanista.

El 1904 s’integrà als dissidents de la Lliga Regionalista, agrupats entorn del setmanari “El Poble Català”. Membre destacat del Centre Nacionalista Republicà, intervingué activament en la formació de la Solidaritat Catalana.

Posteriorment impulsà la separació del Centre Nacionalista Republicà de la Solidaritat, al costat de Lluhí i Rissech. Passà a la Unió Federal Nacionalista Republicana (1910), de la qual fou president els anys 1912 i 1913. Fou un dels propulsors de l’aliança amb el Partit Radical de Lerroux en el pacte de Sant Gervasi (1914).

Retirat de la política poc temps després, es dedicà a l’advocacia. President del Tribunal de Cassació de Catalunya (1934-36), dimití per desacord amb uns comitès anarquistes.

Exiliat a Marsella, el 1942 tornà a Catalunya, on obrí novament el seu despatx d’advocat.

Guastavino i Expòsito, Rafael

1 Resposta

(Barcelona, 12 maig 1872 – Bayshore, Long Island, EUA, 1950)

Arquitecte. Fill de Rafael Guastavino i Moreno, amb el qual col·laborà a l’empresa Guastavino als EUA.

Juntament amb Wallace C. Sabina, creà les rajoles Akoustolith, que tenien una gran capacitat per absorbir el so i foren emprades en molts locals públics.

La progressiva utilització de les voltes de formigó acabà arruïnant la companyia, que fou liquidada l’any 1962.

Guasch i Ribera, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 1848 – 1923)

Arqueòleg i escriptor. Col·laborà a “La Renaixença”, “Lo Gai Saber” i a l’Àlbum monumental pintoresc de Catalunya (1879).

Publicà les monografies Les Valls d’Andorra (1891) i Montserrat pintoresc (1892).

Fou el pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró.