(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)
Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.
(Palma de Mallorca, 12 juliol 1767 – 1 octubre 1831)
Escriptor. Era comte d’Aiamans. És autor d’un Diccionari mallorquí-castellà.
(País Valencià, segle XVIII – )
Títol concedit el 1767 a Josep Vicent Ramon i Cascajares, regidor de València, comte consort de Ripalda.
Passà als Agulló i als Pascual de Quinto.
(Albelda, Llitera, 12 juliol 1767 – Saragossa, 12 gener 1809)
Militar. Pertanyia al cos d’enginyers. Lluità contra els francesos a la Guerra Gran. Fou professor de l’Academia de Ingenieros d’Alcalà de Henares. Durant la invasió napoleònica participà a la defensa de Saragossa, als dos setges soferts per la ciutat. Morí d’una bala de canó, després d’haver actuat amb heroisme. Tenia aleshores el grau de coronel.
És autor d’un Tratado de fortificación de campaña, que restà inèdit, i d’altres escrits sobre temes militars.
(País Valencià, segle XVIII – 1767)
Arquitecte. És autor de l’antiga Duana de València.
(València, 23 juliol 1741 – Madrid, 1 abril 1767)
Actriu. Tot i la seva mort en plena joventut, obtingué ja grans èxits als teatres de Madrid.
(València, 1767 – Madrid ?, 1830 ?)
Pintor. Conegut també amb el sobrenom d’El Peixcaoret. Col·laborà amb Goya en l’execució dels frescs de San Antonio de la Florida. La seva obra mostra la forta influència que hi exercí el mestre aragonès.
Al Museu de València s’hi conserva la tela El nàufrag, i d’altres, com La caiguda d’Ícar, es conserven en col·leccions particulars.
Cal citar, també, els seus dibuixos i aiguaforts.
(València, 1767 – després 1829)
Religiós agustí. Destacà en la predicació.
Fou cronista de la ciutat de València.
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
(Palma de Mallorca, 1707 – 1767)
(Antoni Deià i Tortella) Religiós caputxí, teòleg i historiador. Publicà Loseta ilustrada por la invención milagrosa de la Virgen… (1746) i Resunta histórica, corográfica y cronológica de la isla y real fuerza de Ibiza (1751).
Traductor al castellà del Desconhort de Ramon Llull, deixà inèdites unes notes a la Història de Mallorca de Joan Binimelis, juntament amb Misceláneas históricas, una història del santuari de Lluc i Antiglorias de Mallorca.
(Palma de Mallorca, 1699 – 1767)
Numismàtic. Reuní una important col·lecció de monedes.
Escriví en castellà poesies originals i traduccions per al teatre.