Arxiu d'etiquetes: 2024

Guillem i Alapont, Ramon

Deixa un comentari

(Catarroja, Horta, 2 juny 1959 – 20 setembre 2024)

Poeta, narrador i assagista. Ha publicat diverses obres de poesia, de narració i infantils, algunes de les quals han guanyat importants premis.

Destaca sobretot en la seva faceta poètica, en què l’ofici de poeta és concebut com un rescat d’ombres en paisatges silenciosos i freds, d’imatgeria mortuòria.

Cal fer-ne ressaltar, també, la contenció metafòrica i estructural, amb una reflexió sobre el fet poètic mateix, en sintonia amb les arrels simbolistes.

Grimalt i Gomila, Josep Antoni

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 30 juny 1938 – 22 agost 2024)

Escriptor i filòleg. Estudià dret a la Universitat de Barcelona i es llicencià a la de Madrid (1960). És donà a conèixer amb la novel·la d’humor Història d’una dama i un lloro (1965).

El 1975 es llicencià en Filologia Romànica Hispànica i el 2002 esdevé catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat de les Illes Balears.

Ha escrit diversos llibres sobre rondallística i llengua catalana, i ha col·laborat en diverses revistes, en ràdio i en televisió. Ha obtingut diversos premis i distincions.

Frontera i Pascual, Guillem

3 Respostes

(Ariany, Mallorca, 1945 – Palma de Mallorca, 9 desembre 2024)

Escriptor. Fundà i dirigí a Palma de Mallorca, juntament amb Jaume Pomar, la col·lecció de poesia “La Sínia” (1965), dins la qual publicà A ritme de mitja mort (1965) i El temps feixuc (1966), líric i realista.

Un to semblant domina les seves novel·les Els carnissers (1967), Cada dia que calles (1969), Rere els turons del record (1970), Tirannosaurus (1977), La ruta dels cangurs (1980), Una dolça tardor (1984) i Un cor massa madur (1993).

Ha publicat també llibres de geografia –Imatges del paradís (1987), Mallorca des de l’aire (1986)- i sobre pintura: Vicent Calbet (1989) i Alceu Riveiro (1991).

Claramunt i López, Ferran

Deixa un comentari

(Alacant, 1929 – Madrid, 20 febrer 2024)

Metge psiquiatre. Autor de les obres Psiquiatría y asistencia social, El punto de vista clínico y social en la epilepsia (1960), Salud mental y transtornos psíquicos (1962), La unidad psiquiátrica en el hospital general (1967) i Guía para auxiliares psiquiátricos (1967).

Albertí i Picornell, Jeroni

Deixa un comentari

(Banyalbufar, Mallorca, 26 octubre 1927 – Palma de Mallorca, 22 febrer 2024)

Empresari i polític. Professor mercantil, treballà a Veneçuela (1954-63). Director general del Grup d’Hotels del Mediterrani i, des del 1970, president de la patronal mallorquina ASIMA.

En crear-se la UCD es convertí en el seu dirigent a les Balears i, així, fou elegit senador per Mallorca (1977 i 1979). President des del 1978, del pre-autonòmic Consell General Interinsular i, des del 1979, del Consell de Mallorca. El setembre de 1982 abandonà la UCD –i també els càrrecs públics-, per fundar la Unió Mallorquina, partit centrista i autonomista.

El 1983 assolí de nou la presidència del Consell Insular de Mallorca gràcies a un pacte amb AP. Fou més tard President del Parlament Balear (1987-91), fins que es retirà de la política activa.

Susanna i Nadal, Àlex

1 Resposta

(Barcelona, 12 setembre 1957 – Gelida, Alt Penedès, 27 juliol 2024)

Poeta, traductor i editor. La seva poesia té una caire intimista, com per exemple: Les anelles dels anys (1991, premi Carles Riba). En prosa ha publicat, entre altres, Quadern venecià (1989, premi Josep Pla).

Important crític literari i traductor, ha estat director de l’editorial Columna, de la qual fou un dels fundadors el 1985. Ha estat també fundador i director del Festival Internacional de Poesia de Barcelona des del 1985.

Monells i Mateu, Josep

(Vilanova de Bellpuig, Pla d’Urgell, 25 juliol 1934 – Valldoreix, Vallès Occidental, 4 gener 2024)

Pastor evangèlic de tradició baptista. Home d’acció, fou detingut a Barcelona per divulgar les seves creences (1960).

Organitzà i presidí les esglésies de Sant Boi de Llobregat i Castelldefels (1962-69). Inicià noves comunitats a Viladecans i a Barcelona.

Ha estat fundador de l’Escola d’EGB Pere Galès, de Barcelona (1968) i del moviment evangelitzador Àgape (1970).

Milà i Sagnier, Miquel

(Barcelona, 7 febrer 1931 – Bilbao, País Basc, 13 agost 2024)

Dissenyador industrial i interiorista. Fill de Josep Maria Milà i Camps i germà d’Alfons. Format a l’ETSAB i com a autodidacte.

A més de la seva tasca professional, guardonada en diferents ocasions amb els Deltes d’ADI-FAD, el Premi de la Crítica i d’altres estatals, ha estat professor a les escoles de disseny Elisava i Eina.

Ha estat vocal, tresorer i president d’ADI-FAD.

Ha dissenyat un ampli repertori d’objectes i mobles.

Mayor i Zaragoza, Frederic

(Barcelona, 27 gener 1934 – Madrid, 19 desembre 2024)

Bioquímic i polític. Catedràtic de bioquímica, rector de la Universitat de Granada i investigador del CSIC.

Fou elegit diputat per UCD a les eleccions de 1977, però va renunciar al seu escó per incorporar-se a la Unesco, d’on fou director adjunt (1978-81) i, després d’un parèntesi com a ministre d’Educació i Ciència (1981-82), va ser nomenat director general de l’organització (1987-99).

Masats, Ramon

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 17 març 1931 – Madrid, 4 març 2024)

Fotògraf. Són seves les fotografies de coneguts llibres de crítica social com ara Neutral Corner (1962), la sèrie sobre els sanfermines o Un paseo por Madrid (1985), de Lluís Carandell.

Fou distingit amb el premi de Fotografia d’Avantguarda del 1957 i el Negtor del 1960.

S’ha especialitzat, també, en la direcció de documentals cinematogràfics (El que enseña, 1965; Topical Spanish, 1970) i de sèries (Conozca usted España, Raíces i Vísperas de nuestro tiempo).