(Barcelona, 1 febrer 1930 – 29 octubre 2023)
Atleta. Ha format part dels clubs Hispano-francès, Espanyol i Barcelona.
La temporada 1957-58 detingué els rècords espanyols de 800 m, 1.000 m, 1.500 m, 2.000 m, 3.000 m i la milla.
El seu temps en els 1.500 m (3’41″7/10) li valgué el tretzè lloc en el ranking mundial.
(Gràcia, Barcelona, 9 maig 1875 – Barcelona, 1931)
Folklorista i escriptor. Pare de Josep Barrillón i Paradell.
Destacà com a figurista original, utilitzant sovint materials comestibles i infonent a les seves composicions una gran intenció satírica. Obtingué premis importants.
Treballà també com a decorador i excel·lí com a pessebrista.
(Gràcia, Barcelona, 14 març 1898 – Barcelona, 1972)
Folklorista, ceramista i dibuixant. Fill de Lluís Barrillón i Polina.
S’interessà pels costums i la història de Gràcia i fou president del Club Excursionista de Gràcia.
Dirigí el butlletí “Mai enrera”, que publicava aquesta entitat, i fou l’editor de “Crònica de Gràcia” (1947-49).
(Barcelona, 10 març 1883 – Ziburu, Lapurdi, França, 8 agost 1946)
Soprano lírica. Una de les figures més destacades del grup de grans sopranos del seu temps.
Va estudiar al Conservatori de Barcelona, ciutat on debutà cantant al Teatre Líric, l’any 1898. Obtingué èxits ressonants en els principals teatres del món (Milà, París, Buenos Aires, Londres, etc.).
Tenia una veu de gran extensió i bellesa, que li permetia d’enfrontar-se amb les partitures més difícils. Va realitzar concerts amb W. Landowska.
Fundà, a l’Escola Municipal de Música, un premi anual per a perfeccionar estudis de cant a l’estranger.
Es va retirar l’any 1924 i anà a viure a l’Argentina.
(Barcelona, 1865 – 8 gener 1918)
Enginyer industrial. Descobrí noves fórmules per a l’obtenció d’acer.
Exercí l’ensenyament de matemàtiques i d’enginyeria durant més de trenta anys a l’Escola d’Arts i Oficis, a l’Escola Elemental del Treball i a la Universitat Industrial de la Mancomunitat de Catalunya, on ensenyà pràctiques de taller i de maquinistes i conductors de màquines de vapor.
Presidí l’Associació d’Industrials Mecànics i Metal·lúrgics i la Unió Espanyola de Transformadors Metal·lúrgics, col·laborà amb l’Associació d’Enginyers i formà part del Consell Superior del Foment del Treball Nacional.
Morí assassinat quan era director de l’Escola Elemental del Treball.
(Barcelona, 1817 – Blanes, Selva, 1881)
Advocat i economista. Destacà a l’exercici de l’advocacia. Contribuí a l’establiment de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona.
Publicà escrits diversos de considerable interès. Presidí en dos períodes el Col·legi d’Advocats de Barcelona (1878-79 i 1880-81) i també l’Ateneu Català (1868).
Fou figura destacada dins el partit liberal. Guanyà fama de bon orador essent diputat a Corts. També ocupà els càrrecs de síndic de l’ajuntament de Barcelona i diputat provincial.
(Barcelona, 25 juliol 1879 – 8 desembre 1942)
Publicista i historiador de la literatura.
Eclesiàstic, des del 1922 fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” (1906) i publicà estudis sobre literatura catalana medieval (1911-13).
Dirigí (1912-42) la pàgina literària d’“El Correo Catalán” (amb llargues temporades de col·laboracions en català).
(Barcelona, 27 abril 1820 – Catalunya, segle XIX)
Mestre de música. Fou professor de cant al Conservatori del Liceu.
El 1851 anà a Itàlia, i el 1855 s’establí a l’Havana, on ensenyà i fou director d’un teatre.
Novament a Barcelona, continuà dedicant-se a l’ensenyament i fundà la Societat Lírico-dramàtica del Cercle del Liceu.
És autor d’algunes fantasies i d’un mètode de cant.
(Barcelona, 1864 – Santa Eulària des Riu, Eivissa, 21 octubre 1957)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Deixeble d’Antoni Caba, amplià estudis a París amb Geróme.
Inicialment cultivà la pintura d’història (Rendició de Girona, 1887). Més tard, s’interessà pel paisatge de la Costa Brava i d’Eivissa, que va pintar amb gran luminisme, semblant al de Sorolla.
Va publicar Pour comprendre les musiques d’aujour d’hui (1969).
El 1963 fou inaugurat un petit museu que porta el seu nom a Santa Eulària des Riu, en record de les llargues estades que féu a l’illa.
(Barcelona, 4 juny 1855 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 12 octubre 1928)
Metge neuròleg. De família de metges, va cursar la carrera de medicina a Barcelona.
Fou un dels fundadors de la moderna escola de neurologia de l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.
Va descriure, per primera vegada, la hipodistròfia cefalotoràcica progressiva (malaltia de Barraquer-Simons), el reflex de prensió plantar, etc.
Per les seves recerques en el camp de la neurologia és considerat un dels capdavanters en l’avenç d’aquesta branca mèdica al nostre país.
Dades dels Països Catalans 