(Barcelona, 1913 – 27 febrer 2009)
Pintora. Ha treballat especialment en natures mortes i temes florals.
(Barcelona, 1913 – 27 febrer 2009)
Pintora. Ha treballat especialment en natures mortes i temes florals.
(Barcelona, 1901 – 1977)
Heraldista i sigil·lògraf.
Va escriure les obres: Rocabruna. Prehistòria, història, tradicions i llegendes (1932), Orígens de l’escut català (1961), El veritable escut de la ciutat de Barcelona (1964), Els comtes-reis catalans. Història heràldica de la casa de Barcelona (1964).
Va aplegar una important col·lecció de més de 500.000 segells documentals, marques, escuts i monedes.
(Barcelona, segle XIV)
(o Jaume Ferrer Bassa) Pintor. Ciutadà de Barcelona, documentat del 1324 al 1348. És la primera figura de vàlua internacional de la pintura catalana.
Fou l’introductor als Països Catalans de les noves formes del gòtic italià, amb el qual entrà en contacte probablement l’any 1333.
Treballà per als reis Alfons III el Benigne i Pere III el Cerimoniós i se li atribueixen el retaule de Sant Bernat (Museu de Vic) i el frontal, destruït, de Bellpuig de les Avellanes. L’any 1324 li fou encarregada la decoració mural de dues capelles de l’església antiga de Sitges.
La seva obra capital, però, que correspon a la maduresa del seu estil, vigorós i un xic rude i amb influències visibles de Lorenzetti, són els murals a l’oli de la capella de Sant Miquel, del claustre de Pedralbes, començats el 1346, amb escenes de la Passió i els Goigs de la Mare de Déu.
El seu fill Arnau Bassa continuà el taller patern, probablement amb Ramon Destorrents.
(Barcelona, 3 agost 1922 – 6 març 2020)
Biòleg. Director de l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona d’ençà del 1983, membre agregat de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Fou president de la Societat Catalana de Biologia (1975-79), membre de la secció de Zoologia de la Institució Catalana d’Història Natural.
Ha publicat La pesca en España, Cataluña (1955), en col·laboració amb Manuel Rubió i E. Morales, Quelques caractéristiques des propriétés biologiques et dynamiques des espéces vivantes en eaux profondes (zone Méditerranée) (1959), Consideraciones sobre el crecimiento de la caballa (Scomber scombrus) en el Mediterráneo español (1959-60), Aspectos del crecimiento relativo en peces del Mediterráneo occidental (1964), una comunicació sobre La producció pesquera i l’explotació dels grans sistemes productius en el mar (1974) i La pesca a Catalunya (1981).
(Barcelona, 1910 – París, França, 1966)
Pintor i dibuixant. Prengué part en l’Exposició de Primavera del 1937 i en el saló de Tardor del 1938 a Barcelona, i col·laborà com a dibuixant en revistes com “Cigronet” i “L’Esquella de la Torratxa”.
Durant la guerra civil desenvolupà una profusa activitat com a cartellista. El 1939 s’exilià a París i participà en el Salon d’Automne i al Salon des Indépendants.
S’especialitzà en il·lustracions per a edicions de bibliòfil (L’éducation sentimentale, Le chaos et la nuit).
(Barcelona, 6 gener 1832 – 29 novembre 1918)
Compositor i músic. El 1865 fundà la societat coral Barcino, per a la qual compongué moltes obres: Crit de guerra, La nit, La donzella de la Costa, Al batre, La reina de l’Empordà, Barcino, La Caritat, etc.
(Barcelona, 23 gener 1918 – 20 juliol 1989)
Tennista. Formant parella amb Pere Masip i Lluís Carles, aconseguí quinze vegades d’ésser campió d’Espanya.
Participà a la Copa Davis (nou cops) i als campionats de Wimbledon (divuit).
(Barcelona, 27 desembre 1877 – 20 juny 1950)
Metge uròleg. Es llicencià en medicina a Barcelona el 1900. Es doctorà a Madrid amb la tesi Exploración renal (1901).
Practicà a l’hospital Necker de París i ingressà a l’Acadèmia Francesa d’Urologia. El 1911 esdevingué catedràtic de patologia quirúrgica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.
Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, col·laborà en diverses revistes i publicà, entre altres obres, Cáncer de próstata i Tratado de urología clínica y quirúrgica (1954).
(Barcelona, 19 novembre 1888 – 1980)
Enginyer i mecenes musical. Durant els anys 1948-58 celebrà a la seva residència (el Jardí dels Tarongers de Pedralbes) concerts i representacions que marcaren una època en el món musical barceloní.
Hom hi féu conèixer obres en primera audició de compositors del país, com La Mérope, de Domènec Terradelles i el Quartet de Pedralbes, de Manuel Blancafort.
(Barcelona, 19 octubre 1911 – Nova York, EUA, 3 desembre 1995)
Pintor i dibuixant. Col·laborà en diverses publicacions, particularment amb dibuixos polítics.
Fou un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Catalunya, de la UGT, i n’esdevingué dirigent el 1936.
Exiliat a Mèxic l’any 1939, on publicà Campos de concentración (1944), col·laborà en diverses revistes dels EUA. Retornà a Catalunya el 1977.
Va fer diverses exposicions a Europa i a Amèrica.
El seu germà fou Joaquim Bartolí i Guiu (Barcelona, 1908 – 1978) Pintor. S’ha dedicat a l’escenografia. Fou deixeble de Salvador Alarma. Treballà força temps a París amb el seu germà.