Arxiu d'etiquetes: Barcelona (nascuts a)

Barraquer i Roviralta, Josep Antoni

(Barcelona, 28 agost 1852 – 2 abril 1924)

Metge. A vint anys fou un dels fundadors d’“El Laboratori”, que al cap de sis anys es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1879 fundà el servei d’oftalmologia de l’hospital de Sant Pau, que va dirigir fins al 1910.

Catedràtic d’oftalmologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, publicà nombrosos treballs sobre histologia normal i patològica, i concretament sobre histopatologia ocular.

Barraquer i Moner, Josep Ignasi

(Barcelona, 24 gener 1916 – Bogotà, Colòmbia, 14 febrer 1998)

Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Joaquim. Va fundar l’Institut Barraquer de Bogotà, l’any 1968.

Les seves investigacions el van dur a trobar una nova tècnica per modificar la curvatura de la còrnia a fi de corregir la miopia.

Se’l considera el promotor cirurgià de la miopia per a baixes i mitges diòptries.

Barraquer i Moner, Joaquim

(Barcelona, 26 gener 1927 – 26 agost 2016)

Oftalmòleg. Fill d’Ignasi Barraquer i Barraquer i germà de Josep Ignasi.

Catedràtic de cirurgia ocular de la Universitat Autònoma de Barcelona, director executiu de l’Institut Universitari Barraquer, director de la Clínica Barraquer i fundador del primer Banc d’Ulls d’Espanya i d’Europa continental (1962).

El 1958 va descobrir una tècnica d’extracció de la cataracta que va revolucionar la cirurgia del moment (zonulòlisi enzimàtica).

Les seves constants aportacions científiques en el camp del transplantament de còrnia, així com en l’implant de lents intraoculars, són reconegudes internacionalment.

Barraquer i Ferré, Lluís

(Barcelona, 16 juny 1887 – 21 febrer 1959)

Neuròleg. Continuà els treballs del seu pare, Lluís Barraquer i Roviralta, a l’escola de neurologia de l’hospital de la Santa Creu i de Sant Pau.

Entre les seves obres cal esmentar: Tratado de enfermedades nerviosas, Neurología clínica i Fisiopatología de los lóbulos frontales.

Fou un dels fundadors de la Sociedad Española de Neurología.

Barraquer i Bordas, Lluís

(Barcelona, 27 abril 1923 – Sant Climent de Llobregat, Baix Llobregat, 5 abril 2010)

Metge. Fill de Lluís Barraquer i Ferré. És llicencià el 1947 a Barcelona.

Director de neurologia de l’hospital de Sant Pau i professor de la Universitat de Barcelona i de la de Navarra.

És autor d’un gran nombre de treballs sobre la seva especialitat: el sistema piramidal (1952), el sistema límbic (1955), el to muscular (1957), la fisiopatologia de l’espasticitat (1972) i de la patologia vascular cerebral (1972) entre molts altres.

Barraquer i Barraquer, Ignasi

(Barcelona, 25 març 1884 – 13 maig 1965)

Oftalmòleg. Fill de Josep Antoni Barraquer i Roviralta i personalitat indiscutible en la seva especialitat.

Professor d’oftalmologia a la Facultat de Medicina i a l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, centres en els quals va continuar l’obra del seu pare.

Autor de nombrosos treballs i innovador de diverses tècniques, el seu procediment d’operar les cataractes (facoèrisi), amb l’ús de ventoses en comptes de pinces, ha estat conegut i acceptat mundialment.

Va construir la Clínica Barraquer (1939-40) i va fundar (1947) l’Institut Barraquer, dedicat a l’estudi, l’ensenyament i la investigació oftalmològica.

Barral i Altet, Xavier

(Barcelona, 15 gener 1947 – )

Historiador de l’art. Professor de la Sorbona i de la universitat de Rennes.

Entre les seves obres sobresurten les dedicades als mosaics –Els mosaics de paviment medievals a França (1978), Les mosaiques romaines et médiévales de la région Laietana (1978), Els mosaics de paviments medievals a Catalunya (1979)- i a l’arquitectura i la pintura –La catedral romànica de Vic (1979), L’art preromànic a Catalunya (1981), Tresors artístics catalans (1995)-.

Codirector dels “Quaderns d’estudis medievals”.

Baró i Sanz, Emília

(Barcelona, 22 juny 1884 – 2 novembre 1964)

Actriu. S’inicià molt jove en les sessions del Teatre Íntim d’Adrià Gual i després va formar part de la companyia d’Enric Borràs.

Va destacar com a primera actriu de l’escena catalana durant una llarga i fructífera carrera.

De les seves nombroses creacions destaquen la Maria de La santa espina d’Àngel Guimerà, el 1907, la Nausica de l’obra del mateix nom de Joan Maragall, el 1912, i la Tomasseta de L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol, el 1916.

Barnola i Escrivà de Romaní, Joaquim Maria de

(Barcelona, 31 març 1870 – 13 juny 1925)

Botànic. Jesuïta. Fill d’una família de la noblesa catalana.

Excel·lí en l’estudi de la botànica; recorregué el territori català i en catalogà la flora; descobrí exemplars únics. Col·laborà activament en la Institució Catalana d’Història Natural i fou un dels defensors de l’Escola d’Estiu.

Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres a Catalunya (1915), Resum de botànica (1918) i Flora vascular del Principado de Andorra (1919).

Barnadas i Mestres, Josep Maria

(Barcelona, 28 abril 1867 – Alella, Maresme, 5 octubre 1939)

Escultor i cooperativista. Autor de dos misteris del Rosari de Montserrat i d’un monument a Crist Rei, fet en ocasió de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Com a cooperativista, fou un dels fundadors dels cellers Alella Vinícola; membre del primer consell directiu de la Unió de Vinyataires de Catalunya i intervingué en els congressos de la Federació Agrícola Catalano-Balear (Manacor, 1907; Tarragona, 1909; i Igualada, 1913).