(Barcelona, 1070 – 1105)
Geògraf i astrònom. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.
Publicà diversos tractats científics i filosòfics. Era influït per Plató.
Sembla que dirigí a Barcelona el centre de traductors de llengües orientals.
(Barcelona, 1854 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1893)
Escriptor. Publicà un estudi titulat Agricultura en lo Pla del Llobregat, interessant per a l’època i base de posteriors estudis de geografia econòmica.
(Barcelona, 1873 – segle XX)
Geògraf. Destacà en alguns congressos internacionals.
Publicà algunes memòries sobre aspectes monogràfics de la història dels descobriments.
(Barcelona, 1909 – 2001)
Ceramista. Seguí el tipus tradicional català. Ha exposat individualment a Barcelona (1941 i 1945).
Hi ha plafons seus al Camí dels Artistes de Montserrat i a la font de la Portaferrissa, a Barcelona.
(Barcelona, 21 gener 1859 – Badalona, Barcelonès, 26 gener 1947)
Metge. Publicà diversos estudis professionals.
Fou un dels organitzadors dels Congressos de Metges de Llengua Catalana.
Eren fills d’Eusebi Güell i Bacigalupi, i també germans d’Isabel, Joan Antoni i Eusebi Güell i López.
Claudi Güell i López (Comillas, Cantàbria, 14 setembre 1879 – Barcelona, 21 juny 1918) Industrial. El 1911 Alfons XIII li concedí el vescomtat de Güell.
Francesca Güell i López (Versalles, França, 8 octubre 1885 – Barcelona, 18 febrer 1976) Pintora. El 1947 va adquirir la part principal del monestir de Sant Jeroni de la Murtra.
Maria Cristina Güell i López (Barcelona, 8 desembre 1876 – 13 maig 1957) Fou la muller de Josep Bertran i Musitu.
Maria Lluïsa Güell i López (Comillas, Cantàbria, 1873 – Pau, França, 8 maig 1933) Pintora i pianista. Passà temporades a París i va col·laborar a la revista “Feminal”.
Santiago Güell i López (Sant Sebastià, País Basc, 29 juliol 1883 – Sitges, Garraf, 3 agost 1954) Empresari i polític. El 1911 fou agraciat amb la baronia de Güell. Fou president del Comitè Olímpic Espanyol i dels Segons Jocs Mediterranis.
(Barcelona, 1899 – Figueres, Alt Empordà, 1943)
Editor i escriptor. Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, en 1934-38, 70 obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica seriosa.
(Barcelona, 1936 – )
Orfebre. Formada a Barcelona, Düsseldorf, París i també a Pforzheim.
Les seves creacions, delicadament estilitzades, evoquen formes orgàniques i naturals.
Dades dels Països Catalans 