(Barcelona, segle XVII – després 1694)
Arquitecte, actiu a Barcelona. Fou director de les obres de la Casa de Convalescència (1675) i hom creu que féu els plans de l’església de Betlem (edificada del 1681 al 1732).
Fou conseller de la ciutat (1688-89).
(Barcelona, 6 abril 1872 – 1957)
Arquitecte (1892). És autor de la farmàcia Domènech, situada a la Ronda de Sant Pau barcelonina -traslladada al carrer de Verdi-, que es considera una obra ben representativa del modernisme català.
(Barcelona, 8 maig 1897 – 12 gener 1976)
Músic. Autor de cançons i de sardanes, i d’obres instrumentals i corals.
Ha harmonitzat nombroses cançons tradicionals.
(Barcelona, 1831 – 1898)
Impressor. Algunes produccions del seu taller foren distingides amb premis a diverses exposicions.
Fou un dels millors impressors catalans del seu temps.
(Barcelona, 1430 – 1492)
Rabí de Barcelona. És autor del Novekh Salom, tractat de filosofia i teologia, entre altres obres que li donaren gran fama.
(Barcelona, 1863 – 1915)
Escriptor i advocat. Fou redactor del “Diario de Barcelona”.
Publicà, amb el pseudònim de Pánfilo Rodríguez, alguns escrits de divulgació científica.
(Barcelona, 1806 – Ponce, Puerto Rico, 1886)
Metge. Residí a Puerto Rico. Hi destacà moltíssim en l’exercici de la seva professió.
Fou degà del Col·legi de Metges de l’illa.
(Barcelona, 21 setembre 1871 – 10 novembre 1950)
Soprano. Es presentà al públic al Liceu de Barcelona amb Carmen (1888) i a la Scala de Milà el 1896.
Obtingué grans èxits a diversos escenaris d’Europa i Amèrica fins a l’any 1915. Gravà nombroses òperes.
(Sarrià, Barcelona, 1849 – Barcelona, segle XIX)
Escriptor i advocat. Publicà l’obra de consulta pràctica El abogado popular, molt divulgada.
També és autor d’altres escrits de caràcter jurídic i històric.
(Barcelona, 1861 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 6 abril 1908)
Escultor. S’establí a Mèxic, on esculpí diversos monuments i fou professor a l’Escuela Nacional de Bellas Artes.
Dades dels Països Catalans 