(Barcelona, segle XIX – 1864)
Filantrop. Féu al municipi de Barcelona, només a canvi d’una pensió vitalícia, la donació d’alguns edificis situats al barri de la Barceloneta, perquè fossin dedicats a escoles i a estatge de mestres.
(Barcelona, 1819 – segle XIX)
Escriptor. És autor de diversos llibres de divulgació i d’ensenyament.
Ernesta Grau (Barcelona, segle XIX) Actriu. Morí jove. Actuà amb èxit als primers temps del teatre català i de l’Odeon.
Pere Grau (Tarragona, segle XVI) Geògraf. Publicà una notable cosmografia, el 1575. Hi relacionava la latitud i longitud de les principals poblacions de les Índies.
Ramon Grau (Catalunya, segle XVIII) Geògraf. Era catedràtic de la universitat de Cervera. És autor de diversos treballs.
Roser Grau (Barcelona, 1926 – ? ) Escriptora. Visqué alguns anys a França. Ha publicat articles i narracions. És autora de la novel·la curta Els temps ens han fet així (1954).
(Barcelona, 2 agost 1826 – Madrid, 17 setembre 1883)
(o de Cuenca) Escriptora de família italiana. Germana de Carles Grassi i Tecchi.
Les seves produccions en vers i prosa, totes en castellà, assoliren per algun temps un cert èxit.
(Barcelona, segle XVIII – 1824)
Metge. Fou metge honorari de la família reial espanyola.
Escriví diversos treballs professionals.
(Barcelona, 1844 – 1930)
Col·leccionista i advocat. Reuní una magnífica col·lecció d’art, amb crucifixos bellíssims i altres obres, entre les quals figuraven produccions de diversos artistes de gran fama.
(Barcelona ?, segle XIX – )
Família de mestres d’obres i d’arquitectes, iniciada per:
Jeroni Granell i Barrera (Barcelona, segle XIX) Mestre d’obres. Treballà a Barcelona a la primera meitat del segle XIX. Fou pare de Jeroni Granell i Mundet.
Jeroni Granell i Bartomeu (Barcelona, 1892 – 1973) Arquitecte. Fill de Jeroni Ferran Granell i Manresa, del qual continuà la manufactura de vitralls, que posteriorment ha continuat els seus fills.
(Barcelona, 1832 – 1896)
Forjador. Obtingué bons èxits amb les seves produccions de ferro forjat i de bronze.
Fou mestre dels seus fills, Joan González i Pellicer, Juli González i Pellicer, i de:
(Barcelona, 30 agost 1906 – 31 maig 1997)
Arquitecte i esportista. Obtingué el títol el 1931 a l’ETSAB. Fou un element distingit del GATCPAC, on passà a soci director el 1933.
Juntament amb altres arquitectes realitzà diversos edificis a Barcelona, i escoles a Badalona, Calaf i Lleida.
També fou un gran esportista en natació, aconseguint dos campionats de Catalunya i un d’Espanya en els 100 metres esquena.
(Sant Gervasi de Cassoles, Barcelona, 6 octubre 1834 – Barcelona, 8 maig 1901)
Metge. Fou especialista destacat de les vies respiratòries. Entre 1874 i 1894 fou el director del balneari La Puda de Montserrat (Esparreguera).
Donà un impuls decisiu a la creació de l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques (de la qual fou el primer president, 14 gener 1891 – 2 octubre 1896) i de la Societat Espanyola d’Hidrologia. També fou president de l’Ateneu Barcelonès (1882-84).
Autor de diversos llibres i manuals sobre medicina, va traduir al castellà obres mèdiques d’autors alemanys.
Dades dels Països Catalans 