(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic estany costaner, entre els de la Ricarda i de la Podrida.
Magarola, estany de la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Prat de Llobregat
Llanera -Baix Llobregat-
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Antic nom dels estanys del delta del Llobregat, a la banda meridional, que donaren nom al pla de Llanera i al prat de Llanera.
Illa, estany de l’ -Baix Llobregat-
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Estany costaner, al delta del Llobregat, a ponent de la Ricarda.
Hita i Morros, Felip d’
(Barcelona, 1854 – el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1893)
Escriptor. Publicà un estudi titulat Agricultura en lo Pla del Llobregat, interessant per a l’època i base de posteriors estudis de geografia econòmica.
Bufera, la
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Estany del delta del Llobregat, al sud-oest del terme, pròxim a l’estany de Remolar.
Llopart i Ribes, Jordi
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 5 maig 1952 – Badalona, Barcelonès, 11 novembre 2020)
Atleta. Va ser el primer marxador espanyol que aconseguí un lloc destacat en l’alta competició, i l’artífex, amb Josep Marín, del reconeixement popular de la marxa atlètica.
Campió d’Europa el 1978, guanyà la medalla d’argent dels 50 km marxa als Jocs Olímpics de Moscou (1980), primera medalla olímpica en la història de l’atletisme espanyol.
Des del 1992 la seva principal activitat és la d’entrenador i formador.
Llobregat, reserva natural del delta del
(el Prat de Llobregat / Viladecans, Baix Llobregat)
Zona humida deltaica, situada a la dreta del Llobregat. Comprèn una àrea fortament antropitzada on resten encara alguns estanys d’aigua salabrosa, aiguamolls litorals i maresmes.
Aquesta àrea és considerada la tercera gran zona humida de Catalunya i presenta un gran valor tant per l’important nombre d’espècies d’ocells que hi hivernen i crien, com per la vegetació halòfila i d’aiguamolls.
L’any 1988 la Generalitat declarà reserves naturals parcials el sector de la Ricarda-ca l’Arana (111 ha) i el del Remolar-Filipines (177 ha). L’any 1994 aquestes reserves i la platja del Prat de Llobregat, l’estany de la Murtra i el dels Reguerons foren declarats zones d’especial protecció per als ocells d’acord amb la directriu europea 79/409 de 1979.
Els projectes d’ampliació de l’aeroport de Barcelona i del desviament del tram final del curs del Llobregat podrien afectar part de les reserves esmentades.
Gallart i Monés, Francesc
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 30 setembre 1880 – Barcelona, 16 març 1960)
Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951.
Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon.
El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L’any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia.
Fundà els “Manuales de Medicina Práctica”, que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.
Codina i Vilà, Jaume
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 16 setembre 1923 – 22 maig 2007)
Historiador. Ha dedicat la seva obra a l’estudi del Baix Llobregat (especialment del Prat) i a la defensa de la comarca contra els factors externs que la desnaturalitzen.
Ha publicat entre d’altres: La gent del fang (1966), L’Hospitalet de Llobregat (1970), Les generacions pratenques (1972), Curs d’introducció a la història de l’Hospitalet (1975), Resum d’història del Prat (1976) i Els santboians de 1490 (1990).
Cisteller, Moreu
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, segle XVI – Barcelona, 18 juliol 1543)
Bandoler. La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI.
Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès (abril 1543), juntament amb el seu segon, lo Biscaio, i setze dels seus, tots ells foren executats.
Dades dels Països Catalans 