Arxiu d'etiquetes: 1105

Hixa, Abraham ben

Deixa un comentari

(Barcelona, 1070 – 1105)

Geògraf i astrònom. Pertanyent a la comunitat hebrea de Barcelona.

Publicà diversos tractats científics i filosòfics. Era influït per Plató.

Sembla que dirigí a Barcelona el centre de traductors de llengües orientals.

Cabrera, Ponç II de

4 Respostes

(Catalunya, 1105 – Lleó, Castella, 24 febrer 1162)

Vescomte de Girona i d’Àger (1132-vers1144), dit també Ponç Guerau de Cabrera.

Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals.

Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger.

Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família.

Cabrera, Ponç I de

6 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1105)

Vescomte de Girona (vers 1050-vers 1105), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Ledgarda, filla d’Arnau Mir de Tost.

Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona: el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola.

Es declarà vassall del comte de Barcelona (1061); quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II. En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge.

Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon Berenguer III (1086), i romangué a la seva cort després de la majoritat d’aquest.

Intervingué en les lluites entre els comtes d’Urgell i de Pallars a favor del darrer.

Fou el pare de Guerau II de Cabrera i de:

Ponç de Cabrera  (Catalunya, segle XII – Lleó ?, Castella, segle XII)  Casat amb una dama castellana i establert a Lleó, fóra l’estirp del Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León). El 1140 fou un dels signants del tractat de Carrion entre Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer IV.