(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1832 – Barcelona, 26 març 1902)
Empresari teatral. El 1862 posà en funcionament un teatret als Jardins del Tívoli de Barcelona; el 1864 millorà el local, on representà gatades de Frederic Soler i un gran nombre d’obres catalanes.
El 1875 inaugurà el nou teatre Tívoli. Féu construir els teatres del Prat Català (1864) i Novetats (1885), dels quals fou empresari.
(Barcelona, 25 novembre 1848 – Blanes, Selva, 1928)
Advocat, economista i polític. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà d’Antoni.
Milità en el partit conservador i fou diputat provincial, diputat a Corts i senador per Tarragona (1914).
Fundà a Barcelona el diari “La Protección Nacional”, dedicat a la defensa de les mesures proteccionistes per a la indústria catalana.
Entre les seves obres destaquen Puertos francos: puertos de Marsella, Génova i Barcelona (1901), La crisis en España y sus remedios (1904), Apostolado y propaganda de las Asociaciones y Sindicatos agrícolas (1912) i Informe social agrario (1925).
També fou germà seu Ramon Elias i de Molins (Barcelona, 1 juny 1853 – 27 octubre 1914) Metge. És autor d’obres mèdiques.
(Barcelona, 23 novembre 1850 – 24 juny 1909)
Erudit bibliògraf i arqueòleg. Fill de Josep Antoni Elias i d’Aloy, i germà de Josep i Ramon.
Dugué a terme investigacions arqueològiques i publicà Los estudios históricos y arqueológicos en Cataluña en el siglo XVIII.
Director del Museu d’Antiguitats de Barcelona, fundà la “Revista Històrica Latina” (1874).
Autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX (1889-95) i de nombrosos articles, especialment bibliogràfics.
(Arenys de Mar, Maresme, 17 abril 1817 – Barcelona, 24 novembre 1881)
Advocat. Fundador de la nova Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona (1840) i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
Escriví nombroses obres jurídiques i un Atlas geográfico, histórico y estadístico de España.
Fou el pare d’Antoni, Josep i Ramon Elias i de Molins.
(Terrassa, Vallès Occidental, 27 octubre 1909 – Barcelona, 6 octubre 2002)
Escriptor i professor de català.
Ha publicat les novel·les Una societat limitada (1962) i Joventut alada (1964), els poemes La riuada (1966), els llibres de prosa poètica A dos corrents (1976) i El vianant (1978), una biografia de Ramon Vinyes (1972) i diccionaris bilingües.
El 1988 li fou otorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
(Sabadell, Vallès Occidental, 1896 – Barcelona, 3 maig 1953)
Dibuixant i comediògraf. Germà de Feliu i de Francesc. Col·laborà a la premsa humorística amb el pseudònim d’Anem.
Residí a París del 1920 al 1931. Un cop tornat a Catalunya, va dedicar-se al teatre i compongué comèdies ciutadanes.
Obtingueren molt d’èxit les seves obres Montparnasse (1934) i Madame (1934). Són posteriors Bala perduda (1951), Joc de dames (1951) i Comèdia de dones (1953).
(França ?, segle X – Barcelona ?, segle X)
(o Aimilda) Comtessa de Barcelona.
Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills.
Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.
(Barcelona, 1758 – 5 octubre 1825)
Químic. Baró de Bestracà i primer marquès de Monistrol d’Anoia. Era fill de Francesc Fèlix de Dusai i de Fiveller.
Regidor de Barcelona (1796), fou secretari general (1789-1804) i vice-president (1820-24) de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona.
Havia presentat memòries sobre la metal·lúrgia (1787), sobre el platí (1788), sobre l’art de fer el vidre (1792) i sobre l’acadèmic artista Joan González (1800).
Fou el pare de Maria Francesca de Dusai i de Fiveller (Barcelona, 1802 – 12 agost 1854) Segona marquesa de Monistrol i baronessa de Bestracà. Es casà amb Joaquim Escrivà de Romaní i de Taverner, marquès de Sant Dionís. Amb ella s’extingí la línia principal del llinatge.
(Barcelona, segle XV – 1467)
Fill de Pere Dusai i de Pol (Barcelona, segle XV). Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446).
Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona.
Foren fills seus:
Dades dels Països Catalans 