(Girona, segle X – Barcelona, 985)
Ciutadà. L’any 985, amenaçada Barcelona per la terrible expedició d’al-Mansur, Borrell II demanà socors a Girona, on es formà una host de la qual devia formar part Guilmon, i que manava el vescomte gironí Guandalgaud.
En l’atac sarraí contra Barcelona Guilmon caigué presoner, i fou mort després, d’un cop d’espasa. N’ha restat el testament sacramental.
(Barcelona, 1885 – 1972)
Enginyer. Experimentà amb la telegrafia sense fils des del 1914. Director de “Radiosola” (1923-24), promogué la primera demostració radiofònica a Barcelona (1923).
Creà l’Asociación Nacional de Radiodifusión i fou el fundador tècnic de Ràdio Barcelona (1923).
Amb Camille Lemoine i Francisco Elías Riquelme fundà a Barcelona els primers estudis cinematogràfics sonors de l’estat espanyol, els Orphea Films (1932).
Dirigí la “Revista Electrotécnica” de Barcelona (1931-71).
(Barcelona, 8 maig 1845 – 20 febrer 1918)
Enginyer industrial. Dirigí revistes especialitzades.
Publicà bon nombre d’obres de divulgació científica com: La malvasía de Sitges, su historia, la vid, cultivos… (1886), Productos obtenidos de la naranja (1871), El olivo, la aceituna y el aceite (1902), etc.
Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1954 – Barcelona, desembre 2001)
Artista plàstic. Estudià a la Llotja de Barcelona (1973-78).
Des del 1989 fou professor de l’Escola Massana. Ha estat vinculat al col·lectiu d’artistes USQUAM.
La seva obra és desenvolupa dins l’àmbit escultòric, són inventaris d’objectes quotidians descontextualitzats, com els Objets Trouvés, com els mostrats a la Galeria des Archives de París (1992), o els seus Models d’ús, adreçats a persones concretes.
(Tolosa, Llenguadoc, 29 novembre 826 – Barcelona, 850)
Comte de Tolosa (845-849) i comte intrús de Barcelona. Fill de Bernat de Septimània i de Duada.
Pipí II d’Aquitània el féu comte de Barcelona (848), on sembla que féu occir els comtes Sunyer I d’Empúries-Rosselló i Sunifred I d’Urgell-Cerdanya. Lluità aleshores contra Carles el Calb amb l’ajut d’Abd al-Rahman.
Fou derrotat i morí decapitat a Barcelona.
(Barcelona, segle XVIII)
Constructor d’instruments de corda. Construí violins i violoncels excel·lents, alguns dels quals han estat comparats als que feia Stradivarius.
Els seus instruments són d’estil italià, fet que sembla indicar un aprenentatge a Itàlia. Se’n conserven alguns.
Fou el pare de Joan Guillamí (Barcelona, 1725 – 1767) Constructor d’instruments de corda. Els seus violins, violoncels i contrabaixos, encara que de qualitat notable, no assoliren les excel·lències dels que construí el seu pare.
(Olot, Garrotxa, 23 març 1856 – Barcelona, 14 abril 1926)
Prelat. Llicenciat en dret, fou vicari general i jutge metropolità de Tarragona, on excel·lí per la seva competència. Era catedràtic al seminari de Tarragona.
El 1909 fou nomenat bisbe de Lleó, el 1913 de Còrdova i el 1920 de Barcelona.
En aquesta diòcesi era successor d’Enric Reig i fou succeït, a la seva mort, per Josep Miralles.
(Catalunya ?, segle X – Barcelona ?, segle X)
Bisbe de Barcelona (937-959). Apareix documentat des del 937, però potser governava ja abans.
L’any 945 féu la consagració del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que encara subsisteix avui com a temple parroquial, després de moltes vicissituds.
Sembla que el seu successor fou Pere.
(Barcelona, vers 874 – 26 abril 911)
Comte de Barcelona, Girona (Guifré III) i Osona (897-911). Fill primogènit i successor de Guifré I el Pilós i Guinedilda.
És gairebé segur que el 899 es presentà al rei franc Carles el Ximple, a Tours-sur-Marne, i, després de jurar-li fidelitat i vassallatge, rebé un precepte que li adjudicava totes les terres que el seu pare havia ocupat en les comarques ermes d’Osona i Bages.
Aquesta fou la darrera vegada que un comte català prestà homenatge al monarca franc.
Continuà l’obra repobladora del seu pare a les comarques centrals i estengué els seus dominis a la dreta del Llobregat.
Dades dels Països Catalans 