Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Gumí i Cardona, Jordi

Deixa un comentari

(Barcelona, 28 abril 1931 – 18 setembre 2013)

Fotògraf. Féu estudis de química. Es dedicà professionalment a la fotografia l’any 1957. Ha treballat per al món industrial i comercial, però també en el creatiu amb les seves visions de viatges i d’aspectes de Catalunya.

Despunta sobretot en la il·lustració de llibres com ara L’art romànic a Catalunya, L’art popular a Catalunya, La joguina a Catalunya, etc. A més s’ha especialitzat en la fotografia científica per a l’anàlisi tècnica d’obres d’art i ha publicat diversos treballs sobre la matèria.

Fou professor de la seva especialitat a l’Escola Massana de Barcelona (1968) i sots-director de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (1973).

L’any 1978 fou nomenat maître photographe européen per l’Associació Europea de fotògrafs professionals.

Guiteras i Guiu, Eusebi

Deixa un comentari

(Sant Hipòlit de Voltregà, Osona, 1861 – Barcelona, 1919)

Compositor. Deixeble d’Anselm Barba i de Josep Rodoreda.

Director d’algunes societats corals. Escriví obres per a orquestra i un quintet de corda.

És autor de cançons i de sardanes (La pluja de Riells, Aplec de la sardana, etc).

Guitart i Vilardebó, Justí

2 Respostes

(Barcelona, 16 desembre 1875 – 30 gener 1940)

Eclesiàstic. Germà d’Ernest. Es llicencià en dret. Fou professor del seminari barceloní i vicari general de la diòcesi.

L’any 1915 fou promogut bisbe d’Urgell. En esclatar la guerra civil residí a Andorra, de la qual fou copríncep. Més tard es traslladà a Itàlia.

De nou a Espanya, s’establí a Saragossa, i posteriorment a la seva diòcesi.

Guitart i Soldevila, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 16 juny 1863 – 24 febrer 1933)

Actor i director teatral. Debutà al Teatre Espanyol de Barcelona. Del 1890 al 1895 actuà en la companyia d’Antoni Tutau i formà part de les de Josep Valero i Martínez Sierra.

Prengué part en l’estrena de moltes obres teatrals modernistes estrangeres (d’Ibsen, Maeterlinck, Hauptmann, Wilde, etc) i d’autors catalans (com Frederic Soler, Àngel Guimerà, Ignasi Iglésias, Santiago Rusiñol, etc).

Participà en les representacions de l’Agrupació Avenir organitzades per Felip Cortiella. Fou director del Teatre de les Arts (1904-05) i de la companyia del Foment del Teatre Català.

Fou el pare del també actor Enric Guitart i Matas.

Guitart i Matas, Enric

3 Respostes

(Barcelona, 1 maig 1909 – 29 novembre 1999)

Actor teatral i cinematogràfic. Fill de l’actor i director Enric Guitart i Soldevila, es va formar en les companyies catalanes d’Enric Borràs i Maria Vila–Pius Daví.

A partir del 1939 es destacà com a primer actor de l’escena espanyola, sobretot en la interpretació del monòleg de P. Bloch Les mans d’Eurídice, que representà milers de vegades en castellà i, darrerament, també en català.

Guitart i Lostalo, General

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 30 agost 1859 – Barcelona, 1926)

Arquitecte (1887). Fou ajudant d’Elies Rogent i professor de fusteria i mobles (1892).

Exercí alguns anys la secretaria a l’Escola de Llotja. Formà part de la primera junta directiva del FAD (1903).

Féu obres a Alella, Palafrugell, Sant Feliu de Guíxols (pla urbà, asil Sweis), Santa Perpètua de Mogoda (casa de la vila, 1892), entre d’altres.

Guirró, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, vers 1630 – 1700)

Pintor. Les poques notícies que se’n tenen el presenten com a un dels pintors principals del barroc català, segons els elogis de Francesc Fontanella i Ceán Bermúdez.

Hom l’ha identificat sense certesa amb un Francesc Aguirre o Deguirro.

Guinovart i Rubiella, Carles

Deixa un comentari

(Barcelona, 10 març 1941 – 1 octubre 2019)

Compositor. Catedràtic d’harmonia i contrapunt al Conservatori Superior de Música de Barcelona, la seva obra està orientada vers la tècnica del contrapunt (Diaphonia) i una inclinació pel color instrumental (Amalgama).

Ha compost música simfònica (Moviment simfònic, Simfonia, L’àngel de la mort), de cambra (Alquímia, Introducció i scherzo, Discantus, Trio, Quejío) i coral (Homenatge a J. Salvat-Papasseit, premi Enric Morera el 1979).

Ha professat cursets de divulgació i ha exercit també com a crític musical.

Ha escrit també un Concert per a piano i orquestra (1982) i Totem (1985) per a guitarra.

Guinjoan i Gispert, Joan

8 Respostes

(Riudoms, Baix Camp, 28 novembre 1931 – Barcelona, 1 gener 2019)

Compositor. Deixeble de Cristòfor Taltabull i de P. Wissmer a París.

Fundador, juntament amb Juli Panyella, del conjunt instrumental Diabolus in Musica (1965), menà una important activitat com a divulgador de la música contemporània, tant com a compositor i director d’orquestra com a conferenciant i crític.

Entre les seves obres, són dignes d’esment: Miniatures (1966), Fragment (1969), Tres peces per a clarinet sol (1970), Bitemàtic (1973), Ab origine (1974), Tensió-Relax (1974), Dígraf (1976), El diari (1977), Jondo (1979), Puzzle (1979), Música per a violoncel i orquestra (1980), Au revoir Barroco (1981), Foc d’aucell (1982), Trama (1983), el ballet Cinc continents (1969) i l’opera Gaudí (1992).

Guinart i Candelich, Francesc

Deixa un comentari

(Sant Celoni, Vallès Oriental, 1888 – Barcelona, 1974)

Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona. Ha destacat com a paisatgista i com a pintor d’escenes populars catalanes.

Del 1936 al 1948 residí a l’Argentina, on tingué bons èxits. També viatjà per Amèrica. Hi ha obres seves a diversos museus americans.

El 1967, en ocasió dels seus cinquanta anys com a expositor, presentà a Barcelona, amb bon èxit, una mostra de les seves produccions.