Arxiu d'etiquetes: Barcelona (morts a)

Guibernau i Planas, Juli Francesc

3 Respostes

(Barcelona, 17 setembre 1856 – 21 abril 1927)

Escriptor, conegut amb el pseudònim de C. Gumà. Col·laborà a “La Campana de Gràcia” i a “L’Esquella de la Torratxa”.

Entre el 1882 i el 1886 publicà uns 58 opuscles còmics, alguns dels quals són curtes peces teatrals que obtingueren una gran popularitat, com Del bressol al cementiri (reeditada el 1967), Ni la teva ni la meva, Gos i gat, El Marquès del Carquinyoli, L’amor és cego i d’altres.

Publicà una Guia còmica de l’Exposició Universal de Barcelona (1888) i Barcelona a la vista (1900).

Guerau, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1410 – Barcelona ?, 1457)

Dirigent polític. Fill del mercader i poeta Francesc Guerau. Fou també mercader, ciutadà de Barcelona i un dels capitosts radicals de la Busca.

Com a síndic dels tres estaments presentà al Consell de Cent un manifest de requeriment (1453), que és un dels documents més interessants per conèixer la ideologia del moviment antioligàrquic barceloní del segle XV.

Guerau, Francesc

1 Resposta

(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)

Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador.

Escriví una sèrie d’obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.

Güell i Saumell, Josefina

Deixa un comentari

(Barcelona, 9 abril 1925 – 17 gener 2024)

Actriu. Ha actuat en teatre català, sovint amb companyia pròpia.

Representà amb Joan Capri El senyor Perramon (1960); posteriorment s’ha dedicat al vodevil (Clementina no rellisquis, 1965; etc).

Ha actuat també en cinema.

Güell i López, Isabel

4 Respostes

(Barcelona, 23 novembre 1872 – 8 maig 1956)

Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d’Eusebi Güell i Bacigalupi.

Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París.

Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917).

Güell i López, Eusebi

4 Respostes

(Barcelona, 31 desembre 1877 – 3 juliol 1955)

Escriptor i artista. Segon comte de Güell. Fill d’Eusebi Güell i Bacigalupi. President de Conferentia Club i del Cercle Artístic de Barcelona.

Practicà el dibuix, viatjà per tot el món. És més conegut com a autor d’articles i assaigs, molts dels quals de caràcter científic, que com a artista.

Entre les seves obres cal citar New Basis for the Foundation of Geometry (1900), Considérations sur le concepte de la mode dans l’art (1903), Espacio, relación y posición; ensayo sobre los fundamentos de la geometría (1924), D’Alphonse XII à Tut-Ank-Ammon (1931), el poema dramàtic Cassius i Helena (1903) i una biografia del pintor Francesc Miralles.

Güell i Jover, Eusebi

2 Respostes

(Barcelona, 19 gener 1904 – 28 juny 1990)

Tercer vescomte de Güell i marquès de Gelida. Fill d’Eusebi Güell i López.

Fou president del Cercle Artístic de Barcelona i d’Amics de Gaudí i Amics dels Museus i acadèmic de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Pare de Carles Güell i de Sentmenat.

Güell i de Sentmenat, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 1930 – 22 desembre 2012)

Polític i empresari. Fill d’Eusebi Güell i Jover. Conseller-delegat de la Companyia Asland, presidí el Cercle d’Economia i promogué el Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica.

Fundador del partit Centre Català (1976), el 1977 fou elegit diputat per Barcelona dins la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana; després impulsà la creació de la Unió de Centre de Catalunya, de la qual fou president (1978-80).

Candidat a l’alcaldia de Barcelona i regidor (1979), s’integrà en els rengles de Centristes de Catalunya-UCD, fins que el partit desaparegué.

Entre 1975 i 1980 fou president de la Junta d’Obres del Port de Barcelona.

Güell i Cortina, Lluís Maria

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 4 juliol 1909 – Barcelona, 22 setembre 2001)

Pintor paisatgista. Deixeble de Joaquim Mir. El 1932 féu la seva primera exposició individual a la Sala Parés.

El color gris i els celatges donen a la seva pintura una nota molt personal. Ha fet nombroses decoracions murals al fresc (parròquia de Santa Maria del Mar, a Salou).

Fou director de l’Escola Massana del 1956 al 1976.

Gudiol i Ricart, Josep

5 Respostes

(Vic, Osona, 5 juliol 1904 – Barcelona, 17 octubre 1985)

Arquitecte, arqueòleg i historiador de l’art. Germà de Ramon i nebot de Josep Gudiol i Cunill. Amplià els seus coneixements d’història de l’art als Estats Units, on després fou professor a la universitat de Toledo, Ohio (1939) i a l’Institute of Fine Arts de Nova York (1940-41). En tornar a Barcelona, li fou encomanada la direcció de l’Institut Amatller d’Art Hispànic.

És autor de nombrosos estudis sobre l’art romànic: La pintura mural romànica a Catalunya (1948), Pintura románica (amb W.S. Cook, dins la col·lecció “Ars Hispaniae”), i sobre els més importants pintors gòtics catalans (Jaume Huguet, Lluís Borrassà, Bernat Martorell).

Dirigí la col·lecció “Aries. Guías Artísticas de España” i, juntament amb J. Ainaud i de Lasarte i amb Frederic-Pau Verrié, publicà el Catálogo Monumental de la Ciudad de Barcelona (1947). L’última etapa de la seva carrera la dedicà a estudis sobre grans pintors espanyols: Goya (1970), El Greco (1971), Velázquez (1973), un altre Goya (1973), Zurbarán (1976).

Es dedicà també a la restauració d’obres d’art i rebé la Creu de Sant Jordi el 1982.