Arxiu d'etiquetes: 2011

Entitat Metropolitana del Transport

2 Respostes

(Catalunya, 1987 – 2011)

(EMT)  Organisme. Creat en el marc de les Lleis d’Organització Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de coordinar i gestionar el transport públic (autobusos, metro i taxi) en 18 municipis de la conurbació de Barcelona.

L’entitat s’encarrega del desenvolupament de la integració tarifària, la millora de la competitivitat del transport col·lectiu respecte al privat i de pal·liar les necessitats que es deriven de l’augment de la mobilitat a la primera i segona corona metropolitana, cosa que ha requerit l’ampliació de la infraestructura del metro i del ferrocarril i el manteniment i la millora global del servei.

L’any 2011 quedà integrada dins l’administració de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Entesa Catalana de Progrés

Deixa un comentari

(Catalunya, març 2000 – 2011)

(ECP)  Candidatura conjunta al Senat del PSC, ERC i IC en les eleccions generals.

L’objectiu era articular una proposta comuna de l’esquerra catalana per a la reforma del Senat que reconegués la plurinacionalitat de l’estat.

La candidatura obtingué 8 senadors, els quals se sumaren als 3 senadors per representació autonòmica, de manera que es constituí un grup parlamentari propi. El portaveu era Isidre Molas.

La candidatura ha continuat en les eleccions del 2004 i del 2008.

Dauder i Guardiola, Jordi

Deixa un comentari

(Badalona, Barcelonès, 5 març 1938 – Madrid, 16 setembre 2011)

Actor, poeta i narrador. Ha destacat sobretot en el món de la interpretació.

En teatre, ha dirigit l’obra L’últim vals (1992) de S. Beckett, i ha interpretat diverses obres. El 1991 va rebre el premi d’interpretació de la Crítica Sant Jordi com a millor actor.

En la seva filmografia destaquen La febre d’or (1991), Tierra y libertad (1994), Orígens (1999), entre d’altres.

Ha fet també televisió, a Catalunya i a França.

Ciutadans pel Canvi

Deixa un comentari

(Catalunya, 1998 – 13 desembre 2011)

Moviment polític. Creat per Pasqual Maragall per tal d’agrupar diversos sectors socials aliens a la dinàmica política partidista, però interessats a promoure un canvi de govern a la Generalitat de Catalunya.

Funciona a partir de diverses plataformes sectorials i territorials. Pasqual Maragall aconseguí que la formació es presentés en coalició amb el PSC a les eleccions al Parlament de Catalunya del 1999, i obtingué 16 diputats.

A l’octubre de 2000 creà un govern alternatiu al de la Generalitat, encapçalat pel mateix P. Maragall, amb l’objectiu de dur a terme una política d’oposició més contundent, mitjançant la crítica i la presentació de propostes alternatives davant les actuacions del govern de Jordi Pujol.

Castillo i Escalona, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 febrer 1921 – Sentmenat, Vallès Occidental, 30 abril 2011)

Dramaturg i actor. Promotor de Teatre a Domicili (1958) i d’El Carro de Tespis (1962).

Autor de Vendaval (1956), Camí d’estrelles (1959), Aventures de Pin i Pineta (teatre infantil, estrenada el 1957), Rambla avall (estrenada el 1967).

El 1954 estrenà La ferida lluminosa, de Josep M. de Sagarra.

Cardona i Escanero, Gabriel

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1938 – Barcelona, 5 gener 2011)

Historiador. Fou militar, i formà part de la Unió Militar Democràtica.

Posteriorment es llicencià i doctorà en història a la Universitat de Barcelona, de la qual fou professor d’història contemporània. Un dels millors especialistes en la història de l’exèrcit espanyol contemporani i sobre la Guerra Civil Espanyola.

Entre les seves nombroses obres destaquen Historia del ejercito. El peso de un grupo social diferente (1983), El poder militar en la España contemporánea hasta la Guerra Civil (1983), El problema militar en España (1990) i Weyler, nuestro hombre en la Habana (1997).

Batista i Noguera, Ricard

2 Respostes

(Barcelona, 24 novembre 1936 – Moià, Moianès, 25 març 2011)

Arqueòleg. Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona (1968-76) i conservador del Museu d’Arqueologia de Barcelona des del 1960.

Ha pres part en diverses excavacions, com la de Sant Corneli, a Cantonigròs, la de Plans d’en Ferran, a Argençola, i la de la vil·la romana dels Ametllers, a Tossa de Mar, on ha impulsat diverses iniciatives culturals, com el Centre d’Estudis Tossencs.

Fou acadèmic corresponent de l’Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (1978).

Autor de Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés (1961) i Sepulcros megalíticos de la comarca de Vic (1963).

Barre, Jordi

1 Resposta

(Argelers, Rosselló, 7 abril 1920 – Pontellà, Rosselló, 16 febrer 2011)

Compositor musical i cantant. Format com a músic al conservatori de Perpinyà. De molt jove figurà en formacions simfòniques i de música lleugera. Formà una orquestra pròpia, amb la qual aconseguí notorietat.

Representant de la nova cançó a la Catalunya Nord; li fou editat a Barcelona el disc Jordi Barre canta Perpinyà, al qual seguiren dos altres enregistraments. Ha musicat poemes seus i de molts poetes catalans (Verdaguer, Carner, Maragall, Joan Amade, Antoni Cayrol, Joan Cayrol, etc).

De molts anys present en les manifestacions musicals i culturals catalanes, ha cantat arreu de la Catalunya Nord i ha estat rebut a la televisió francesa.

El 1982 li fou lliurat el Disc d’Or, el 1992 la Creu de Sant Jordi, a més d’altres importants distincions.

Banc de la Petita i Mitjana Empresa

2 Respostes

(Barcelona, 22 maig 1978 – 2011)

(Bankpime)  Entitat bancària. Constituïda amb un capital de 800 milions de pessetes. L’any 1991 tenia uns recursos propis de 6.612 milions i 83.252 d’aliens i disposava de 19 oficines, el 70% de les quals eren a Catalunya i el País Valencià.

El grup financer era compost per societats de gestió de fons d’inversió, distribució d’accions financeres, leasing i finançament, entre d’altres.

L’any 2011 fou adquirit per La Caixa.

Amigó i Anglès, Ramon

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 16 gener 1925 – 16 setembre 2011)

Escriptor. Amb Josep Iglésies i Joaquim Santasusagna publicà la tercera edició de la guia Les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1906).

S’ha especialitzat en l’aplec de la toponímia de diversos termes: Reus (1957), la Mussara (1963), Castellvell del Camp i Almoster (1968), Constantí (1968), Vilallonga del Camp, Vila-seca de Solcina (1978), Prades (1985).

Fou president del Centre de Lectura de Reus.

L’any 1997 rebé la Creu de Sant Jordi.