(Barcelona, 12 octubre 1940 – )

Historiador i estasiòleg. Fill del músic Isidre Molas i Font, i germà de Joaquim. Es llicencià en dret i fou detingut durant un any acusat de pertànyer al Front Obrer de Catalunya.

Autor del llibre de versos D’aquesta Terra (1966), fou professor de ciència política a la facultat de dret de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Ha publicat la tesi doctoral Lliga Catalana. Un estudi d’estasiologia (1972), Ideari de Francesc Pi i Margall (1965), El sistema de partits polítics a Catalunya (1972), Derecho constitucional (1988) i El socialisme de la llibertat (1992), i ha editat els Escrits de Salvador Seguí (1975).

Membre del PSC-PSOE, fou diputat i vicepresident segon del Parlament de Catalunya entre els anys 1980-88.